Monthly Archives: Mai 2012

Sebastià President d’Andròmines i la Marató

Montcada 19 de maig de 2012

Amics:

Sóc el Sebastià Heredia de l’Associació Social Andròmines”, entitat que participa en aquesta “Marató” i voldria donar-vos la valoració de la mateixa que fem nosaltres.

M’atreviria a dir que sóm – hem sigut- com un petit “resó”, un “crit” resposta a un altre “CRIT TERRIBLE, ESGARRIFÓS”: EL CRIT DE LA FAM EN EL MÓN.

Un “resó”, “un crit”, “resposta” petit-petita, però POSSIBLE. Aquesta és el nostre ADN. Durant 19 anys ANDRÒMINES sempre hem estat “contra l’exclusió” ACOLLINT ALS EXCLOSOS i ara, amb altres paraules per significar la mateixa realitat, CONTRA LA FAM EN EL MON; RECOLLINT ALIMENTS, sobre tot, perquè aquí a casa nostra, també hi ha gent que ho passa malament, que passa gana… AJUDEM A PARAR TAULA…!

Hem volgut fer nostres, amb plena responsabilitat, les paraules d’una persona ben assabentada en el que diu, clara i compromesa a la vegada, en refereixo a les paraules del Sr. Arcadi Oliveres, en el seu últim llibre: “DIGUEM PROU!”.

Per ell i per nosaltres, “LA FAM ES LA PITJOR CRISI…”. Una de les primeres crisis que cal destacar i posar en primer pla com a motiu d’indignació… perquè és la que fa més estralls. Cal recordar i repetir que allò que més víctimes causa diàriament en aquest planeta no és ni la guerra, ni els huracans, ni el+s volcans, sinó…LA FAM. I això ens hauria de mantenir indignats i indignades constantment” ( pgs. 21-23).

I en sentim indignats i volem donar tota la resposta que estigui en les nostres mans. PETITA, ben segur, PER POSSIBLE RESPOSTA!

Però la nostra “indignació”, a més de ser una expressió de “solidaritat” amb els que passen fam, també vol ser una “indignació”DENUNCIA CONTRA TOTS ELS CAUSANTS D’AQUESTA CRISI… i que a més se’n aprofiten de la mateixa!

Diu el Sr. Arcadi Oliveres: “la fam, la pitjor crisi    QUE NO ES VOL SOLUCIONAR…” Però és possible? A qui, ben nascut, no li fa mal la fam en el món?  Clar i català!. “L’ONU, al 2008 demana un “fons d’ emergència” de 50.000 milions de dòlars, en la seva reunió anual a roma… els països rics van fer una contraoferta vergonyosa de 8.000 milions de dòlars… Del 20008 al 2011, els mateixos països, van atorgar diners i més diners a la banca per valor de 4 bilions 600.000 milions de dòlars…!!! 92 vegades més que el que l’ONU demanava per reduir la fam al món…”.

I per acabar –ho d’arrodonir, com a signe d’una cobdícia sense entranyes, ens arriba la noticia que a primers de maig es va subhastar a New-York la famosa pintura d’ Edward Munch “EL CRIT” per la quantitat “insignificant” de 91 milions d’Euros!!! ( el màxim que s’ha pagat fins ara, per una pintura-obre mestre!). I per el “CRIT DE LA FAM EN EL MÓN”!, ni un miserable Euro…!

És més clar que l’aigua que amb els diners donats o prestats, sense retorn, als bancs-plens de delinqüents, tot s’ha de dir –durant aquests tres anys i mig hauríem pogut reduir la fam fins a la nul·litat 92 vegades . Això ÉS UN CRIM! Absurd…NOMÉS PER AIXÒ HAURIEM D’ESTAR ACAMPATS PERMANENTEMENT  A LA PLAÇA DE CATALUNYA…”Conclou el Sr. Arcadi Oliveres en aquest paràgraf…

GRÀCIES a tots i els que amb els vostres esforços i aportacions heu fet possible aquesta “Marató”! ( NO N’ HI HA PROU AMB UNA MARATÓ! )  I nosaltres concloem la nostra “valoració”: Hem recollit molt, quantitativament parlant? Sempre serà poc…! Però “qualitativament “ parlant estem contents  d’haver contribuït a la “sensibilització “ ciutadana i a enfortir un sentit d’exigència amb nosaltres mateixos i amb tots els que poden – i han de – donar solucions, “altres “solucions, perquè un ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE!!!

