Tag Archives: Rehabilitació

Las competencias digitales una inversión de futuro

Como cada primavera, el 7 de junio, se realizó la Jornada TIC y prisión; esta edición fue la VIII de la Jornada TIC y Prisión – Ludificación y innovación social digital, en la que Andròmines participó.
Las jornadas de este año se centraron en la innovación social digital, como estrategia de empoderamiento de las personas y en la gamificación como metodología para las acciones formativas y de dinamización digital. La gamificación es una metodología para potenciar la motivación a través de incluir mecánicas de juego en entornos no lúdicos.

Esta jornada centró su oferta de contenidos en la innovación social digital, como estrategia que empodera al ciudadano, con el fin de encontrar nuevas fórmulas y estímulos para su aprendizaje.

Asimismo se presentaron experiencias de gamificación en acciones socioeducativas de las prisiones y de los telecentros, Puntos TIC o los espacios de laboratorio digital.
Nuestra entidad desarrolla el proyecto Alfadigital del Departamento de Justicia de la Generalitat de Catalunya, parte del proyecto es la dinamización de los Puntos TIC de 5 Centros Penitenciarios: C.P. Lledoners, C.P. Brians 1, C.P Brians 2 , C.P. Puig de les Basses i C.P. Mas d’Enric.

El trabajo del dinamizador digital tiene una doble vertiente tecnológica y social, dos caras que no podemos descuidar en la dinamización TIC.

El trabajo con las personas nos permite revalorizarlas, darles responsabilidad sobre sus procesos personales.
Desde un enfoque participativo impulsamos su creatividad y su empoderamiento a través de procesos creativos con el uso de la tecnología. Incidiendo así en un aspecto humano de la tecnología.
Un valor de Andròmines es la lucha por la inclusión, si una persona no tiene competencias digitales está excluida de la sociedad y excluida del acceso al mundo laboral, del acceso a la información, del acceso a las redes sociales, etc.

Son indiscutibles los beneficios que ha aportado el uso de las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TICS) a la mayor parte de la sociedad, como la accesibilidad a incalculable información y la inmediatez de la misma, la facilitación de recursos laborales, personales y de ocio, y un larguísimo etcétera. En este sentido, Internet es el principal protagonista. Todos debemos aprender a utilizar las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TICS).
Este nuevo modelo de sociedad ha generado un nuevo fenómeno social llamado “Brecha Digital”, definida por la OCDE en el 2001, ya que existen colectivos que no disponen de recursos suficientes para acceder a las ventajas que ofrecen las Tics. El término brecha digital, hace referencia a las dificultades existentes para acceder a las Tics.
A través de las herramientas digitales tratamos de trabajar para evitar esta brecha digital y enseñar unos usos éticos de la tecnología, así como las implicaciones que tienen nuestras decisiones cuando elegimos utilizar un software de una forma o de otra.

A lo largo del año 2016 los dinamizadores de Andròmines que desarrollan el proyecto Alfadigital transmitieron conocimientos de herramientas digitales a 1.104 personas de los centros penitenciarios de Lledoners, Puig de les Basses, Brians 1 i Brians 2.

Dinamizar un Punto TIC tiene su complejidad, y cuando lo hacemos en un entorno cerrado la cosa se complica dada la superposición de estructuras a tener en cuenta con el fin de funcionar correctamente sin que se produzcan choques.

La dinamización parte de un buen diagnostico y cada centro tiene su realidad, con su forma de hacer, protocolos y horarios, así que la dinamización del Punto TIC debe tener en cuenta los espacios donde puede entrar a realizar sus actividades sin solaparse con otros profesionales, y coordinándose con ellos.

La segunda parte es la iniciación de procesos compartidos entre diversos profesionales, es necesario el apoyo mutuo, dar y aportar lo que tenemos a otros profesionales, ayudarles a hacer visible su labor desde el ámbito digital.

Y finalmente la acción propiamente dicha con los usuarios. Aquí es donde se desarrolla un trabajo de escuchar, proponer, conducir procesos de aprendizaje, estimular procesos creativos interiores, y de creación digital.

Más allá de la tecnología, a través de sus diversos usos estimulamos una reflexión sobre las prácticas de consumo digital y sus implicaciones. Preferimos utilizar software libre, y material bajo licencia creative commons por su dimensión social o de contribución al bien común y de respeto a los derechos de autor.
¿Por qué Creative Commons?

