Tag Archives: Reutilització

Els residus: matalassos

matalas residuUn dels objectes més grans que es poden portar a la deixalleria són els matalassos, aquest es recomana canviar-lo cada 10 anys i la mitja espanyola és de 12,5 anys(1), de manera que cada 10-15 anys, tots nosaltres hem generat entre 10 i 20 kg de residus en matalàs. Hi ha maneres d’allargar la vida del matalàs, existeixen empreses que es dediquen a netejar el matalàs d’una manera més industrial eliminant tot rastre de pols a l’interior i evitant el deteriorament d’aquest. Segons la OCU, perquè aquest aguanti més temps, tothom pot seguir uns passos concrets(2).

  • Cada dia, abans de fer el llit, obre el llençol i ventila la habitació per ajudar a evaporar la suor.
  • Protegeix el matalàs amb una funda i canvia el llençol inferior cada setmana.
  • Volteja el matalàs cada trimestre canviant la part on poses els peus i el cap, també la cara que està a sota posa-la a sobre.
  • Neteja el matalàs amb un raspall en lloc de passar l’aspiradora, o posar-lo a ventilar al pati.

El matalàs, tot i ser un objecte voluminós, la seva fabricació és molt delicada, ja que les persones es passen 1/3 de la vida a sobre un d’ells. Per aconseguir que els matalassos no siguin perjudicials per a la salud, cal realitzar una neteja i desinfecció dels materials a utilitzar durant la seva fabricació, un exemple és el cas de Colòmbia(3), on es legisla la seva fabricació exigint un fort control sanitari dels materials. La seva fabricació es basa en ajuntar capes de diferents materials, mitjançant un cosit manual dels laterals o enganxant amb cola especial. Un cop s’obtenen les capes idònies, es cus una funda que envolta tota l’estructura i li dona rigidesa i estètica. Per al procés de reciclatge, es realitza just el contrari.

Aquest voluminós es un veritable problema d’espai en els abocadors, ja que ocupa una gran quantitat d’espai(4). Com ja s’ha dit abans, cada 15 anys s’ha de canviar el matalàs. Tenint en compte que a Catalunya hi ha 7.5 milions d’habitants aproximadament, i considerant que tothom dorm en un matalàs, i que un doble són 2 de mesura individual, es llencen 7,5 milions de matalassos individual a Catalunya, sense considerar que moltes llars tenen matalassos extra per si hi ha visites. Una altre conseqüència, de llençar-los a l’abocador, a més del temps que es requereix per a que materials com l’escuma es degradin, és la possibilitat que els productes tòxics que contenen, com per exemple, retardants, per evitar que es cremin, poden dissoldre’s amb l’aigua de la pluja i filtra-se en aqüífers(4).

Però el problema dels matalassos es pot solucionar, ja que hi ha empreses capacitades per tractar aquest residu i obtenir els diferents materials dels que està format. S’ha demostrat que es pot reciclar fins a un 90% del matalàs(5), però ara per ara, no és econòmicament viable. Els empresaris al·leguen que no es dibuix matalasreciclen els suficients matalassos com per poder obtenir beneficis que permetin desenvolupar l’activitat, ja que una gran quantitat no arriben a les plantes de tractament(5), per aquest motiu cal subvencionar els tractaments i conscienciar a tothom que es portin als punts de recollida.

Aconseguir reciclar un matalàs és laboriós, ja que primer cal separar els matalassos segons la seva tipologia (motlle, sense motlle) i tot seguit es tracta amb serres que tallen les capes per separar l’espuma i les fibres de cotó del marc. Tot seguit es treuen les peces de metall amb un imant i els materials restants de fibra es trituren i s’embalen(6). Els diferents materials poden utilitzar-se per altres fins: l’espuma per aïllaments, la fusta per estelles per cremar, el teixit de cotó per filtres industrials i les motlles de metall es poden fondre i tornar a fer-ne de noves(4).

Cal ser conscients que els matalassos s’han de portar als punts habilitats per a la seva recollida, i d’informar a tothom que es pugui que no s’han de deixar al costat dels contenidors, si no es que l’ajuntament t’informa que ho pots fer. També es pot demanar que l’empresa que porta els matalassos nous s’encarregui d’endur-se el vell, i demanar que t’ho certifiquin.

