Tag Archives: residus

Robòtica en família. Temps: el millor regal

Ara que d’aquí uns dies vindran ses Majestats d’Orient… perquè no penseu en regalar possibilitats d’imaginació i aprendre. Potser el millor regal no és una joguina finalitzada és oferir experiències i sistemes d’aprenentatge on desenvolupin imaginació i sobretot siguin “l’excusa” per passar temps de qualitat amb els més menuts. Un temps en el que podrem gaudir de companyia, creixement i també valors de cura al medi ambient, d’una manera molt divertida i atractiva!!!

Us atreviu?! aqui teniu un mini resum amb imatges i donant clic al vídeo no us penederiu!!! Som-hi!!!

Vídeo / Crònica fabricació robots reciclats Dyn

(Vídeo cedit per @2ndFunniestThing mil gràcies de nou Marta!)

Un any ple d’acció social i ambiental

Un any més arriben les festes nadalenques. Som en una època de reflexió, però també de joia, il·lusió i espais per a compartir amb la família i els amics. Des d’Andròmines us sentim com a part d’aquesta petita família que, dia rere dia, lluitem per aconseguir un món una mica més just, tant a nivell social com ambiental.

Volem donar-te les gràcies per ser aquí, amb nosaltres, per fer que aquest any hagi estat tant especial i per que tu estàs fent possible tot el que anem construint plegats.

Ja posats avui ens hem proposat que ens acompanyis “a fer memòria”. Volem tornar compartir la memòria d’Andròmines amb les fites aconseguides al 2016. En aquest document adjunt trobareu d’una manera transparent les àrees i projectes que hem impulsat i el seu impacte en les persones i el medi ambient. Ja hem començat a treballar en la del 2017 i veiem que el nostre impacte no ha minvat.

Et volem agrair la confiança que diposites any rere any en nosaltres i desitgem que ens continuïs acompanyant com fins ara en aquest projecte que és Andròmines, sumant esforços per crear oportunitats a les persones i al medi ambient!

Us desitgem que passeu unes molt bones

festes! Rep una forta abraçada,

Trucs senzills per a reduir el malbaratament alimentari

1_fruit-933674_960_720Sóc mare, dos nens de 2 i 4 anys. L’hora de dinar o sopar sempre és una excusa fantàstica per experimentar i aprendre sobre textures i colors: ara llenço un pèsol al cap de mon germà, a veure què passa si submergeixo una mica de bròquil dins el got d’aigua, mama això no m’agrada, ja estic tip… les mil i una anècdotes que poden arribar a convertir-se en un malson si intentes no malbaratar el menjar.

A Catalunya estem llençant una mitjana de 34,9 kg d’aliments per persona i any i el 58% del malbaratament es produeix a les llars. Imagineu-vos, aquesta xifra equival als aliments que podem consumir durant 20 dies i són 112€ que ens podríem haver estalviat i que han anat directes a la brossa! Aquests aliments desaprofitats generen milers de tones de gasos d’efecte hivernacle, que són els causants que estigui augmentant la temperatura mitjana del Planeta. Així que sí, per petita que sigui, hi ha relació entre els pèsols esclafats que els meus fills han decidit no menjar i aquests estius tan calorosos que darrerament passem amb més freqüència.

Food-Waste

I és cert que una gran part del malbaratament alimentari es produeix al camp, a la distribució o al sector de la restauració i que és aquí on cal actuar per ajustar la producció a les necessitats reals de la ciutadania.Però, com sempre, com a consumidors tenim un paper molt rellevant en demandar que no es llencin tants aliments en tota la cadena de producció i en posar el nostre gra de sorra per a fer que això sigui possible.

Però, com ho podem fer per a reduir el malbaratament alimentari si amb prou feines aconseguim arribar sencers i cabals a l’hora de sopar?

Les bones notícies són que aquí teniu algunes idees divertides i senzilles que us poden ajudar a fer-ho possible:

A la botiga:

  • Fem la compra intel·ligent i convidem a que els nostres infants col·laborin en la llista de la compra. Què hi ha a la nevera? Quins menús cuinarem durant la setmana? Què necessitarem i en quines quantitats?
  • Busquemfruites i verdures amb formes divertides per comprar: moltes fruites i verdures es llencen per la seva forma, color o mida quan normalment són perfectament aptes per al consum. Trobeu-les! A qui no li agrada menjar aquella patata que li comença a sortir una banya o un carbassó que sembla una barca!
  • Siguem realistes, si als meus nens no els agraden les pomes, potser no cal que en compri dos quilos i amb dues ja fem.