Utilizar las obras bajo una licencia de Creative Commons no significa que estas obras pierdan los derechos de autor, al contrario, es una forma de ejercerlos y poder ofrecer algunos derechos a terceras personas en determinadas condiciones. De modo que respetamos los derechos de autor de quien nos pone a disposición sus imágenes bajo sus condiciones, favoreciendo un uso responsable de la propiedad de los autores. Reconociendo el valor de ceder los derechos de uso.
¿Por qué software libre? Por diversos motivos que no acabaré de explicar y sólo cito algunos:

• La mayor ventaja es el precio, al no estar sujeto a licencias no tiene coste. La convicción de la filosofía del software libre y sus libertades de uso e independencia tecnológica.

• El software libre, por su carácter abierto, dificulta la introducción de código malicioso, tienen unos requisitos de maquinaria menores.

• El proceso de revisión pública a que está sometido el desarrollo del software libre imprime un gran dinamismo al proceso de corrección de errores.

• Gracias a la disponibilidad del código fuente, el software libre garantiza una independencia respecto al proveedor.
http://www.cobdc.net/programarilliure/avantatges-altres-mites-del-programari-lliure/


¿Qué tipo de talleres realizamos en los centros penitenciarios?

Mecanografía, Programación con Scratch, Diseño gráfico de carteles, edición multimedia, creación de montajes de video, narrativa digital a partir de imágenes editadas, edición de sonido, Radio, haikus, instant books… y muchas cosas más.

Diseñamos los talleres adaptándonos a cada realidad de manera que en cada Centro Penitenciario, las propuestas que se elaboran son diferentes y tienen una metodología propia para adaptarse al entorno, dado que cada entorno es diferente y se requiere una respuesta diferente para cada uno.

David Gateu

Centro penitenciario Mas Enric

Anuncis

Les competències digitals una inversió de futur

Com cada primavera , el 7 de juny, es va fer la Jornada #TICiPresó aquesta edició va ser la VIII edició de la Jornada TIC i presó. Ludificació i innovació social digital en la que Andròmines va participar.
Les jornades d’enguany es van centrar en la innovació social digital, com a estratègia d’apoderament de les persones i en la gamificació com a metodologia per a les accions formatives i de dinamització digital. La gamificació és una metodologia per a potenciar la motivació a través d’incloure mecàniques de joc en entorns no lúdics.

Aquesta jornada va centrar la seva oferta de continguts en la innovació social digital, com a estratègia que apodera al ciutadà, per tal de trobar noves fórmules i estímuls per al seu aprenentatge.

Així mateix es van presentar experiències de gamificació en accions socioeducatives de les presons i dels telecentres, Punt TIC o els espais de laboratori digital.

La nostra entitat desenvolupa el projecte Alfadigital del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, part del projecte és la dinamització dels Punts TIC de 5 Centres Penitenciaris C.P. Lledoners, C.P. Brians 1, C.P Brians 2 , C.P. Puig de de les Basses i C.P. Mas d’Enric.
La tasca del dinamitzador digital té una doble vesant la tecnològica i la social, dues cares que no podem descuidar en la dinamització TIC.

El treball amb les persones ens permet revaloritzar-les, donar-los responsabilitat sobre els seus processos personals.

Des d’un enfoc participatiu impulsem la seva creativitat i el seu apoderament a través de processos creatius amb l’ús de la tecnologia. Incidint així en una vessant humana de la tecnologia.

Un valor d’Andròmines és la lluita per la inclusió , si una persona no te competències digitals esta exclosa de la societat i exclosa de l’accés al mon laboral, l’accés a la informació, l’accés a les xarxes socials, etc.
Són indiscutibles els beneficis que han aportat l’ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TICS) a la major part de la societat, com l’accessibilitat a incalculable informació, la immediatesa de la mateixa, facilitació de recursos laborals, personals i de oci i un llarguíssim etcètera. En aquest sentit, Internet és el principal protagonista. Tots hem d’aprendre a utilitzar les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TICS).

