Els residus: cintes de vídeo i cassette

Les cintes de vídeo VHS i les de cassette, es troben obsoletes, ja que les noves tecnologies de la comunicació i la informació permeten emmagatzemar dades molt més ràpid i amb major quantitat. Els experts, recomanen passar tota la informació de les cintes a format digital, per evitar la degradació que es produeix en aquestes, ja que l’esperança de vida d’una cinta magnètica és d’uns 30 anys⁽¹⁾.

Les cintes estan formades per plàstics durs que formen l’estructura, aquesta es troba subjecte amb cargols metàl·lics i finalment hi ha la cinta magnètica. Aquesta es formada per una làmina de PET tractada amb aglutinants, agents tensioactius, partícules magnètiques, lubricants, entre d’altres productes tòxics⁽²⁾. La producció de les cintes es realitza per injecció del plàstic en motlles que donen la forma a les peces de la carcassa, seguit de l’assemblatge d’aquesta un cop s’ha enrotllat la cinta a la bobina. Per finalitzar, les cintes es protegeixen amb una capsa de cartró o plàstic⁽²⁾.

Per al reciclatge de les cintes, primer de tot cal separa la capsa de la cinta, llençant la capsa al contenidor corresponent. Si és de cartró al contenidor blau de paper/cartró, i si és de plàstic, al Punt Verd Fòrum, on hi ha el contenidor de plàstic rígid. La cinta de vídeo o cassette, s’ha de portar també al Punt Verd o llençar-lo en contenidors específics que hi ha en certs municipis. Un cop recollides, es porten a una planta de valorització on tots els components de les cintes són aprofitables. Per tornar a recuperar tots els materials, es realitza un primer procés de separació manual, seguit de la de trituració i molta. Tot seguit es passa la barreja per uns imants que separen les parts metàl·liques de les plàstiques. Finalment els diferents matèries s’envien a les plantes de valorització corresponents⁽³⁾. Tot aquest procès ha de garantir el compliment de les exigents normatives vigents.

Com en la gran majoria de residus que es generen a casa, també es poden crear nous objectes per decorar o d’utilitat per la pròpia persona o la llar, com són bossa de mà i cortines entre d’altres. Inclús les capses de cartró o plàstic són aprofitables⁽⁴⁾.

Un aspecte important és no llençar les cintes en contenidors diferents com per exemple es d’envasos lleugers, perquè, no tant sols ocasiona un problema per ser un impropi, sinó que pot arribar a paralitzar les instal·lacions de triatge, ja que la cinta magnètica cal considerar que tot i que el reciclatge industrial és costos, encara ho és molt més el fent de llençar-lo al abocador, perquè ja no tindrà cap utilitat i l’abocador té un espai limitat. Com en tot residu que per unitat és poca cosa, pel que fa a la seva mida i pes, el pensament que per llençar-lo a la resta no passa res, és un gran error. Si es raona una mica, la cinta magnètica te productes químics perillosos per l’entorn que poden arribar a contaminar aqüífers, que a la llarga abasteixen les nostres necessitats i els plàstics com ja se sap, triga masses anys a degradar-se. A més, si es pensa en tota la gent que té cintes de vídeo o cassette a casa, la quantitat és molt gran, ja que molta gent en te com a mínim un calaix dels grossos ben ple.

1. http://www.eumed.net/libros/2009b/544/ESPERANZA%20DE%20VIDA%20DE%20UNA%20CINTA%20MAGNETICA.htm
2. http://www.madehow.com/Volume-7/Videotape.html
3. http://www.minis.cat/cat/reciclar-cintes-de-video.php
4. http://crea-y-recicla-un-mundo.blogspot.com/2008/11/tutorial-reciclaje-cintas-de-video.html
5. http://blog.ecycler.com/2011/08/15/recycle-vhs-tapes/