A casa:

  • Organitzem junts la nevera i el rebost; què és el que hem de consumir primer? Cal que congelem alguna cosa?
  • Tinguem designatel dia del sopar de reaprofitament: un dia a la setmana toca mirar la nevera i pensar què ens empesquem per a consumir totes les sobres que hi ha. Ja veureu que se us ocorren receptes i barreges ben originals!
  • Hem après a fer pastissos, galetes, truites, pizzes, gaspatxos, croquetes, melmelades i compotes. Hi ha milers de receptes que poden fer els nens, fins i tot els més petits, i poden ser una fantàstica manera de passar la tarda plegats, aprofitar el menjar… i gaudir-ne tots plegats després a taula. A qui no li agrada menjar un pa de pessic de fruita madura boníssim que hem cuinat nosaltres mateixos?
  • Fem servir els nostres sentits i aprenguem a entendre les dates de caducitat i consum preferent, no són el mateix. Fins i tot productes com la carn, sempre que hagin estat correctament emmagatzemats, poden estar en bones condicions per menjar un cop passada la seva data de consum preferent. Ensuma, mira el seu color, tasta-ho una mica, quan un producte està en mal estat es nota. I recorda que la carn no te perquè tenir un color vermell lluent, ja que sovint en contacte amb l’aire es pot oxidar però continua sent perfectament sana. Confia en els teus sentits!

A taula:

  • Abans de servir els plats ens preguntem: tenim molta gana? I ajustem les quantitats al que creiem que podem menjar… però una mica menys. Sempre estem a temps de repetir!
  • Fem plats divertits: una cara, un paisatge, un vehicle. Juguem, però no juguem fent malbé el menjar. Juguem creant plats originals i fent servir la creativitat a taula.
  • Si anem a un restaurant demanem les sobres per endur! És el nostre menjar i l’hem pagat, està boníssim, perquè no poder repetir al vespre? No tingueu vergonya!

 

És important que amb el nostre exemple fem conscients els infants que amb petites aportacions i bones actituds podem fer un consum més responsable que eviti el malbaratament de moltes tones d’aliments. Els petits canvis són poderosos i ens ajudaran a millorar les condicions ambientals i socials del nostre entorn. Com a consumidors tenim molt de poder, nosaltres i els nostres fills encara més!

Andròmines tenim una àrea de treball de recuperació d’aliments de bars i restaurants, potser per això estic més sensibilitzada sobre el tema del malbaratament. Però també creiem en el poder dels consumidors i el consum responsable, i treballem cada dia per fer arribar a les persones la importància de tenir cura del medi ambient a través del programa d’educació ambiental: fem tallers familiars, per agrupacions, ajuntaments. També col·laborem amb la recollida d’aliments d’establiments i participem en la recollida d’excedents alimentaris de l’Hospital de Can Ruti (en el marc del Programa de Pont Alimentari i en col·laboració amb altres entitats); Andròmines assegura que es compleixen tots els requisits de seguretat alimentaria durant el transport dels aliments;posteriorment reaprofitem aquests aliments a través de programes com Una Mossegada a l’exclusió (d’inserció sociolaboral en col·laboració amb els Serveis Socials i el suport de Fundació La Caixa i el Dep. Treball, Afers Socials i Família), Plat a Taula (amb el suport de l’Agència de Residus) i en col·laboració amb altres entitats socials.

diptic malbaratament

Entre tots i totes cada dia avancem una mica més en disminuir la quantitat de menjar que llencem!

 

Núria Sau San Luis

Directora de Projectes a Andròmines

ANDRÒMINES: UNA ALIADA DE LA ECONOMÍA CIRCULAR

“El gran libro siempre abierto y que hay que hacer el esfuerzo de leer es el de la Naturaleza”. Antoni Gaudí

Circular_economy_main

Hace más de 3.000 millones de años que aparecieron los primeros ecosistemas en la Tierra. Desde entonces, y hasta el día de hoy, los seres vivos y el medio físico que los acoge han interactuado en un organizado ciclo de vida en el que los organismos consumen los recursos que precisan para después devolverlos al medio que los acoge.

Entre los seres que forman un ecosistema tenemos: organismos productores, llamados así por producir materia orgánica a partir de nutrientes inorgánicos; organismos consumidores, que consumen la materia orgánica producida por los primeros, y organismos descomponedores, que utilizan los desechos, excrementos y cadáveres de los productores y los consumidores para nutrirse. La acción de los organismos descomponedores permite que los nutrientes inorgánicos queden de nuevo disponibles en el medio para que otro organismo productor lo utilice. Es un círculo virtuoso que funciona a la perfección, y así nos lo demuestra cada día la naturaleza.

Pongamos nuestra atención ahora en el funcionamiento de las sociedades humanas, especialmente a partir de la Revolución Industrial. Los productores humanos extraen recursos de la naturaleza, los consumidores humanos utilizan los productos fabricados por los productores y cuando dejan de utilizarlos los desechan como residuos que se acumulan en vertederos o son incinerados con la consiguiente pérdida de los recursos que los componen. Este sistema es conocido como economía lineal (producir-usar-tirar) y es responsable de los problemas medioambientales que existen en la actualidad.