Aquest nou model de la societat ha generat un nou fenomen social anomenat “Escletxa Digital”, definida per l’OEC1 en el 2001, ja que hi ha col•lectius que no disposen de recursos suficients per accedir als avantatges que ofereixen les Tics. El terme escletxa digital, fa referència a les dificultats presentades per accedir a les Tics.

A través de les eines digitals tractem de treballar per evitar aquesta escletxa digital i ensenyar uns usos ètics de la tecnologia, així com les implicacions que tenen les nostres decisions quan decidim utilitzar un software d’una manera o d’un altre.

Al llarg de l’any 2016 els dinamitzadors d’Andròmines que desenvolupen el projecte Alfadigital van transmetre coneixement d’eines digitals a 1.104 persones dels centres penitenciaris de Lledoners, Puig de les Basses, Brians 1 i Brians 2.

Dinamitzar un punt TIC té la seva complexitat, i quan ho fem en un medi tancat la cosa es complica donada la superposició d’estructures que cal tenir en compte a fi de funcionar correctament sense xocar.

La dinamització parteix d’un bon diagnòstic i cada centre té la seva realitat, amb les seves maneres de fer, protocols i horaris, així que la dinamització d’un Punt TIC ha de veure en quins espais pot entrar a realitzar les seves activitats sense solapar-se amb altres professionals, i coordinant-se amb ells.

La segona part és la iniciació de processos compartits entre diversos professionals, cal el recolzament mutu, donar i aportar el que tenim a altres professionals, ajudar-los a fer visible la seva tasca des del àmbit digital.

Per finalment l’acció pròpiament dita amb els usuaris. I aquí és on hi ha un treball d’escoltar, proposar, conduir processos d’aprenentatge, estimular processos creatius interiors , i creació digital.

Més enllà de la tecnologia, a través dels seus usos estimulem una reflexió sobre les pràctiques de consum digital i les seves implicacions, preferim utilitzar software lliure, i material sota llicència creative commons per la seva dimensió social o de contribució al bé comú i el respecte als drets d’autor.
Per què Creative Commons?

Utilitzant les obres sota una llicència de Creative Commons no significa que aquestes obres perdin els drets d’autor, al contrari, és una manera d’exercir-los i poder oferir alguns drets a terceres persones en determinades condicions. De manera que respectem els drets d’autor de qui ens posa a disposició les seves imatges sota les seves condicions, afavorint un us responsable de la propietat dels autors. Reconeixent el valor de cedir els drets d’us.
Per què software lliure? Per diversos motius que no acabaré d’explicar i només en cito alguns:

• La major avantatge és el preu, al no estar subjecte a llicències no té cost. La convicció de la filosofia del programari lliure i les seves llibertats d’ús i independència tecnològica.

• El programari lliure, pel seu caràcter obert, dificulta la introducció de codi maliciós, tenen uns requisits de maquinari menors.

• El procés de revisió pública a què està sotmès el desenvolupament del programari lliure imprimeix un gran dinamisme al procés de correcció d’errors.

• Gràcies a la disponibilitat del codi font, el programari lliure garanteix una independència respecte al proveïdor.
http://www.cobdc.net/programarilliure/avantatges-altres-mites-del-programari-lliure/


Quin tipus de tallers fem als centres penitenciaris?

Mecanografia, Programació amb Scratch, disseny gràfic de cartells, edició multimèdia, creant muntatges de vídeo, narrativa digital a partir d’imatges editades, edició de so, Ràdio, haikus, instant books… i moltes coses més.

Dissenyem els tallers adaptant-nos a cada realitat de manera que en cada Centre Penitenciari, les propostes que s’elaboren són diferents i tenen una metodologia pròpia per l’adaptació al medi atès que cada entorn és diferent i cal una resposta diferent per a cadascú.
David Gateu

