Trabajos y tiempos: apuntes sobre la desigualdad de género

 

El concepto de trabajo ha sido identificado como empleo dentro de los sectores del pensamiento sin tener en cuenta que el ámbito mercantil se apoya en otros sectores. La economía tradicional ha invisibilizado el trabajo dentro de los hogares, es más, históricamente no ha sido considerado trabajo (Legarreta, 2008). Tampoco se ha tenido en cuenta la relación que existe entre el “proceso de producción y de reproducción de mercancías y el proceso de reproducción social de la fuerza de trabajo” (Carrasco, 2007: 147). Además, las relaciones laborales se han basado en los procesos de producción mercantil, en las condiciones de trabajo, y no en las condiciones de vida.

Los tiempos de trabajo productivo y doméstico – familiar se configuran de forma diferente: difieren los ritmos, la intensidad o la secuencia. El tiempo en el mercado laboral es un tiempo rígido, “pautado, regular, medible en términos de horario y de reloj, diacrónico” (Carrasquer, 2005: 5); el tiempo doméstico y familiar permanece subordinado al productivo, es dependiente de éste y de otras instituciones relacionadas como los colegios, comercios y demás servicios. Es un tiempo sincrónico, que puede exigir la simultaneidad de tareas, que, según qué actividad requiere unas condiciones temporales rígidas y que puede resultar imprevisible, por lo que demanda disponibilidad (Carrasquer, 2005).

Una sociedad no podría subsistir si se basa exclusivamente en el trabajo mercantil ya que necesita del trabajo dentro del hogar para el cuidado de la vida. Estos trabajos realizados en la esfera doméstica no están reconocidos socialmente. Sin embargo, se valora y se considera como universal el trabajo mercantil, asignado socialmente y asumido por los hombres. Muchas mujeres trabajadoras además de tener que realizar una jornada completa dentro del mercado laboral tienen una segunda jornada dentro del ámbito doméstico lo que Balbo (1994) denomina doble presencia que “convierte a las mujeres en equilibristas obligadas a hacer cuadrar un balance de tiempo muy rígido y se traduce en su vida cotidiana (…) en sobreagotamiento, neurotización y privatización” (Balbo: 1994: 513). No hay, por tanto, una corresponsabilidad entre mujeres y hombres en los hogares, sino que el peso del trabajo doméstico y de cuidados es asignado y asumido por las mujeres. Así, las mujeres tienen una disponibilidad parcial en el mercado laboral y trabajan menos horas anuales que los hombres.
Como vemos, la posición de las mujeres en el mercado laboral queda debilitada por la división doméstica del trabajo de tal manera que “el mercado de trabajo perpetúa la división doméstica del trabajo y viceversa. Este proceso es el resultado actual de la continua interacción de dos sistemas engranados: el capitalismo y el patriarcado” (Hartmann, 1994: 258).

La Encuesta de Empleo del Tiempo realizada por el Instituto Nacional de Estadística (2010) nos muestra que persisten las desigualdades de género en relación al trabajo no remunerado: los varones realizan una media de 2 horas 32 minutos diarios al cuidado del hogar y de la familia mientras que las mujeres dedican el doble de horas (4 horas 29 minutos de media diaria).

Tabla 1. Personas que realizan la actividad en el transcurso del día y duración media diaria (DMD) dedicada a la actividad según sexo.

 

	Hombres		Mujeres
	DMD Horas	DMD minutos	DMD Horas	DMD minutos
3 hogar y família	2	32	4	29

 

 

Instituto Nacional de Estadística. Encuesta de Empleo del Tiempo. 2010

El hecho de que exista una marcada división sexual del trabajo en los hogares condiciona la vida laboral de las mujeres: tienen una mayor parcialidad y temporalidad contractual siendo una de las dificultades para poder promocionar y hacer carrera profesional. Además, este hecho, entre otros factores, condiciona los salarios, que se mantienen más bajos para las mujeres.