En contraposición a la economía lineal, en los últimos años está tomando fuerza un nuevo modelo económico y productivo: la economía circular, que propone la reutilización eficaz del residuo en un modelo cíclico que imita a la naturaleza. Se trata de un nuevo enfoque en el que el residuo pierde su condición de “deshecho” y se convierte en materia prima para los ciclos naturales, se reutiliza o se transforma para formar parte de nuevos productos, minimizando así el consumo de energía y recursos. Todos los procesos vinculados con la economía circular contribuyen a crear empleo local y no deslocalizable. De esta forma podemos garantizar la sostenibilidad ambiental, económica y social.

Aunque el concepto de economía circular es relativamente reciente, Andròmines trabaja desde el año 1993 siguiendo los principios de la economía circular a través de la reutilización y reciclaje de los residuos y la promoción del consumo responsable.

¿Cómo lo hacemos?

– A través de la recogida de residuos a particulares y organizaciones: material informático, móviles, electrodomésticos, muebles, menaje del hogar y material textil. Reutilizamos y reparamos estos productos para darles una segunda vida en nuestros puntos de venta: la tienda “Una mica de tot”, situada en Montcada i Reixac y los mercados en los que participamos.

– Gestionamosla Deixalleria y la Minideixalleria de Montcada i Reixac y el Punto Verde de la Zona Fórum del Ayto. Barcelona, en los que seleccionamos y separamos cuidadosamente los residuos con el fin de maximizar las tasas de reutilización y reciclaje.

– Generamos alternativas al derroche alimentario a través de nuestros proyectos “Plat a Taula” y “Una mossegada contra la exclusió”, en los que entregamos excedentes alimentarios procedentes de restaurantes y otras entidades a familias en riesgo de exclusión. Además, rompemos el círculo de pobreza de estas familias realizando itinerarios de inserción sociolaboral con al menos uno de sus miembros.

-Desarrollamos proyectos de sensibilización, educación ambiental y promoción del consumo responsable, con el objetivo de difundir los conocimientos, valores y habilidades prácticas necesarias para que las personas se involucren de una manera responsable y eficaz en la prevención y solución de los problemas ambientales. Lo hacemos a través de talleres de prevención y reutilización de residuos, Mercados de Intercambio, visitas a nuestro Punto de Reciclaje, realización de actividades en la Semana Europea de Prevención de Residuos, Ferias, etc.

Así, desde Andròmines colaboramos activamente en la defensa del medioambiente, reutilizando y reciclando cada año toneladas de residuos. Ayudamos a reducir la generación y vertido de sustancias  contaminantes, el consumo de agua, combustibles, energía, la extracción de materias primas, la emisión de gases de efecto invernadero y la emisión de gases fluorados que agotan la capa de ozono. La protección medioambiental derivada de la actividad de Andròmines va acompañada de una vertiente de justicia social e igualdad que más allá de nuestras fronteras: cuando reutilizamos y reciclamos estamos evitando situaciones de explotación humana y conflictos armados asociados a la extracción de recursos naturales así como condiciones de explotación laboral en fábricas de producción en países en vías de desarrollo, etc.

En Andròmines nos movemos por la protección del medio ambiente y por la defensa de dignidad de las personas. Súmate a nuestro movimiento a través de las 5R: Reflexiona (las acciones que anteponen a los seres humanos en perjuicio de la naturaleza tienen consecuencias sobre el bienestar humano actual y el de las generaciones venideras), Rechaza (productos tóxicos, no biodegradables o no reciclables), Reduce (menos objetos, menos gastos, menos explotación de los recursos naturales y menos contaminación y residuos), Reutiliza (a través de la adquisición de objetos de segunda mano y el upcycling) y Recicla (separa los residuos de manera adecuada para su posterior reciclaje).

 cercle andròmines

Katia Carballo

Coordinadora Ambiental de Andròmines

ANDRÒMINES: UNA ALIADA DE L’ECONOMIA CIRCULAR

“El gran llibre sempre obert i que cal fer l’esforç de llegir és el de la Natura”

Antoni Gaudí

Circular_economy_main

“El gran llibre sempre obert i que cal fer l’esforç de llegir és el de la Natura”

Antoni Gaudí

 

Fa més de 3.000 milions d’anys que van aparèixer els primers ecosistemes a la Terra. Des de llavors, i fins a dia d’avui, els ésser vius i el medi físic que els acull han interactuat en un organitzat cicle de vida en què els organismes consumeixen els recursos que necessiten per després tornar-los al medi que els acull.