Discurs del Sebastià Heredia, president d’Andròmines, amb motiu de la cloenda de la Festa d’entrega d’aliments a Càritas de Montcada, activitat per la Marató de la pobresa: Ajudeu-nos a Ajudar! ( Plaça de l’Església de Montcada)

Anuncis

Ajudeu-nos a ajudar!!! que ningú quedi fora de joc!!!

Els residus: Aerosols i esprais

A l’armari o prestatgeria de la zona d’higiene de totes les cases es pot trobar algun aerosol o esprai. Aquest s’utilitza per una gran quantitat d’usos que requereixen poder distribuir la substancia desitjada en una superfície o ambient com els insecticides, un llevataques, laca, inhaladors, escumes, nata, esprais de defensa personals, pintures, etc. Aquesta multitud d’usos provoca que cada any es produeixin milions d’unitats, concretament al 2010 es van fabricar 10.000 milions, el 41% d’aquests a Europa(1).

L’esprai s’anomena també aerosol pel fet de que les substàncies que expulsa, la gran part s’anomenen científicament aerosols. Aquests són definits com: suspensió col·loïdal de partícules líquides o sòlides en un gas(2). Aquestes partícules poden ser d’origen natural o antropogèniques, com per exemple la pols. En els casos antropogènics l’ús de certes substàncies com els CFC’s provoca efectes en l’entorn com la destrucció de la capa d’ozó(3), i com passa amb tot residu domèstic, 1 pot no és un problema, però si ho multipliquem pels 10.000 milions del 2010 i ho sumem cada any, en 5 anys el problema és greu. Per sort, des de finals dels 70(1), s’està restringint l’ús de certes substàncies, tot i que no amb prou eficiència, ja que el problema és de tots, però no tots i posem remei.

L’esprai, va ser un enginy creat el 1929 per Erik Rotheim(1), al barrejar un gas a pressió, uns productes actius i ho va pressuritzar dins un recipient hermètic. Al accionar la vàlvula, el gas sortia a pressió i arrossegava cap enfora els productes actius en forma de pols. Per millorar l’eficiència d’aquest objecte, es va cercar un gas que es pogués liquar amb certa facilitat i que a l’atmosfera es volatilitzes amb ràpidament. Les característiques del recipient també han s’han modificat, per adaptar-se a la pressió de l’interior, com per exemple, la part inferior d’aquesta és acopada i quan s’usa, s’aconsella agitar el contingut per obtenir una barreja homogènia dels dos productes. Els components d’aquest són d’un 75% de llauna, 24% d’alumini i menys 1% de vidre o plàstic.

El reciclatge d’aquest objecte comença per la tria adequada de on s’ha de llençar. Si l’esprai es troba buit, es pot llençar al contenidor groc (envasos lleugers), però si encara resta contingut, s’ha de portar a la deixalleria on són classificats com a residu especial pel contingut extremadament inflamable. Un cop recollit, es porta a la planta de valorització, on primerament es separen els taps de plàstic, i tot seguit es porta a una cambra pneumàtica condicionada per obrir el recipient. Un cop foradat, es recull el gas amb una bomba de buit i es filtra per treure les partícules que hi ha. El gas es crema en condicions controlades per generarà calor que s’aprofita per al tractament d’altres residus. El líquid (producte actiu) s’emmagatzema en bidons i s’incinera per inertitzar-lo. Finalment l’envàs buit es tractat com qualsevol altre envàs metàl·lic(1).

Com amb quasi tots els envasos buits, existeixen una gran quantitat de maneres de reutilitzar el material per decoració i complements, com el de fer unes boniques làmpades de sostre(5). Com ja s’ha dit abans, no s’ha de fer cap manipulació de l’esprai si encara te contingut o pressió, i tot i que estigui buit, si el contingut d’aquests ha estat d’algun producte químic nociu com els insecticides.

Tot i que recordeu: el millor residu és el que no es crea!!!!

  1. http://www.minis.cat/esp/reciclar-esprais.php
  2. http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0075268&BATE=aerosol
  3. http://www.neotropica.org/leer.php/4942421
  4. http://www.como-funcionan.com/aereosol/
  5. http://www.kikades.com/2009/07/13/botes-de-spray-reciclados/