Sin embargo, hay algunas medidas que pretenden, poco a poco, ir cambiando el modelo. Los Bancos del tiempo han sido una apuesta por el intercambio de servicios por servicios donde el valor de cambio es el tiempo y no el dinero. Es un proyecto que promueve una alternativa económica, en el que se fomentan las relaciones y la creación de redes sociales en el vecindario.

Una persona es donante y receptora de tiempo convertido en intercambio de actividades que mejoren la calidad de vida de las personas, la conciliación de la vida laboral y familiar y, se den respuesta a necesidades de la vida cotidiana de una forma más igualitaria. Algunos de los ejemplos de servicios a intercambiar serían: el acompañamiento de personas de la tercera edad ayudándoles a hacer la compra o a ir al médico; ayudar a niñas y niños a hacer los deberes, leerles cuentos o jugar; hacer de canguro de niñas y niños; cuidado de animales domésticos; realizar tareas domésticas o reparaciones en los hogares; etc. (http://bancdetempsdesants.org/). La Asociación para el Desarrollo de los Bancos del Tiempo ha desarrollado un vídeo explicativo sobre los Bancos del Tiempo (https://www.youtube.com/watch?time_continue=1&v=Q_2-pXhU2Og) donde remite al siguiente enlace para encontrar el Banco del Tiempo más cercano: http://www.bdtonline.org/

Andròmines apuesta por un modelo de organización del trabajo que posibilita a su plantilla poder compatibilizar la vida laboral con la familiar. En este sentido, una de las medidas que se establecen están relacionadas con los horarios laborales, que favorecen la conciliación laboral – familiar.
Por otro lado, Andròmines, organiza talleres, como los talleres de robótica infantil, en los que invita a participar a madres y padres con hijas e hijos fomentando la corresponsabilidad en los cuidados y promoviendo el tiempo de ocio en familia: https://twitter.com/Andromines/status/941962624706797568

Avanzar hacia la igualdad de género en el mercado laboral requiere de una mayor implicación de las instituciones públicas, las empresas y el tercer sector. La actuación de estos agentes debe ir en la línea de posibilitar la conciliación real del ámbito laboral y familiar mediante la organización efectiva del tiempo. Asimismo, una corresponsabilidad en las tareas del hogar y del cuidado de personas dependientes se hace necesario para alcanzar una igualdad real entre mujeres y hombres. Esto requiere un cambio en el sistema de valores y creencias para lograr una valorización social del trabajo doméstico y un reparto equitativo en las tareas. Es fundamental avanzar hacia un sistema donde la vida se sitúe en el centro.

Patricia Fiol
Tècnica d’Inserció-Prospecció d’Andròmines

 

Bibliografía

− Asociación para el Desarrollo de los Bancos del Tiempo. [en línea] [fecha de consulta: 19 de marzo 2018]. Disponible en: <http://www.bdtonline.org&gt;
− Balbo, Laura (1994). “La doble presencia” en Borderías; Carrasco; Alemany (1994) Las mujeres y el trabajo: rupturas conceptuales. Barcelona: Icaria.
− Banco del Tiempo de Sants [en línea] [fecha de consulta: 19 de marzo 2018]. Disponible en: <http://bancdetempsdesants.org&gt;
− Carrasco, Cristina (2007) “Mujeres y Trabajo: Entre la invisibilidad y la precariedad” En: Birulés Bertrán, Josefina y Vivas Larruy, Mª Ángeles. Mujeres y Trabajo: Entre la precariedad y la desigualdad. Madrid: Consejo General del Poder Judicial pp. 145 – 163
− Carrasquer Oto, Pilar (2005) “El temps: masculí i plural. Apunts sobre la temporalitat sexuada de la vida quotidiana i la problemática de la conciliació”. Ambits. Monográfico sobre “Temps i Vida quotidiana”. Nº 32
− Hartmann, Heidi (1994). “Capitalismo, patriarcado y segregación de los empleos por sexo”. En: Borderías, Cristina, Carrasco, Cristina y Alemany, Carmen. Las Mujeres y el Trabajo: Rupturas conceptuales. Barcelona: FUHEM. pp. 255 – 294.
− Instituto Nacional de Estadística. [en línea] Encuesta de Empleo del Tiempo. [fecha de consulta: 19 de marzo 2018]. Disponible en: <http://www.ine.es/dyngs/INEbase/es/operacion.htm?c=Estadistica_C&cid=1254736176815&menu=resultados&idp=1254735976608&gt;
− Legarreta Iza, Matxalen (2008) “El tiempo donado en el ámbito doméstico. Reflexiones para el análisis del trabajo doméstico y los cuidados”. Cuaderno de Relaciones Laborales. Nº 2, pp. 49 – 73.
− Twitter. [en línea]. Andròmines. [fecha de consulta: 19 de marzo 2018]. Disponible en: <https://twitter.com/Andromines/status/941962624706797568&gt;