Entre els éssers que formen un ecosistema tenim: organismes productors, anomenats així perquè produeixen matèria orgànica a partir de nutrients inorgànics; organismes consumidors, que consumeixen la matèria orgànica produïda pels primers, i organismes descomponedors, que utilitzen les deixalles, excrements i cadàvers dels productors i dels consumidors per nodrir-se. L’acció dels organismes descomponedors permet que els nutrients inorgànics quedin de nou disponibles en el medi per tal que un altre organisme productor els utilitzi. És un cercle virtuós que funciona a la perfecció, i així ens ho demostra cada dia la natura.

Posem ara la nostra atenció en el funcionament de les societats humanes, especialment a partir de la Revolució Industrial. Els productors humans extreuen recursos de la natura, els consumidors humans utilitzen els productes fabricats pels productors i, quan deixen d’utilitzar-los,els rebutgen com a residus que s’acumulen en abocadors o són incinerats amb la consegüent pèrdua dels recursos que els componen. Aquest sistema és conegut com economia lineal (produir-utilitzar-llençar) i és el responsable dels problemes mediambientals que existeixen en l’actualitat.

En contraposició a aquesta economia lineal, en els últims anys està prenent força un nou model econòmic i productiu:l’economia circular, que proposa la reutilització eficaç del residu en un model cíclic que imita la natura. Es tracta d’un nou enfocament en el qual el residu perd la seva condició de “rebuig” i es converteix en matèria primera per als cicles naturals: es reutilitza o es transforma per formar part de nous productes, minimitzant així el consum d’energia i de recursos. Tots els processos vinculats amb l’economia circular contribueixen a crear ocupació local i no deslocalitzable. D’aquesta manera podem garantir la sostenibilitat ambiental, econòmica i social.

Tot i que el concepte d’economia circular és relativament recent, Andròmines treballa des de l’any1993seguint els principis de l’economia circular a través de la reutilització i reciclatge dels residus i de la promoció del consum responsable.

Com ho fem?

– A través de la recollida de residus a particulars i organitzacions: material informàtic, mòbils, electrodomèstics, mobles, parament de la llar i material tèxtil. Reutilitzem i reparem aquests productes per donar-los una segona vida als nostres punts de venda: a la botiga “Una mica de tot” situada a Montcada i Reixac, i als mercats en què participem.

– Gestionem la Deixalleria i el servei de deixalleria mòbil de Montcada i Reixac i el Punt Verd Zona Fòrum de l’Ajuntament de Barcelona, on seleccionem i separem amb cura els residus per tal de maximitzar les taxes de reutilització i reciclatge.

– Generem alternatives al malbaratament alimentari amb els nostres Projectes “Plat a Taula” i “Una mossegada contra la exclusió” a través dels quals entreguem excedents alimentaris,procedents de restaurants i d’altres entitats, a famílies en risc d’exclusió. A més trenquem el cercle de pobresa d’aquestes famílies realitzant itineraris d’inserció sociolaboral amb com a mínim un dels seus membres.

-Desenvolupem projectes de sensibilització, educació ambiental i promoció del consum responsable, amb l’objectiu de difondre els coneixements, valors i habilitats pràctiques necessàries per tal que les persones s’involucrin d’una manera responsable i eficaç en la prevenció i solució dels problemes ambientals. Ho fem a través de Tallers de prevenció i reutilització de residus, Mercats d’Intercanvi, visites a la nostra Nau de Reciclatge, realització d’activitats durant la Setmana Europea de Prevenció de Residus, Fires, etc.

Així doncs, des d’Andròmines col·laborem activament en la defensa del medi ambient, reutilitzant i reciclant cada any tones de residus. Ajudem a reduir la generació i abocament de substàncies contaminants, el consum d’aigua, combustibles i energia, l’extracció de matèries primeres, l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, i l’emissió de gasos fluorats que esgoten la capa d’ozó. La protecció mediambiental derivada de l’activitat d’Andròmines està acompanyada d’una vessant de justícia social i igualtat que va més enllà de les nostres fronteres: quan reutilitzem i reciclem estem evitant situacions d’explotació humana i de conflictes armats associades a l’extracció de recursos naturals, així com també condicions d’explotació laboral en fàbriques de producció situades en països en vies de desenvolupament, etc.

A Andròmines ens movem per la protecció del medi ambient i per la defensa de la dignitat de les persones. Suma’t al nostre moviment a través de les 5R: Reflexiona (les accions que anteposen els éssers humans en perjudici de la natura tenen conseqüències sobre el benestar humà actual i el de les generacions futures), Rebutja (productes tòxics, no biodegradables o no reciclables), Redueix (menys objectes, menys despeses, menys explotació dels recursos naturals i menys contaminació i residus), Reutilitza (a través de l’adquisició d’objectes de segona mà i del upcycling) i Recicla (separa els residus de manera adequada per al seu posterior reciclatge).