Durant el 2011, una cinquantena d’interns del Centre Penitenciari Lledoners obtenen l’acreditació oficial de les seves competències digitals

L’actuació s’emmarca en el projecte AlfaDigital dels centres penitenciaris de Catalunya, que utilitza material informàtic recuperat

Un total de 49 interns del Centre Penitenciari Lledoners van fer les proves d’avaluació per aconseguir el certificat acreditatiu de les seves competències digitals, anomenat ACTIC, durant el 2011. L’ACTIC és el certificat que emet la Generalitat i que possibilita acreditar un determinat nivell de competències en tecnologies de la informació i la comunicació davant de qualsevol empresa o Administració pública.

Els interns de Lledoners han pogut examinar-se i obtenir el certificat de manera telemàtica com qualsevol ciutadà, després que el Centre comencés a oferir des de l’any passat formació bàsica en informàtica emmarcada en el model de competències definides en l’ACTIC. L’objectiu ha estat permetre als interns accedir al nivell bàsic d’acreditació.

Dels 49 interns que van fer la prova d’avaluació de l’ACTIC durant el 2011, un 88 % la van superar.

Aquest grup forma part dels 626 interns del Centre Penitenciari Lledoners –més d’un 80 % del total- que l’any passat van participar en les activitats de les ciberaules integrades als mòduls residencials. L’abast de la iniciativa ha estat possible gràcies a un plantejament de la formació basat en un esquema de “formadors de formadors”, mitjançant el qual un tècnic imparteix formació continuada a interns i, al seu torn, aquests formen altres interns en cadascuna de les aules d’informàtica dels mòduls del Centre.

Aquest any 21 interns del Centre ja han participat en la formació, vuit s’han examinat –dels quals cinc han obtingut el certificat- i s’han programat 14 exàmens. Els propers cursos compten ja amb una vintena d’inscrits.

L’actuació amb l’ACTIC al Centre Penitenciari Lledoners s’integra en el projecte AlfaDigital, que abasta tots els centres penitenciaris de Catalunya i té com a objectiu impulsar l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en les accions socioeducatives dels centres penitenciaris.

El projecte AlfaDigital consta de dues línies d’acció: d’una banda, la dotació, el muntatge i el manteniment de la infraestructura informàtica del projecte i, d’altra banda, les accions formatives d’alfabetització digital adreçades a interns, que es desenvolupen a les ciberaules i als punts TIC dels centres. Les ciberaules són aules informàtiques que s’abasteixen de material informàtic recuperat i que, en el cas del Centre Penitenciari Lledoners, impulsa i gestiona l’Associació Andròmines. El projecte compta amb mesures per a una navegació segura des d’aquests punts amb accés a Internet.

També s’ofereix formació en aquesta matèria als professionals dels centres perquè integrin les TIC en la seva feina i puguin aprofitar els equipaments del projecte.

Totes les actuacions estan orientades a fomentar les relacions interpersonals i propiciar nous itineraris per al desenvolupament personal, social i cultural que afavoreixin els processos de reinserció dels interns a la comunitat.

Els residus: CD/DVD

Els CD i DVD són uns dels materials més utilitzats avui en dia per emmagatzemar informació o programes. A quasi totes les llars s’utilitza o es té algun d’aquest objectes, per videojocs, programes informàtics, recopilatori de fotografies digitals, pel·lícules, música, etc. Al està present en molt dels àmbits de lleure i treball d’avui en dia, quasi tothom acaba llençant algun que altre CD/DVD, ja sigui perquè se li ha espatllat, o perquè li venia de regal amb alguna revista o objecte electrònic que hagi comprar, etc. Cal considerar que el volum de CD/DVD que es fabriquen al món és extremadament gran ja que només a la planta de producció de Barcelona, es fabriquen 1,7 CD cada segon, és a dir 2,5 milions al mes⁽¹⁾, i tot hi que es tracta d’una instal·lació gran, no és la única que hi ha a l’estat espanyol i molt menys al món.

