Et venen tot el que volen? Greenwashing o marketing verd.

Saps què és? Doncs el greenwashing és  un terme anglès que es refereix a l’ús d’arguments ecològics amb fins mercantils. És a dir, utilitzen els termes ecològic, natural,biodegradable, etc per publicitar productes que realment no ho són tant.
És clar, a cap empresa li agrada que la relacionin amb termes com contaminació, productes tòxics, ús de grans quantitats d’aigua o d’altres recursos per la producció del producte, etc. I el que fan algunes empreses és donar informació no del tot certa o minimitzar al màxim els perills ambientals, és a dir, fan greenwashing.

Des del 1995, hi ha una associació que vetlla per això, i a la qual podem acudir en cas de reclamació. És Autocontrol, Asociación para la Autorregulación de la Comunicación Comercial, i on, siguis particular o col•lectiu, pots donar a conèixer casos on la publicitat no segueix unes normes ètiques.

Des del 2009, el Ministerio de Medio Ambiente es va posar ferm en aquest tema ja que veia com de manera gradual anaven augmentant, molts cops de manera injustificada, els termes relacionats amb el medi ambient. Des d’aleshores es va crear un codi, el Codi d’autorregulació sobre arguments ambientals a comunicacions comercials, que permet seguir unes directrius de com fer aquest tipus de publicitat.

Pots consultar la noticia i el codi en aquests enllaços:
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Cerco/propaganda/verde/elpepisoc/20090622elpepisoc_2/Tes
http://www.elpais.com/elpaismedia/ultimahora/media/201110/06/sociedad/20111006elpepusoc_1_Pes_PDF.pdf
Tot aquest treball posat en marxa més durament des de fa un parell anys ha tingut els seus fruits. Aquest mes d’octubre s’ha cridat l’atenció a Honda, la marca d’automòbils, per publicitat verda enganyosa. Honda ha hagut de rectificar el seu anunci.

Pots llegir la noticia al següent enllaç:
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Primeros/anuncios/condenados/publicidad/verde/enganosa/elpepusoc/20111006elpepusoc_13/Tes

Aquest és un gran inici però per part nostra, què podem fer?
Sobretot hem de ser conscients de la problemàtica real ambiental, fer compres coherents, assessorar-nos i llegir bé la lletra petita abans de comprar. Si som crítics amb tot allò que ens posen davant podrem evolucionar cap a una societat millor tant per les persones com pel medi ambient.

Andròmines

El retorn de les bicicletes.

Actualment la mobilitat és un dels aspectes més importats a Catalunya, ja que depenem del transport ja sigui privat o públic per poder anar a treballar, a comprar, al metge o simplement per poder veure als familiars o fer alguna activitat d’oci, com veure una pel·lícula al cinema.

La millora de les tecnologies del transport, sobretot en el sector motoritzat, feien fins fa uns anys que la població catalana cada cop es desplacés més lluny de manera habitual, ja que el temps i el cost d’aquest no eren elevats. Però l’augment dels costos energètics estan obligant a re considerar el factor distància en aquestes activitats. És per aquest motiu que actualment s’està innovant en nous vehicles o simplement tornant a recuperar aquells que ja s’utilitzaven abans de la normalització del sector automobilístic. Un exemple clar és l’ús de les bicicletes, fa relativament poc, que aquest vehicle s’està tornant a veure a les ciutats i pobles per persones que fan un transport quotidià d’entre 5 i 8 km [1] i la demanada de la població per habilitar carrils bici reforça aquest fet.

Si es mira la secció de bicicletes de qualsevol botiga d’esports es veu com ara hi ha una varietat de bicicletes molt interessant, adaptada a les necessitats dels usuaris, segons si són ciclistes quotidians, recreatius, cicloturistes o esportius. Cadascú pot disposar d’una bicicleta amb adaptacions concretes com per exemple unes rodes més grans i amples, un espai per dipositar l’equipatge o la bossa, un engranatge per plegar-la i guardar-la en qualsevol lloc, etc

Amb l’entrada als mercats de la tracció elèctrica als vehicles, poden trobar bicicletes que disposen d’un motor elèctric que pot donar assistència al pedaleig per tal que l’usuari no hagi de realitzar un gran esforç en el desplaçament i no arribi al destí tot suat. També es pot incorporà un accelerador elèctric que permet no haver de pedalejar, tot i que el consum d’aquest redueix molt l’autonomia de la bicicleta, cal pensar que un accelerador de bicicleta no pot superar els 25km/h segons la normativa espanyola (article 22 del RD. 2822) [3] i la legislació europea (Directiva 2002/24/EC) [4]. Tot i això, l’acoblament elèctric a les bicicletes permet considerar la possibilitat de fer uns recorreguts mes llargs que amb la bicicleta estàndard. L’autonomia varia dels 35 als 100 km aproximadament i el seu cost es baix amb un consum aproximat d’1Kw/h cada 100 km segons els models.

Us animem a informar-vos sobre aquest mitjà de transport per veure si podeu utilitzar-lo per algun dels vostres trajectes quotidians.

1. Pla estratègic de la bicicleta a Catalunya
2. http://www.boe.es
3. http://eur-lex.europa.eu