Si tots col·laborem, evitarem veure aquell matalàs abandonat a la vorera d’una carretera, i podrem dormir millor, sabent que estem fent un bon us del nostre entorn.

  1. www.muchohogar.com/cada-cuanto-hay-que-cambiar-de-colchon/
  2. www.ocu.org/vivienda-y-energia/colchones/noticias/como-prolongar-la-vida-de-tu-colchon559034
  3. web.presidencia.gov.co/sp/2009/junio/03/04032009.html
  4. www.greenlivingtips.com/articles/361/1/Mattress-recycling.html
  5. gestoresderesiduos.org/noticia/reciclado-de-colchones-en-el-area-metropolitana-de-vancouver
  6. http://www.impactousa.com/noticias/ci_12620797
Anuncis

2a edició Mercat d’intercanvi

EN QUÈ CONSISTEIX?

Consisteix en intercanviar objectes i/o serveis sense utilitzar els diners.

Els objectes normalment són molt variats: roba, llibres, electrònica, articles de la llar, joguines, CDs…

Els serveis (també anomenats “banc del temps”) poden ser activitats com: classes de català a canvi de neteja d’un pis, o múltiples serveis com: classes de guitarra, cuina, cura de nens o persones grans, assessorament (legal, psicològic, tècnic…), pintar…

Els objectes tenen el valor que cadascú li dóna i si, a més, es tracta d’objectes que no utilitzem no tenim perquè equiparar els seus preus als que podem trobar al mercat ordinari.

PERQUÈ PARTICIPAR?

Alguns dels beneficis dels mercats d´intercanvi són:

  • Fomentar el consum responsable perquè tot el que queda fora d’ús no s’hagi de llançar.
  • Prendre consciència del consumisme exacerbat de la societat actual
  • Reflexionar sobre les possibilitats de satisfer les necessitats fora del mercat convencional.
  • Prevenció de residus

TIPUS DE MERCATS

Els mercat d´intercanvi es poden organitzar de diferents maneres. Aquestes són algunes de les més habituals:

  • Intercanvi d’objectes i/o serveis de mà en mà, i sense diners
  • Mitjançant un sistema de tiquets
  • Utilitzant plataformes virtuals per fer bescanvi d’objectes i/o serveis: xarxes socials com Facebook, blogs, webs…

ET PROPOSEM…

El proper dissabte 24 de novembre de 10 a 14 hores i coincidint amb la Setmana Europea de Prevenció de Residus, Andròmines organitza la segona edició del Mercat d’Intercanvi  a la Plaça de l’Església de Montcada.  

Si tens objectes que ja no utilitzes, si no et vols gastar diners en comprar allò que necessites i ganes de relacionar-te, proba de venir al Mercat d’Intercanvi!

Nosaltres et posem les eines necessàries perquè ho puguis fer: taules, cadires i carpes. Hi haurà una xocolatada i música que amenitzarà l’intercanvi.

Tot això s’organitzarà amb la participació d’un grup d’alumnes del programa Reincorpora. Persones que s’estan formant en Gestió de Residus i que actualment  aposten per tenir una oportunitat per insertar-se social i laboralment. Us esperem!!


MERCAT D’INTERCANVI A MONTCADA I REIXAC

DIA: 24 de novembre
HORA: de 10 a 14h
LLOC: Plaça de l’Església

Utilitza l’apartat de COMENTARIS que trobaràs més avall per  donar a conèixer quins objectes i serveis oferiràs el dia del Mercat d’Intercanvi!

Els residus: els extintors

Invenció creada el 1838 per William George Manby. El primer us que es va donar era exclusiu pels bombers, de manera que pogués arribar on les manegues no podien. Inicialment es tractava de un conjunt de cilindres amb aigua i aire a pressió, però al 1905 és va substituir l’H2O per bicarbonat sòdic (1). Des d’aleshores s’ha anat millorant la seva forma i composició fins a tenir una varietat d’extintors per utilitzar segons el tipus d’incendi que hi hagi. Un extintor estàndard consta d’un cilindre metàl·lic que emmagatzema l’agent químic per apagar el foc.  Aquest agent extintor pot trobar-se a pressió o es pot donar en el moment del seu ús, mitjançant diòxid de carboni o nitrogen.