 

Treballs i temps: apunts sobre la desigualtat de gènere.

 

El concepte de treball ha estat identificat com feina dintre dels sectors del pensament sense tenir en compte que l’àmbit mercantil es recolza en altres sectors. L’economia tradicional ha invisibilitzat el treball dintre de les llars, es més, històricament no ha estat considerat treball ( Legarreta, 2008). Tampoc s’ha tingut en compte la relació que existeix entre “el procés de producció i de la reproducció de mercaderies i el procés de reproducció social de la força de treball” ( Carrasco, 2007:147). A més, les relacions laborals s’han basat en els processos de producció mercantil, en les condicions de treball, i no en les condicions de vida.

Els temps de feina productiva i domèstica-familiar és configurin de forma diferent: difereixen als ritmes, la intensitat o la seqüència. El temps al Mercat laboral és un temps rígid. “Pautat, regular, mesurable en tèrmits d’horari i de rellotge, diacrònic” (Carrasquer, 2005: 5); el temps domèstic i familiar: Pertany subordinat al productiu, és depenent d’aquets i d’Altres Institucions relacionades com a els col·legis, Comerços i de més serveis. És un temps Sincrònic, que olla exigir la simultaneïtat de feines, que, segons quina activitat requereixi unes condiciones temporals rígides i que olla resultar imprevisible, per què demanda Disponibilitat (Carrasquer, 2005).

Una societat no podria subsistir si es basa exclusivament en el treball mercantil ja que necessita del treball dins de la llar per a la cura de la vida. Aquests treballs realitzats en l’esfera domèstica no estan reconeguts socialment. No obstant això, es valora i es considera com a universal el treball mercantil, assignat socialment i assumit pels homes. Moltes dones treballadores a més d’haver de realitzar una jornada completa dins del mercat laboral tenen una segona jornada dins de l’àmbit domèstic el que Balbo (1994) anomena doble presència que “converteix les dones en equilibristes obligades a fer quadrar un balanç de temps molt rígid i es tradueix en la seva vida quotidiana (…) en sobreagotament, neurotització i privatització “(Balbo: 1994: 513). No hi ha, per tant, una corresponsabilitat entre dones i homes a les llars, sinó que el pes del treball domèstic i de cures és assignat i assumit per les dones. Així, les dones tenen una disponibilitat parcial en el mercat laboral i treballen menys hores anuals que els homes.

Com veiem, la posició de les dones en el mercat laboral queda afeblida per la divisió domèstica del treball de tal manera que “el mercat de treball perpetua la divisió domèstica del treball i viceverça. Aquest procés és el resultat actual de la contínua interacció de dos sistemes engranats: el capitalisme i el patriarca” (Hartmann, 1994: 258).