 

 cercle andròmines

 

Katia Carballo

Coordinadora Ambiental a Andròmines

 

 

 

REDUIR, REUTILITZAR, RECICLAR

mapa europaJa tenim novament la Setmana Europea de Prevenció dels Residus a la volta de la cantonada. Com cada any, pels volts de finals de novembre (enguany del 19 al 27 de novembre 2016), ens posem d’acord persones, entitats, administració i empreses per a fer-nos memòria que és possible canviar aquest món, que entre tots, podem fer possible no viure en una societat de residus. Per que avui en dia ja no podem dir que som en una societat de consum, som en una societat de residus on prioritza el usar i llençar per sobre de tot.

 

Per a Andròmines, aquesta setmana, és una de les més atrafegades i mogudes de l’any ja que gran part de la nostra feina cobra sentit; aflora, encara més, la missió ambiental de l’entitat. Volem arribar a tothom, volem explicar la importància d’aplicar adequadament la jerarquia dels residus: primer, Reduir, després Reutilitzar i, en darrer lloc, classificar acuradament per a poder Reciclar. La cultura de l’obsolescència programada i del comprar i llençar està tenint un cost social i ambiental massa elevat per el planeta. Cal reaccionar i cal que ho fem ja! Nosaltres soles potser no podem canviar el món, però segur que podem posar el nostre granet de sorra per a que sigui una mica més habitable per a tots.

 

Com Reduïm?

El millor residu és el que no es produeix i, per això, a Andròmines reduïma través de la sensibilització ambiental. Fem tallers, acompanyem a tots aquells que vulguin aprendre com reparar i allargar la vida dels seus objectes. Reduïm a nivell intern: reutilitzant tots els materials d’oficina, amb una política de compres que minimitza el residu, amb estratègies de reducció de l’ús de paper. Totes les petites accions són grans a l’hora d’evitar nous residus que vagin a parar a l’abocador i volem estendre la importància de la Reducció de residus per a que més persones es sumin vers a una societat més centrada en les persones que en les coses.

 

Per a visibilitzar el nostre compromís amb la Reducció de Residus, del dia 19 al 26 de novembre participem de la campanya europea “Reutilitzar més, tirar menys” de la Xarxa Europea d’Entitats Recuperadores Socials (RREUSE). Durant aquesta setmana pesarem tots es objectes que passen a tenir una segona mà a través dels nostres centres i ho donarem a conèixer al públic, quantificant tots aquells objectes que hem evitat que es converteixin en residus. La desmaterialització de la nostra societat ens permetrà generar menys residus i, tot i que sabem que la reducció de residus no fa la diferència durant una setmana, la suma de moltes setmanes i de moltes entitats sí que comportarà un canvi global. Cal seguir posant i visibilitzant el nostre granet de sorra per la reducció.

 

Com Reutilitzem?

La Reutilització és un dels pilars fonamentals d’Andròmines. Recollim residus, els reparem i els tornem a posar en circulació. Donar un nou ús, nova oportunitat i nova vida als nostres objectes.Anualment reutilitzem més de 175Tn de residus tèxtils, voluminosos i d’Aparells Elèctrics i Electrònics (RAEE) a la nau de reutilització de Montcada i Reixac. Però no en tenim prou, volem sumar més persones al compromís de la reutilització i volem continuar reutilitzant cada dia una mica més.

 

Del 19 al 26 de novembre crearem el Mercat d’Intercanvi de Montcada a la Mini-Deixalleria. Un espai on tots els ciutadans podran acostar-se per intercanviar objectes. A més, a les nostres botigues es quantificaran els Kg de residus reutilitzats, als quals es dóna una nova oportunitat d’ús, i calcularem les Tn d’emissions de CO2 estalviades en el marc de la campanya “Contra el canvi climàtic, jo reutilitzo, i tu?” d’AERESS. Reutilitzar també és la lluita contra el canvi climàtic.

 

Com Reciclem?

La clau del reciclatge és una classificació de residus excel·lent. Quants menys impropis hi hagi a la brossa, més reciclable i de major qualitat serà el material separat. No és tasca senzilla per que gestionem més de 2.500Tn de residus cada any i les classifiquem en 62 tipologies diferents de materials. Fer-ho bé és tot un repte, però encara ho és més aconseguir que totes les persones que vénen a les instal·lacions d’Andròmines, aprenguin a classificar adequadament els seus residus. No volem fer-ho nosaltres soles, volem que una mica de la nostra experiència arribi a les llars i que cada família tingui tota la informació necessària per a separar adequadament els seus residus. Només d’aquesta manera podrem transformar la realitat complexa en la que estem immersos. El repte és gran.

reciclatge5

Reduir, Reutilitzar i Reciclar, les 3R més famoses no són feina només d’una setmana, són feina per a tot l’any, fins i tot per a tota una vida. És el compromís d’Andròmines. Ens hi acompanyaràs?