Els agents extintors es poden classificar en 3 tipus (2):

  • Líquids:
    • Aigua: apaga el foc per refredament
    • Escuma: és una emulsió de producte espumógen en aigua. Apaga per sofocació i aïlla el combustible. Al haver-hi aigua i ha també una acció refrigerant.
  • Gasos:
    • Diòxid de carboni: és un gas inert que s’emmagatzema en estat líquid. Apaga per sofocació al desplaçar l’oxigen necessari per la combustió. S’ha de vigilar el seu ús en espais tancats per la perillositat d’asfíxia de les persones.
    • Derivats Halogenats: es tracta d’un material en desús per la seva toxicitat, ja que és un derivat dels hidrocarburs. La seva acció contra el foc és per trencament químic de les cadenes de reacció originades durant la combustió. Tot i no deixar cap residu visible, cal ventilar molt bé la zona. També tenen la problemàtica del deteriorament que originen en la capa d’ozó, sent aquest un dels motius de més pes per la seva eradicació en els extintors, tot i que encara hi ha països que l’utilitzen.
  • Sòlids:
    • Pols químic sec: són sals de diferent composició química que es combinen amb el producte que crema i paren la reacció de combustió. Aquests agents extintors no són tòxics per a una exposició puntual, però cal vigilar per la contaminació que originen amb els aliments i l’entorn ja que reacciona amb els materials que toca.

El tractament que es segueixen els extintors com a residu es similar al inici, ja que consisteix en buidar el contingut en un medi controlat per evitar fuites en l’entorn i un cop es té l’envàs buit, es separen les diferents parts i es reciclen en funció del seu materials. En quant a l’agent d’extinció, el tractament es diferent. Bàsicament si es tracta de compostos halogenats(3), es fa el mateix procediment que els CFC’s dels aparells de refrigeració, dels quals es filtren i es concentren els elements perillosos per obtenir un residu, que es crema en condicions molt controlades (4). En el cas de la resta de productes, l’aigua i l’escuma es pot tractar en depuradores i la pols química, segons l’Agencia de Residus de Catalunya(5), al ser classificat com a residu inert, es procedeix a la regeneració dels materials inorgànics i la deposició del residu sobrant en abocadors controlats.

Normalment l’empresa que es dedica al manteniment dels extintors, se’ls endu un cop caducats, ja que els reemplaça per uns de nous i porta els vells al gestor corresponent. Però en cas que l’empresa desaparegui o resulti impossible el contacte, cal portar aquest residu a la deixalleria, on es classificarà com a residu especial per tractar-se d’una bombona amb material a pressió.

Cal que tothom es mentalitzi que els extintors no són una joguina i evitar que al caducar es descarregui per simple diversió o curiositat. El nostre entorn s’ha de cuidar.

  1. http://es.wikipedia.org/wiki/Extintor
  2. http://www.monografias.com/trabajos13/univpen/univpen.shtml
  3. http://www.insht.es/InshtWeb/Contenidos/Documentacion/NTP/NTP/Ficheros/891a925/908w.pdf
  4. http://www.emison.com/114.htm
  5. Catàleg de residus de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient. ISBN 84-393-4842-8. 1999

Catalunya lliure de bosses? col·labores?

Els envasos de plàstic ens acompanyen a diari en els nostres quefers, estan molt integrats a les nostres rutines, des d’ampolles fins a envasos d’aliments passant per les bosses de plàstic amb els que els transportem. Però saps què es fa amb ells?

Si se’ls hi dóna una bona gestió, deixant-los als contenidors selectius del carrer o a portant-los a les deixalleries, arriben a les plantes de triatge d’envasos.

Les plantes de triatge són unes instal·lacions creades per rebre tots els envasos lleugers i separar-los segons el volum i la composició. De manera mecànica o manual, es fa una selecció dels diferents tipus de plàstics, ferros, alumini i brics. Aquests es reciclaran, cadascun de manera diferent segons la tipologia de residu, en una planta de tractament determinada.