L’Enquesta d’Ocupació del Temps realitzada per l’ Institut Nacional d’Estadística (2010) ens mostra que persisteixen les desigualtats de gènere en relació al treball no remunerat: els homes realitzen una mitjana de 2 hores 32 minuts diaris a la cura de la llar i de la família mentre que les dones dediquen el doble d’hores (4 hores 29 minuts de mitjana diària).
Taula 1. Persones que realitzen l’activitat en el transcurs del dia i durada mitjana diària (DMD) dedicada a l’activitat segons sexe.

 

	Homes		Dones
	DMD Hores	DMD minuts	DMD Hores	DMD minuts
3 llar i família	2	32	4	29

Institut Nacional d’estadística. Enquesta de Feina del Temps. 2010

El fet que hi hagi una marcada divisió sexual del treball a les llars condiciona la vida laboral de les dones: tenen una major parcialitat i temporalitat contractual sent una de les dificultats per poder promocionar i fer carrera professional. A més, aquest fet, entre altres factors, condiciona els salaris, que es mantenen més baixos per a les dones

No obstant això, hi ha algunes mesures que pretenen, a poc a poc, anar canviant el model. Els Bancs del temps han estat una aposta per l’intercanvi de serveis per serveis on el valor de canvi és el temps i no els diners. És un projecte que promou una alternativa econòmica, en què es fomenten les relacions i la creació de xarxes socials en el veïnat.

Una persona és donant i receptora de temps convertit en intercanvi d’activitats que millorin la qualitat de vida de les persones, la conciliació de la vida laboral i familiar i, es donin resposta a necessitats de la vida quotidiana d’una forma més igualitària. Alguns dels exemples de serveis a intercanviar serien: l’acompanyament de persones de la tercera edat ajudant-los a fer la compra o a anar al metge; ajudar a nenes i nens a fer els deures, llegir-los contes o jugar; fer de cangur de nenes i nens; cura d’animals domèstics; realitzar tasques domèstiques o reparacions a les llars; etc. (http://bancdetempsdesants.org/). L’Associació per al Desenvolupament dels Bancs del Temps ha desenvolupat un vídeo explicatiu sobre els Bancs del Temps (https://www.youtube.com/watch?time_continue=1&v=Q_2-pXhU2Og) on ​​remet al següent enllaç per trobar el Banc del Temps més proper: http://www.bdtonline.org/

Andròmines aposta per un model d’organització del treball que possibilita a la seva plantilla poder compatibilitzar la vida laboral amb la familiar. En aquest sentit, una de les mesures que s’estableixen estan relacionades amb els horaris laborals, que afavoreixen la conciliació laboral – familiar.
D’altra banda, Andròmines, organitza tallers, com els tallers de robòtica infantil, en els quals convida a participar a mares i pares amb filles i fills fomentant la corresponsabilitat en les cures i promovent el temps d’oci en família: https: // twitter .com / Andròmines / estatus / 941962624706797568

Avançar cap a la igualtat de gènere en el mercat laboral requereix d’una major implicació de les institucions públiques, les empreses i el tercer sector. L’actuació d’aquests agents ha d’anar en la línia de possibilitar la conciliació real de l’àmbit laboral i familiar mitjançant l’organització efectiva del temps. Així mateix, una corresponsabilitat en les tasques de la llar i de la cura de persones dependents es fa necessari per aconseguir una igualtat real entre dones i homes. Això requereix un canvi en el sistema de valors i creences per aconseguir una valorització social del treball domèstic i un repartiment equitatiu en les tasques. És fonamental avançar cap a un sistema on la vida es situï al centre

Patricia Fiol
Tècnica d’Inserció-Prospecció d’Andròmines

 

 