Però, de que està fet un CD? La seva composició és bàsicament de policarbonat, seguit d’alumini, laca, or, tintes i altres materials com vidre, plata i níquel⁽¹⁾. Cadascun d’aquests s’obté de materials minerals extrets de la industria minera i filtrats i tractats per obtenir l’element pur per a la fabricació d’objectes. Val a dir que tots aquests materials es troben en l’entorn en una quantitat limitada, ja que a part dels metalls, la resta de materials són elaborats a partir del petroli.

Un cop recopilat el material base, es procedeix a la producció del CD o DVD. El procés és similar pels dos. S’inicia amb la creació d’un disc de policarbonat que serà la base del disc, on hi haurà emmagatzemada la informació mitjançant unes osques. Tot seguit s’injecta una fina capa de metall que serveix per que el laser del lector de l’ordinador es reflecteixi i torni al lector. Per últim, es revesteix amb una capa de laca que el protegirà de les ratllades i la corrosió⁽²⁾. Amb aquests passos ja està finalitzat el producte. El següent pas es realitzar la serigrafia dels producte amb tints i finalment embalar-ho amb una caixa de plàstic i/o cartró ⁽¹⁾.

Per reciclar-los, es segueix la metodologia següent:

Primer de tot cal portar-lo als punts de recollida oficials, on es separen els discos de l’embalatge, que es enviat a les plantes de valorització de plàstic i cartró. Aquesta feina es realitza al Punt Verd o a la deixalleria, però s’agraeix que ja vinguin separats. Després es recull per part del gestor encarregat del reciclatge, que el porta a la planta de valorització, on es separen els diferents components del disc, bàsicament s’extreu el policarbonat de la resta de materials, quedant una amalgama que s’envia a un gestor autoritzat⁽³⁾, que recupera els metalls i inertitza els tints i la laca.

El policarbonat net, s’utilitza per fabricar nous discos o altres objectes de caire domèstic o industrial com per exemple caixes de plàstic dur per a joies o aïllants per a cables⁽¹⁾.

El fet de reciclar els CD’s/DVD’s, permet reutilitzar el material i evita haver d’extreure de nou els materials fòssils i minerals de la natura amb les repercussions sobre l’entorn on es fa aquesta activitat. També hi ha una reducció en el consum energètic ja que el transport dels materials reciclats és menor que per la fabricació amb nous materials que provinents d’arreu del mon, sense tenir en compte que les industries mineres consumeixen una quantitat ingent d’energia per extreure els minerals purs⁽⁴⁾.

També hi ha alternatives domèstiques per reutilitzar els CD/DVD i crear nous objectes que puguin decorar la casa com cortines, o altres més comercials com boles de discoteca⁽⁵⁾, també hi ha tallers per fer coses més pràctiques com carteres o bosses, per internet hi ha un munt d’idees i en aquesta mateixa pàgina s’aniran penjat idees de manualitats.

1. reciclajecd.com/
2. http://www.epa.gov/osw/education/pdfs/sp-lifecd.pd
3. www.cederika.com/index.php?option=com_content&task=view&id=179&Itemid=301
4. datos.bancomundial.org/tema/energia-y-mineria
5. www.taringa.net/posts/info/1551573/Como-Reciclar-CDs.html

Els residus dels PVZ i deixalleries

Andròmines treballa amb l’objectiu d’acompanyar vers una integració social i laboral a totes aquelles persones que per motius d’edat, gènere, per limitació funcional o per qualsevol raó de tipus social, es troben excloses de mercat laboral ordinari. Per a possibilitar aquest acompanyament Andròmines dissenya i executa programes de capacitació, formació i inserció laboral que s’adeqüen a les necessitats socials dels col·lectius i a la demanda real del mercat de treball.