Però sabem ben bé quines conseqüències tenen al medi ambient si no els gestionem bé?

Aquests residus plàstics que arriben al medi ambient tenen un fort impacte sobre l’ecosistema i perduren durant molts anys. Un exemple impactant sobre l’efecte dels residus de l’home a la natura és el que s’anomena l’Illa d’escombraries. Aquest “setè continent” (1), com alguns científics l’anomenen, és una àrea de 1.400.000 km² (com gairebé 3 Espanyes!) de concentracions de residus, majoritàriament plàstics,  a 1000km de Hawaii.

Imatge: Deixalles a la costa de Hawaii.

Aquesta illa té diverses conseqüències per la natura i per les persones, una és l’arribada de residus a les costes properes i l’altre és la degradació dels plàstics per la llum del sol i l’erosió amb el medi.

Per la fotodegradació dels plàstics, aquests es van convertint en trossets molt petits que suren a la part superior de l’aigua. Són d’una mida tant petita al cap d’anys que poden arribar a ser ingerits per organismes marins que viuen a prop de la superfície. A l’entrar a la cadena alimentària, poden afectar indirectament a les persones degut a les toxines que aquests residus porten associades  com el PCD, el DDT o el PAH (2).

A l’actualitat i des de fa uns anys, la humanitat ens hem adonat del gran impacte que estem ocasionant al nostre planeta i les persones ens hem mobilitzat per intentar parar aquest fet modificant hàbits de consum que tenim.

Un dels més rellevants últimament a nivell poblacional ha estat en les campanyes de reducció d’ús de bosses de plàstic que s’ha fet i s’està fent als comerços. Des de 2009 amb la campanya d’un hipermercat anunciant que eliminava les bosses de plàstic gratuïtes amb l’espot BOLSA CACA i causant un punt de reflexió a la població va fer que molts més comerços s’unissin a aquests tipus d’iniciativa.

A dies d’ara la majoria de la població ja té l’hàbit d’anar a comprar amb bosses de roba, carretó o cabàs, ja sigui per sensibilització ambiental o per a que no li toquin la butxaca, però el propòsit es va aconseguint: reduir el consum indiscriminat de bosses de plàstic.

Als supermercats ja no trobem les piles de bosses de plàstic a la zona de les caixes esperant a ser agafades sense to ni so si no veiem estands amb bosses de plàstic dur, reutilitzables, o bosses de fècula de patata i polpa de bambú, degradables. Hem aconseguit fer un pas per la salut del planeta. Si a més, hi ha un objectiu d’inserció social, com és el cas d’Igualssom (3), ja n’hem fet dos. I poc a poc anem fent passes cap a un món més conscienciat, tant ambientalment com socialment.

A Catalunya i des de Federació Ecologistes de Catalunya i la Fundació per a la Prevenció de Residus i Consum s’ha engegat des del 2008 la campanya de conscienciació i sensibilització Catalunya lliure de bosses de plàstic. Dins d’aquesta campanya es vol arribar a regular el consum de bosses de plàstic i així prevenir els impactes ambientals a partir dels agents socials i econòmics.

La celebració del Dia Català Sense Bosses de Plàstic organitzat dins d’aquesta campanya es realitzarà el dia 3 de juliol i des d’Andròmines hi ens unim, seguint la nostra filosofia ambiental de reducció de residus. T’hi uneixes tu? Ho pots fer a diari evitant l’ús de bosses de plàstic!

 

Si vols  més informació sobre l’impacte dels plàstics al nostre entorn, visualitza el video Plàstics a la deriva del programa QuèQuiCom (4).