Bibliografia

Associació per al Desenvolupament dels Bancs del Temps. [En línia] [data de consulta: 19 març 2018]. Disponible a: <http://www.bdtonline.org&gt;
Balbo, Laura (1994). “La doble presència” en Borderías; Carrasco; Alemany (1994) Les dones i el treball: ruptures conceptuals. Barcelona: Icària.
Banc del Temps de Sants [en línia] [data de consulta: 19 març 2018]. Disponible a: <http://bancdetempsdesants.org&gt;
Carrasco, Cristina (2007) “Dones i Treball: Entre la invisibilitat i la precarietat” En: Birulés Bertrán, Josefina i Vives Larruy, Mª Angeles. Dones i Treball: Entre la precarietat i la desigualtat. Madrid: Consell General del Poder Judicial pp. 145-163
Carrasquer Oto, Pilar (2005) “El temps: masculí i plural. Apunts sobre la temporalitat sexuada de la vida quotidiana i la problemàtica de la Conciliació “. Àmbits. Monogràfic sobre “Temps i Vida quotidiana”. Nº 32
Hartmann, Heidi (1994). “Capitalisme, patriarcat i segregació de les ocupacions per sexe”. En: Borderías, Cristina, Carrasco, Cristina i Alemany, Carme. Les Dones i el Treball: Ruptures conceptuals. Barcelona: FUHEM. pp. 255-294.
Institut Nacional d’Estadística. [En línia] Enquesta d’Ocupació del Temps. [Data de consulta: 19 març 2018]. Disponible a: <http://www.ine.es/dyngs/INEbase/es/operacion.htm?c=Estadistica_C&cid=1254736176815&menu=resultados&idp=1254735976608&gt;
Legarreta Iza, Matxalen (2008) “El temps donat en l’àmbit domèstic. Reflexions per a l’anàlisi del treball domèstic i les cures “. Quadern de Relacions Laborals. Nº 2, pp. 49-73.
Twitter. [En línia]. Andròmines. [Data de consulta: 19 març 2018]. Disponible a: <https://twitter.com/Andromines/status/941962624706797568&gt;

 

Mossegada contra l’exclusió ara Sant Andreu

Aquest mes de març, des d’Andròmines hem començat el projecte “Una Mossegada per l’exclusió” al Districte de Sant Andreu de Barcelona. El projecte té com a principal objectiu la inserció laboral de persones que viuen en situació de vulnerabilitat a la ciutat de Barcelona.

A més, per tal de que les persones participants puguin tenir cobertes les necessitats bàsiques i així poder fer un procés de recerca de feina més eficient, el projecte també contempla l’entrega d’aliments per elles i pels membres de les seves famílies. Amb aquest fet, des d’Andròmines també volem col·laborar a la lluita contra el malbaratament alimentari, amb la col·laboració d’entitats com Nutricion Sin Fronteras, el Pont Alimentari i la cadena de Supermercats Aldi. En aquest sentit, l’any passat vàrem reaprofitar aproximadament 3.000 kg d’aliments.

Després de dos anys implementant el projecte al municipi de Montcada i Reixac, on hem obtenir resultats d’inserció laboral del 52% i d’un 90% de les millora de les competències tècniques i transversals de les persones participants, aquest any 2018 l’implementem per primer cop a la ciutat de Barcelona a l’equipament Torre La Sagrera , un nou espai de participació comunitària situat al barri de Sant Andreu.

El projecte, finançat per Agència de Residus de Catalunyal i el Treball, Afers Socials i Famílies. Generalitat de Catalunya, contempla la realització de formacions grupals i tutories individualitzades amb les persones participants, per tal que cadascú pugui realitzar el seu itinerari d’inserció i assolir la inserció laboral.

Estem molt contents de, una vegada més, poder realitzar una tasca d’inserció sociolaboral amb persones amb greu situació de vulnerabilitat alhora que col·laborem amb la promoció d’una bona salut alimentària i contra el malbaratament.

El projecte, compta amb deu places que es van renovant a mesura que les persones es van insertant al món laboral, gràcies també a la col·laboració dels Centres de Serveis Socials de la ciutat de Barcelona. Enguany son vuit les persones participants que han iniciat el programa, i amb les que treballarem per tal assolir la seva incorporació al món laboral.”