Núria Sau i l’equip d’Andròmines

5è Mercat d’intercanvi Dissabte 21 de novembre, de 10 a 14 h

El dissabte 21 de novembre de 2015 se celebra el dia temàtic de la prevenció centrat en la Desmaterialització: Fer més amb menys! L’ús de menys materials es tradueix directament en una menor producció de residus i en una major eficiència en l’ús dels recursos.
I a tot Catalunya s’organitzen activitats per promoure l’economia col·laborativa. Un nou enfoc pels mercats de segona mà o d’intercanvi, tallers de reparació i reutilització… compartim per reduir! Fomentem serveis i accions que ens vinculin al territori (fomentar el servei de les biblioteques, regalar cultura si promous el regal immaterial, socialització de llibres a les escoles…), tallers d’ecodisseny o nous materials, etc.
RESERVA DE TAULES:
Per reservar taula has de facilitar-nos les teves dades i un telèfon de contacte a : deixalleria.montcada@andromines.net

 

Què és un mercat d’intercanvi?
Un any mes Andròmines organitza el Mercat d’Intercanvi , que es un espai cívic on es poden intercanviar objectes que ja no ens són necessaris però que, abans de llençar-los, els oferim per si poden ser útils a algú altre sense requerir diners .Es tracta d’una activitat per a tots els públics, on el més important és evitar que els objectes encara útils esdevinguin residus. Intercanviar és fer realitat un comerç sense diners, recuperant una forma oblidada d’economia amb molts avantatges ambientals, econòmics i socials.
Qui pot participar?
Pot participar-hi qualsevol persona que hi vulgui portar els seus objectes (llibres, cd’s, roba, sabates, objectes de decoració, joguines, mobles, etc.) per tal de bescanviar-los per altres objectes o bé vendre’ls de segona mà.
5 Raons per participar en un mercat d’intercanvi

  • Evita la compra compulsiva de productes de consum.
  • Permet reflexionar sobre el sentit de l’economia i humanitzar les relacions econòmiques.
  • Beneficia al medi ambient evitant generar residus.
  • Aplica las tres R : Redueix, Reutilitza i Recicla.
  • És divertit, engrescador i ens ajuda a fer de la nostra, una societat més sostenible…

Que és la Setmana Europea de la Prevenció de Residus?
La Setmana Europea de la Prevenció de Residus és una iniciativa amb l’objectiu de promoure i implantar durant la setmana del 21 al 29 de novembre accions de sensibilització sobre recursos sostenibles i gestió de residus.

Els residus: Els pneumàtics

Moltes famílies tenen un vehicle motoritzat, ja sigui una moto o un cotxe, o més d’un. Aquests requereixen un manteniment anual, essent el pneumàtics una de les part a canviar cada certs quilometres. Degut a l’immens parc automobilístic que hi ha, els pneumàtics s’han tornat un dels residus més problemàtics en el món occidental, amb una generació de més de 200.000 tones (1) anuals. D’aquests, hi ha constància que fa uns anys, el 60% es dipositava en abocadors controlats i la resta acabava en abocadors il·legals.

Aquest objectes són compostos de varies capes, segons l’enciclopèdia catalana, de dins cap a fora, comença per una cambra de cautxú proveïda d’una vàlvula que permet d’inflar-lo amb aire a pressió (alguns pneumàtic són sense cambra), i per un embolcall, format per una carcassa, base estructural de fils de cotó, raió, acer, etc, i per una capa de cautxú que el cobreix, que rep el nom de flanc a les parts laterals i banda de rodolament a la zona de contacte amb el sòl, la qual tramet els parells tractor i de frenada durant la conducció(2).

Amb el temps s’han anat cercant mètodes més eficients per aconseguir tractar els pneumàtics i reciclar-los per obtenir de nou materials per a la indústria. Les lleis han anat afavorint aquest sector, com per exemple amb el Reial Decret 1619/2005 sobre gestió dels pneumàtics fora d’ús, on es prohibeix l’abandonament i obliga als productors a rebre els pneumàtics que estiguin fora d’ús per a que es destinin a una valorització d’aquests. També es fa enfasi en la necessitat d’utilitzar part del materials dels pneumàtics reciclats per a la construcció de carreteres (3), promovent d’aquesta manera la capacitat de creació de sistemes integrats de tractatament i reciclatge de 160.000 tones l’any(4).