Centre penitenciari Mas Enric

Una propuesta gamberra

Una propuesta gamberra por José Luis Díez Ripollés

La propuesta de introducir una pena de prisión perpetua o permanente revisable supone, en primer lugar, reforzar la llamativa excepción que supone, entre los países de nuestro entorno cultural, el sistema de penas español. Es sabido que nuestra tasa de encarcelamiento es la más alta de toda Europa occidental, y ya supera a unos cuantos países de Europa oriental, siempre más proclives a abusar de la pena de prisión. Esos números tan elevados no son producto de una elevada tasa de criminalidad, la cual se mantiene tradicionalmente en los niveles más bajos de Europa occidental, a su vez una de las regiones con menos criminalidad del mundo. Es fruto, más bien, de una concreta política criminal que prevé la pena de prisión para un excesivo número de delitos, y que además impone penas de prisión muy largas. La estancia media en prisión en nuestro país no ha cesado de crecer en los últimos años, y se encuentra entre las más altas de toda Europa, muy por encima de Inglaterra, Alemania, Francia o Italia. Esa prisión en principio perpetua, que para tener sustantividad propia habrá de superar los 40 años ya previstos en el actual Código Penal, tendría un problemático encaje en nuestro Estado de derecho. Nuestra Constitución prohíbe las penas inhumanas, y obliga a que todas las penas de prisión atiendan a la futura reinserción social del penado.

Pero esa propuesta admite, además, un análisis político preocupante en dos sentidos. Ante todo, refleja un inquietante desconocimiento de las auténticas necesidades existentes, que van justamente en dirección contraria. Tenemos un sistema de penas anticuado, injusto e ineficiente. Las modificaciones deben ir encaminadas a reducir el desmesurado uso que hacemos de la prisión y a fomentar el empleo riguroso de otro tipo de penas no carcelarias. Esas penas han de configurarse de modo que, teniendo un adecuado componente aflictivo, no exacerben los efectos de exclusión social de toda pena. Nada nuevo. La mayoría de los países de nuestro entorno cultural hace años que han llevado a cabo esa reforma. Nosotros, a lo más, la hemos realizado solo nominalmente.

Pero es que, además, a nadie se le escapa que este tipo de propuestas están descontextualizadas, en cuanto tienen directo origen en sucesos aislados que han generado indignación social. Esto es, que son hijas de una política criminal populista, hecha a partir de la crónica mediática de sucesos y que busca votos en caladeros fáciles. Dado que en los últimos años apenas hay algún partido que haya resistido esa tentación, nuestros gobernantes y políticos nos deben una explicación. Los ciudadanos tenemos derecho a saber si la política criminal ha dejado de ser una política pública más, asentada sobre datos reales y sometida a análisis de eficacia, o si se ha incorporado al acervo de maleables estrategias a utilizar, de acuerdo a las circunstancias, en la lucha política inmediata. En suma, si es simplemente lo que en los pasados años sesenta se denominaba un instrumento de agitación y propaganda políticas. Un agitprop. Aunque ya sabemos que para el pensamiento conservador aquellos jóvenes revoltosos del 68 solo eran unos gamberros.

José Luis Díez Ripollés es catedrático de Derecho Penal de la Universidad de Málaga.

Obrim la porta a la rehabilitació:

