Monthly Archives: gener 2012

Vies verdes ecològiques

Actualment a tot l’estat s’està impulsant la infraestructura de la via verda com a una via de comunicació que permet el desplaçament amb vehicles no motoritzats i a peu.

Però construir una via verda pot suposar un perjudici ambiental. Si la infraestructura es construeix totalment nova, en una zona on només hi ha prats o boscos, s’està generant un impacte ambiental nou, tallant la continuïtat del paisatge i permetent que la població penetri en una zona on abans l’afluència de persones era mínima. Per aquest motiu, la majoria de vies verdes s’estan creant mitjançant la l’adaptació d’antigues vies de comunicació.
Un exemple és el “Libro Verde”(1), un document del ministeri de medi ambient i medi rural i marí del govern central, el qual es centra en àmbits temàtics socials i econòmics que estan molt relacionats amb l’entorn natural. Un d’aquests apartats és la ordenació del territori on s’inclouen les vies verdes. Aquest programa té per objectiu convertir les vies de ferrocarril obsoletes en vies verdes (2). D’aquesta manera s’aconsegueix rehabilitar una infraestructura abandonada que en molts casos, per les seves característiques tècniques, permet instal•lar una via per al pas de vianants i vehicles no motoritzats, inclòs aquelles persones amb mobilitat reduïda.
L’objectiu d’aquestes vies verdes és sobretot permetre a la població gaudir d’espais verds amb un mínim impacte i conscienciar a la gent de la necessitat de mantenir les zones per on passa la via verda (antiga via de ferrocarril). Un altre objectiu d’aquestes vies és permetre a tota la població desplaçar-se de manera quotidiana amb un transport alternatiu, degut a que una part d’aquestes es troben a prop o dins de nuclis urbans o d’alguna estació de tren en funcionament.
De manera que els beneficis d’aquest programa afecten a tots els àmbits de la societat, tan socials, acostant al ciutadà la possibilitat de moure’s per zones verdes, econòmics, permetent el desplaçament alternatiu al cotxe i impulsant l’economia de serveis som allotjaments i restauració rural, com ambientals fent que la població prengui consciencia de la importància de les zones verdes i del transport “ecològic”, i finalment mitjançant la creació de llocs de feina anomenats “verds”, per tractar-se de treballs de mantinent de la via i d’informació ambiental als usuaris d’aquestes infraestructures (3).

1.    http://www.ecourbano.es/pro_home.asp?cat=2&cat2=&id_pro=94
2.    http://www.viasverdes.com/pdf/burgos/emato_vvgirona.pdf
3.    http://www.viasverdes.com/ViasVerdes

Anuncis

El futur de l’oli de cuina

Fa unes setmanes vam viure la Setmana Europea de Prevenció de Residus. Andròmines si va afegir a la causa aportant iniciatives com regalar sabó elaborat amb oli vegetal, a tots aquells usuaris de la deixalleria i la mini-deixalleria de Montcada que portessin aquest residu tan valuós. Com ja s’ha comentat en un article anterior, l’oli de cuina és molt perjudicial per l’entorn, sobretot pel que fa al medi aquàtic, en canvi si es revaloritza, es pot utilitzar per produir combustibles alternatius o sabons.

Però, molta gent, tampoc sap que un mateix es pot fer el sabó a casa, potser no com a costum, però pot ser una bona manera de passar una activitat diferent aprenent i ensenyant a familiars i amics com és el procés de fer aquest sabó. Per Internet hi ha gran quantitat d’informació didàctica i vídeos de com s’ha de fer, és un experiment senzill, però cal mantenir unes certes precaucions com fer-ho en un lloc ven ventilat, ja que un dels components utilitzats és la sosa càustica i durant el procés s’escalfa la barreja produint gasos perjudicials per a la salut.

Un altre us de l’oli reciclat és per produir bio dièsel. Un combustible orgànic capaç de substituir el dièsel provinent del petroli en els motor dièsel convencionals. Cert que el bio dièsel no té unes propietats tan eficients comparades amb el dièsel (1), però les avantatges ambientals i la independència energètica que comporta produir un combustible d’un residu que es te a casa, podrien ser dues bones causes per utilitzar-lo.

En quant a la vessant social del reciclatge de l’oli de cuina, com ja s’ha esmentat, és una manera d’ensenyar com produïen abans el sabó a les cases. Però també cal considerar, que actualment, l’economia del reciclatge i la reutilització genera llocs de feina i permet que gent amb risc d’exclusió social pugui aconseguir realitzar la important tasca de mantenir l’entorn net de residus.

http://energiaadebate.com/Articulos/Noviembre2008/SarmientoNov2008.htm