Les possibilitats de tractament són diverses, segons l’ interès dels gestor en obtenir cert producte o matèria. Aquestes són:

  • Termòlisis: s’escalfa el pneumàtic en un forn sense oxigen, fent que els compostos es separin i es puguin utilitzar una altre vegada(4).
  • Piròlisi: es crema el pneumàtic en un ambient sense oxigen, fent que es puguin obtenir compostos no aptes per reutilitzar. Aquest sistema encara està en procés pilot per no estar desenvolupada la separació dels compostos de manera eficient(4).
  • Incineració: es crema el pneumàtic. Al principi es realitzava a l’aire lliure, però ara s’utilitza en forns tacats per obtenir energia. Aquesta metodologia és molt problemàtica ja que els gasos emesos cal tractar-los, per la quantitat de substàncies tòxiques que contenen(4).
  • Trituració criogènica: es tracta de trencar els pneumàtics a una molt baixa temperatura (-195ºC) permetent obtenir les materials per separant amb certa facilitat(5).
  • Trituració mecànica: és el procés més utilitzat en aquest moment. Es tracta de separar les diferents parts del pneumàtic mitjançant una màquina en forma de cinta transportadora, que trosseja, tritura i micronitza en pols els pneumàtics, permeten la separació dels diferents materials, per la posterior separació i reutilització en els processos industrials que necessitin aquest material(4).

Com ja s’ha esmentat anteriorment, una de les possibles utilitats del cautxú en pols es la fabricació de carreteres, però hi ha molts més productes que són produïts amb aquest material, com per exemple les soles de les bambes, pilotes de futbol, moquetes, capes d’insonorització, paviment, pistes esportives, frens, entre altres. De manera que la vida útil d’aquest material es pot allargar molt si es gestiona correctament el pneumàtic i per aconseguir-ho s’ha introduir un altre cop com a matèria prima, de manera que cal que es deixin en els tallers quan et canvien les rodes, o si ho fa un mateix, portar-ho a la deixalleria.

  1. waste.ideal.es/neumaticos.htm
  2. www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0202051
  3. sites.google.com/site/talleresdeautomedioambiente/Home/normativa
  4. www.samaraez.com/archivos/KnowHow.Reciclaje_Neumaticos_.E_I_.pdf
  5. proyecto2-2epoem52.blogspot.de/2010/03/trituracion-criogenica.html

Els residus: Termòmetres de mercuri.

Ara que arriba la tardor, els refredats i mal de caps pels canvis de clima que patim al llarg del dia s’incrementen. De manera, que quasi tothom, Agafa el termòmetre en algun moment d’aquesta estació, alguns més que altres. Des del juliol del 2007, un reial decret prohibeix la fabricació i comercialització de termòmetres de mercuri a l’estat espanyol, aquest decret es creat en base als arguments sobre la toxicitat del mercuri en les persones i el seu entorn natural (1).

Peró, què és un termòmetre i com funciona?

Galileo Galilei va ser el creador d’aquest aparell, no en la forma que el coneixem avui en dia. Aquest geni, va utilitzar un tub de vidre que finalitzava en una esfera en la part superior. El tub es s’enfonsava dins d’un líquid d’alcohol i aigua. Al escalfar l’aigua, aquesta començava a pujar pel tub. Amb els anys altres persones van anar adaptant aquest aparell, fent-lo tal i com el coneixem avui en dia.

De termòmetres hi ha diferents tipus: termòmetre de resistència, termopar, piròmetre, termòmetre de gas, termòmetre digital i termòmetre de vidre. Aquest dos últims són els utilitzats a nivell domèstic. El digital incorpora un micro-xip que actua en un circuit electrònic sensible als canvis de temperatura. El termòmetre de vidre es un envàs tancat que conté líquid, abans mercuri i actualment una barreja d’altres metalls no considerats com a tòxics(1), el més comú és el de gali.

El mercuri, és un metall pesat molt tòxic. Al llarg de la historia, s’ha demostrat que besaments incontrolats han afectat greument la salut dels pobles propers. El mercuri, és un element que s’evapora amb facilitat podent entrar per les vies respiratòries. També és un element que s’acumula en el greix animal i passa d’un a l’altra per la cadena alimentària, arribant finalment a les persones. Als éssers humans, afecta al sistema nerviós central, provoca tremolor, alteracions de la vista i l’oïda, reducció del coeficient intel·lectual, a més de tenir efectes negatius en el sistema motor, pell, ronyons, cor, pulmons, entre d’altres. En el cas dels nadons, la mare pot contaminar al nen/a quan aquest és només un fetus ja que hi ha una variant del mercuri capaç de traspassar la placenta i després es pot seguir contaminant amb la llet materna. Aquests motius són els principals, alhora de prendre la decisió sobre l’eliminació del mercuri a les casses(2).