LA REHABILITACIÓ: L’ÚNIC CAMÍ CAP A LA SEGURETAT CIUTADANA AMB MENYS COST ECONÒMIC I SOCIAL

Nota de premsa: CAMPANYA OBRIM LA PORTA A LA REHABILITACIÓ
Les persones que realitzen programes de rehabilitació durant el compliment de la seva pena reincideixen menys com ho demostren diferents estudis europeus [1]. Aquest és el camí per tenir una societat amb més cohesió social i més seguretat ciutadana amb menys cost econòmic i social. És per això que presentem la campanya Obrim la porta a la rehabilitació.
LA REHABILITACIÓ, EL MILLOR CAMÍ  CAP A LA NO REINCIDÈNCIA
La rehabilitació és el procés que porta a una persona que ha tingut una determinada carrera delictiva, a percebre la delinqüència com una conducta no  compatible amb la seva identitat actual”.Maruna 2001[2]
Entenem per reincidència la nova comissió d’un delicte després del compliment d’una mesura penal de presó o medi obert
Cal recordar que l’article 25.2 de la Constitució espanyola  diu que l’objectiu de la privació de llibertat és la rehabilitació dels penats. Tot i així el codi penal imposa penes de presó o mesures penals alternatives però poques vegades contenen la obligació de complir  programes de rehabilitació: Tot i que el sistema penal català s’orienta clarament a la rehabilitació la participació en programes és majoritàriament  voluntària.
Perquè rehabilitació:
     (i)            Serveix per reduir la probabilitat de reincidència (Efectivitat)
   (ii)            Dóna noves oportunitats per a la rehabilitació a persones que molt probablement han presentat molts dèficits en la seva trajectòria (Justícia)
 (iii)            Vol reduir els efectes col·laterals dels càstigs (en la pròpia persona, en les famílies) (Humanitat) (Travis, 2005)[3]
Factors que faciliten la rehabilitació:
·         Voluntat de canvi de l’intern
·         Recolzament familiar i social
·         Existència de serveis especialitzats (formació, educació, terapia,… )
·         Acompanyament especialitzat
·         Oportunitats d’inserció laboral i social un cop finalitzada la rehabilitació
L’ESTALVI QUE APORTEN ELS PROGRAMES DE REHABILITACIÓ
Segons un estudi europeu de S. Redondo[4] (2001) els programes de rehabilitació redueixen la probabilitat de reincidencia un 12%. Per tant, de cada 1.000 persones que surten en llibertat, reincidiran 120 menys si han fet rehabilitació correctament.
Cal tenir en compte que la  reincidència real coneguda a Catalunya és del 40’3%[5].
Tenint en compte els costos que suposaran per les presons aquestes 120 persones en el futur si tornen a ingressar a presó i el promig de dies que passa un penat a presó (652,3 dies[6]), per cada 1.000 interns alliberats, si es fa rehabilitació suposarà un estalvi de 6,5 milions d’euros els anys següents.
El promig d’interns que han sortit en llibertat cada any des de 2006 fins 2010 és de 2.323.
CONDEMNES MÉS CURTES I AMB MENYS TEMPS D’ESTADA A PRESÓ, EL MILLOR CAMÍ CAP A LA NO REINCIDÈNCIA
Una pena de presó curta amb compliment de programa de rehabilitació i reinserció posterior implica menys reincidència, en canvi més temps de compliment de pena implica més desarrelament social, menys suport social i familiar i més possibilitats de fracàs en el procés de rehabilitació i reinserció.
Un total de 20.720 persones a Catalunya estan complint una mesura penal o de justícia juvenil. Respecte a la població total, a Catalunya 274 de cada 100.000 habitants estan complint una d’aquestes mesures. Pel que fa a l’empresonament  144 persones de cada 100.000 habitants[7] han estat encarcerades el 2010 a Catalunya, mentre que a Europa[8] el promig ha estat de 70 persones.
La Taxa d’encarcerament a Europa[9]:
San Marino
0
Bulgaria
120
FaeroeIslands (Denmark)
25
Isle of Man (United Kingdom)
127
Liechtenstein
28
Guernsey (United Kingdom)
128
Iceland
55
Romania
132
Finland
60
Luxembourg
139
Kosovo/Kosova
62
Malta
140
BosniaandHerzegovina: Federation
67
Catalunya
141
Slovenia
67
Serbia
143
Andorra
71
United Kingdom: Scotland
147
Denmark
71
Armenia
149
Norway
71
Hungary
153
Monaco
76
United Kingdom: England&Wales
155
BosniaandHerzegovina: RepublikaSrpska
77
Montenegro
157
Sweden
78
Albania
159
Switzerland
79
Spain
163
United Kingdom: NorthernIreland
85
Turkey
165
Germany – Land by Land
88
Gibraltar (United Kingdom)
169
Germany
88
Moldova (Republic of)
177
Netherlands
94
Slovakia
185
Cal afegir que la taxa de criminalitat (delictes comesos) de Catalunya esta per sota de la mitjana Europea, de 46,7[10], per cada 1.000 hab, molt per sota la mitjana europea, que és de 70,4. 61’9% el 2010.
Des de l’any 2000 fins avui, el nombre de persones empresonades ha augmentat constantment a Catalunya. Pel contrari, la delinqüència no ha augmentat durant aquest període:
Taxa de persones empresonades per cada 100.000 habitants i taxa de delictes[11] per 1.000 habitants. Catalunya[12]
Tot i aquestes dades de, tendència a la baixa de la criminalitat, el nombre de presos augmenta, cosa que ens porta a afirmar l’increment punitiu en els últims anys.
 A Catalunya la mitjana de condemna total imposada és de 7’5 anys el 2010 [13] les condemnes superiors a 5 anys són  el 44%, mentre que a Europa el 29’9% [14] . Cal tenir en compte que el Consell d’Europa defineix com a pena de llarga durada, aquella que supera els 3 anys de durada. En canvi socialment la consciència diu que tenim un codi penal tou i que la gent no compleix la mesura de presó.
Tots els estudis demostren que les persones que obtenen la llibertat condicional reincideixen menys que els que obtenen la llibertat directe, en canvi només un 23% de condemnats a presó passen per llibertat condicional al final de la condemna. Sobretot tenint en compte que els estudis de risc de reincidència fets ens diuen que entorn el 50% de la població reclusa té un risc de reincidència baix.
ENCARA HEM DE MILLORAR
·         Hem de creure en la rehabilitació, el ciutadà i els professionals de les xarxes judicials i de serveis socials.
·         Donada la voluntarietat del compliment de programes de rehabilitació cal que el sistema millori per a ser més motivador i oferir encara més oportunitats. A Catalunya només el 35% dels penats, segueixen programes de rehabilitació
·         Cal incrementar el 3er grau o compliment de pena en la comunitat, i acelerar la seva aplicación, per tal d’iniciar el procés de reinserció el més aviat possible i garantir-ne l’èxit.
·         La reinserció postpenitenciària és tasca de tots, hem de donar oportunitats, disminuir la discriminació, ja que han pagat el seu deute i tenen dret a una nova oportunitat.
·         Cal donar valor al treball dels professionals de l’execució penal.
LA TAULA DE PARTICIPACIÓ SOCIAL
La Taula de participació social és un organ d’interlocució entre el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i 90 entitats socials. Conjuntament treballem per millorar l’execució penal a Catalunya complint el que diu la  constitució en l’art 25.2 indica clarament que l’objectiu de la privació de llibertat és la rehabilitació dels penats. Treballem en la millora de la qualitat dels serveis d’execució penal (propostes de millora, formació dels professionals de les entitats, definició d’estàndards de qualitat,…) , en la implicació de la societat civil (reconeixement mutu societat civil-administració, establiment de xarxes de treball compartit,…)i en la sensibilització social (donant a conèixer el sistema i les seves necessitats).
“Tots aquests arguments i dades són el que motiva la campanya de les entitats socials de la TPS que avui us presentem. Com dèiem al començament, els principals motius de la campanya són:
  • Les persones que realitzen programes de rehabilitació durant el compliment de la seva pena reincideixen  menys. 
  • Aquest és el camí per tenir una societat amb més cohesió social i més seguretat ciutadana amb menys cost econòmic i social.