Com a beneficiaris indirectes trobem als perceptors dels serveis que ofereix Andròmines amb el servei de gestió de residus de la Deixalleria i la Deixalleria Mòbil de Montcada i Reixac i el Punt Verd Zona Fòrum. Des d’aquestes instal·lacions es recull tot un seguit de materials que tot seguit llistarem i en els pròxims articles anirem detallant, per donar a conèixer aspectes rellevants d’aquests i per demostrar la importància de la recollida dels residus, tant a nivell industrial com particular.

Residus admesos a les instal·lacions gestionades
Aerosols i espraisAparells elèctrics i electrònicsAmpolles de cavaAmpolles de plàstic Bateries de cotxe i moto Bombones de butà Cables Calçat Càpsules de cafè monodosi Cartró Cartutxos de tinta i tòners CD/DVD Cintes de vídeo i cassets Complements de vestir Cosmètics Dissolvents Electrodomèstics petits i grans Extintors Ferralla Filtres de vehicles Fitosanitaris, herbicides i pesticides Fluorescents i bombetes Fusta	Mobles (sofàs, cadires, etc)MatalassosMetallsNegatius de radiografies Objectes de segona ma (ulleres, Olis de cuina Olis de motor Paper Piles Pintures, coles, vernissos Plàstic rígid Plàstic film Pneumàtics petits* Porexpan net Radiografies Restes de poda i jardineria Restes de productes de neteja Roba Runa Termòmetres Tetrabrik Televisors i monitors Vidre pla, miralls i finestres
*Només a particulars.Hi ha certs residus que només es recullen en alguna de les instal·lacions.

Hi ha residus que es pot pensar que llençar-lo on sempre, com per exemple per la pica en cas de l’oli de cuina, podem pensar que no passa res perquè és poca quantitat. Però amb una extrapolació general només a nivell de Montcada es pot comprovar que el volum d’oli abocat per les aixetes és molt elevat. Ja que una persona consumeix 9,83 litres/any¹, si tenim en compte que hi ha una part que no es pot recuperar perquè s’ha ingerit, reduïm el volum a 0,6litres/mes (comprovació empírica durant 2 mesos). Essent la població de Montcada en 34232 habitants el 2011². A l’any es podrien recuperar uns 240.000 litres d’oli vegetal. Amb el simple fet de recollir aquest oli amb els pots de vidre o plàstic de les mongetes, cigrons, aigua, refrescos, i un munt d’altres, que es llencen cada setmana després de buidar el seu contingut es pot portar després al punt de recollida, on com ja s’ha explicat en articles anteriors durant la setmana europea de prevenció de residus ⁽³⁾ i el futur de l’oli de cuina ⁽⁴⁾.

El mateix passa, en proporcions diferents amb altres residus com per exemple els CD/DVD, bombetes, termòmetres, dissolvents, etc. Tal i com ja s’ha esmentat, s’aniran detallant amb els seus respectius articles.

Es palès, que tothom hauria d’utilitzar els servei públic de gestió de residus de manera correcta, ja que es reduiria l’impacte dels residus que es generen. També cal tenir en compte que els impostos destinats a aquest servei seguiran essent els mateixos, i si no es desenvolupa correctament la separació per part de tothom, aquest diners es poden considerar mal invertits. Tot i que només sigui per això, val la pena, no?Això demostra que tots estem implicats en la tasca del reciclatge i minimització de residus tan si ens agrada com si no o millor dit som conscients del mal que fem a la natura, cal evitar que la brossa s’acumuli al nostre pati i puguem gaudir d’un entorn més net.

1. tuaceitedeoliva.obolog.com/espanoles-gastan-1-314-millones-euros-aceite-oliva-ano-551873
2. www.idescat.cat
3. intercanviemiconvivim.wordpress.com/2011/12/05/finalitzada-amb-exit-la-setmana-europea-de-prevencio-de-residus/
4. intercanviemiconvivim.wordpress.com/2012/01/09/el-futur-de-loli-de-cuina/