Però, que fer si es trenca un termòmetre de mercuri (2). Primer de tot cal evitar que qualsevol altre persona no apte per ajudar es trobi a prop. Després s’han obrir les finestres per a que es ventili la habitació. S’han de treure tots els accessoris de valor que es portin ja que el mercuri amalgama els metalls preciosos. Tot seguit, s’han de protegir les mans amb guants de plàstic o amb bosses de plàstic. Per poder veure bé la zona, cal il·luminar correctament el lloc, com per exemple amb una lot situada al terra, aquesta llum ens permetrà beure on es troben les gotes de mercuri, cal vigilar perquè les gotes es poden haver desplaçat per tota l’habitació. No utilitzar mai un aspirador, ja que augmentarà la evaporació del mercuri per l’aire i es contaminarà l’aparell elèctric. Per recollir les gotes, cal utilitzar una xeringa o un degotador i dipositar el mercuri en un recipient petit que es pugui tancar hermèticament. Després cal utilitzar cinta adhesiva i passar-la pel terra per enganxar les gotes més petites, aquesta cinta s’ha de posar en una bossa de plàstic. Quan s’ha recollit tot, cal portar els residus a la deixalleria o punt verd per a que pugui ser tractat adequadament.

Per al reciclatge dels termòmetres, el procés és simple anomenat “Roast, retort y destillation”. Aquest s’inicia amb el trencament controlat dels termòmetres en una cabitat estanca, tot seguit s’escalfa per evaporar tot el mercuri que es recull, separant-lo del vidre i altres elements. Aquest gas, es torna a refredar per recuperar el mercuri líquid que es tracta per treure les impuresses mitjançant noves destilacions i finalment netejant aquest mercuri amb àcid nítric diluit. (3)

De manera que si algú encara té algun termòmetre de mercuri a casa, abans que es trenqui, millor substituir-lo per un lliure d’aquest element.

  1. http://www.quimica.es/enciclopedia/Term%C3%B3metro.html
  2. http://termometrosinmercurio.org/quienes-somos/
  3. Recycling and Reuse of Material Found on Superfund Sites. EPA/ 625/R-94/004/Setembre 1994

Els residus: Bateries de cotxe i moto

Poques famílies són les que no disposen d’un vehicle motoritzat. El sistema de mobilitat que s’ha desenvolupat al nostre país impedeix que molta gent pugui desplaçar-se d’una manera còmoda amb transport públic per tot el territori, fent necessari el desplaçament amb cotxe o moto. Aquestes màquines de transport contenent entre els seus components una bateria que acostuma a ser de plom i un cop ha finalitzada la seva vida útil, es pot canviar per una en bon estat. El normal és que aquesta operació de recanvi la realitzi un establiment adaptat a aquests fins, el mecànic de tota la vida, però també hi ha la possibilitat de canviar-se un mateix la bateria. El problema rau en que fer amb l’antiga, ja que es un residu considerat com a especial segons el Pla Nacional Integrat de residus (PNIR) 2007-2015 (1). En el que s’esmenten un seguit de normatives que aclareixen la necessitat d’un tractament específic per evitar la contaminació de l’entorn.

La bateria estàndard de cotxe està composta majoritàriament plom.

Segons la taula següent, es pot comprovar les proporcions de cada element:

% Pes (kg)
Pasta de plom 39 5,85
Plom metálic i aleacions de plom 34 5,1
Àcid sulfúric 11 1,65
Polipropilé 7 1,05
Acer 0,6 0,09
Poliuretà 1 0,15
Vidre 0,4 0,06
Ebonita 5 0,75
Policlorur de vinil 2 0,3

Taula extreta del document: “Estudio de alternativas en el reciclatge de baterías de plomo fuera de uso”.(2)

Les deixalleries i Punts Verds accepten bateries, que entren dins el procés de reciclatge. La major part de la bateria es reciclable al 100%. Un cop ha arribat a la planta de tractament, s’inicia un llarg procés que requereix d’unes altes mesures de seguretat per evitar fugues de productes nocius per l’entorn. La primera part del reciclatge s’inicia amb la trituració parcial per tal d’extreure l’àcid. Seguidament es trituren a una mida més petita per tal de facilitar els altres processos. Aquests petits trossos es passen per tambors de flotació i enfonsament que separen per gravetat el plàstic de la resta de metalls. El plàstic, es neteja i es granula per poder enviar a la planta de tractament de plàstics corresponent. El metall restant, majoritàriament plom, es deriva a una caldera on es fon i s’obtenen unes plaques metàl·liques que s’envien a una planta de fossa i refinatge per obtenir els metalls purs i tornar a fer bateries(3). El vapor que surt de les calderes cal tractar-lo per evitar la fuga de components tòxics a l’atmosfera. Un cop tractats s’obté un compost de nitrogen i sofre que es pot utilitzar com a fertilitzant.

  1. http://www.icog.es/files/PNIR3.pdf
  2. http://es.scribd.com/doc/54663988/14/EL-CICLO-DE-VIDA-DE-LA-BATERIA-DE-PLOMO
  3. http://science.discovery.com/videos/how-its-made-mini-episodes-vehicles-and-parts/#fbid=QEu09O2dbMv