Us convidem a visitar el blog de la tps part social:

http://partsocialdelatps.blogspot.com/


[1] Cid/Larrauri (eds,), La delincuencia violenta. Prevención, rehabilitación o castigo (articles: McGuire, Dobash). Redondo,S: El tratamiento psicológico de los delincuentes.
[2] Maruna, S.(2001). Making Good. How ex-Convicts Reform and Rebuild their Lives. Washington: American Psychological Association.
[3] Travis, J. (2005). But they all come back. Facing the challenges of prisoner reentry. Whasington: The Urban Institute.
[4] Redondo, Sanchez Meca i Garrido (2001) a Traetment of offenders and recividivism:assessment of the effectivenees of programmes aplied in Europ. Psychology in spain, 2001, Vol 5. No1, 47-62)
[5] segons dades oficials estadístiques Dept. justicia  del 2009 gencat
[6] S’ha fet el càlcul en base al promig de dies que passa un penat a presó: 652,3 dies. Aquest nombre de dies és inferior a la durada promig de les condemnes (2.726 dies), perquè es descompta temps en llibertat condicional, preventives i altres.
[7] Segons web gencat.cat
[8] Font: The international Centre for Prison Studies
[9] Font: Theinternational Centre for PrisonStudies
[10] Font: Otro derecho penal es posible
[11] No es computen els delictes enregistrats per les policies locals ja que no estan disponibles de tot el període.
[12] Font: dades oficials gencat a partir de dades del Ministeri de l’Interior i del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
[13] Font estadístiques gencat.cat

[14] Font Consell d’Europa:space one dades del 1 de setembre de 2009. Publicat març 2011