(1): http://goo.gl/0mkLx

(2): http://es.wikipedia.org/wiki/Isla_de_basura

(3): http://goo.gl/RJBxY

(4): http://www.tv3.cat/videos/4018450

Els residus: Ampolles de vidre

Les ampolles de vidre són dels envasos més utilitzats al llarg de la historia, es té constància de la presència d’aquest material a l’època de l’Antic Egipte i Mesopotàmia (1), quan ja era un elementImage de decoració i emmagatzematge. Des d’aleshores sempre ha estat en menor o major grau un element clau per a la societat, incloent la moderna. Actualment hi ha fàbriques capaces de produir 800.000 envasos al dia(1). La fabricació dels envasos de vidre comença per la producció del mateix vidre. Aquest es realitza amb la fosa de certes substàncies bàsiques: sorra com a base, carbonats per reduir la temperatura de fosa i sulfats per eliminar els gasos que poden quedar a dins el vidre. També s’afegeixen altres components secundaris que modifiquen les característiques i coloració del vidre(2).

Les ampolles de vidre són 100% reciclables i el material, al fondre’s i tornar a solidificar-se, segueix sent vidre, donant, teòricament, la possibilitat de no haver d’incorporar vidre nou al procés. Però a la pràctica, depenent de la tonalitat de color que es vulgui obtenir per la nova ampolla, aquesta ha d’estar elaborada amb una quantitat baixa de vidre reciclat. En el següent llistat es pot veure una aproximació del vidre reciclat que s’utilitza per a cada tipus de tonalitat(2).

Tonalitat Percentatge vidre reciclat
Verd Esmeralda 80
Verd fosc 50
Marro -ambar 50
Transparent 15

ImageEl reciclatge s’inicia amb la recollida dels envasos de vidre en els punts adaptats per aquesta tasca. Ja sigui un contenidor o una deixalleria. Els usuaris que utilitzin el servei de recollida selectiva, han de vigilar de no llençar cap altre material que no sigui vidre. Sobretot, no s’ha de confondre el vidre amb el cristall utilitzat per les finestres i els miralls. Aquests s’han de portar a les deixalleries. Un cop recollit, es transporta a una planta de triatge on es separen les impureses com els taps, les etiquetes i altres elements i es netegen per treure les restes del contingut, seguit d’una trituració dels envasos en un molí per obtenir pols de vidre que es traslladarà a les empreses fabricants d’envasos(3).

En aquestes fàbriques es barregen els materials que s’han anat esmentant al llarg de l’article en una cuba tèrmica on es fonen a 1450 ºC. Un cop fosa i homogeneïtzada la barreja, es dipositen les quantitats requerides en els motlles on es donarà la forma adequada. Encara en calent, es tractarà la superfície per millorar la resistència i el lliscament d’aquesta. Finalment passen a una màquina de control de qualitat que descartarà les ampolles amb tares per reciclar-les(3).

Els beneficis de reciclar el vidre són considerables. Només pel fet de poder tancar el cicle de vida de manera indefinida, com ja s’ha comentat amb anterioritat, fan que no sigui necessari el consum de nous materials, amb la conseqüent reducció dels impactes que genera l’obtenció d’aquest. Per cada tona de vidre hi ha un estalvi de 130 kg de combustible i 1200 kg de matèria prima (4). També cal considerar la possibilitat de reutilitzar les ampolles en bon estat amb un sistema d’envàs retornable.

L’alternativa de l’envàs retornable com tot nou sistema de gestió, té grups de pressió socioeconòmics a favor i en contra. El sistema integrat es basa en el fet de pagar per un envàs que al retornar-lo al punt indicat, moltes vegades el propi establiment on s’ha comprat, et tornin els diners d’aquest. Hi ha la opinió de la poca viabilitat d’aquest, ja que les ampolles que han de recorre grans distàncies, requereixen un elevat consum energètic en relació al seu pes per estar buits, a més de la necessitat de poder transportar la mateixa tipologia d’envàs que sigui destinat a un mateix producte(2). En canvi hi ha grups com RETORNA que realitzen una campanya activa per confirmar la viabilitat de l’envàs retornable. Aquests han realitzat estudis econòmics que demostren com un sistema integrat de gestió és viable i eficient, sempre tenint en compte que la població i els petits negocis s’adapten correctament al nou sistema. En aspectes més logístics, el finançament es veuria compensat en primer punt pels ingresso procedents de l’estalvi dels envasos reutilitzables, en lloc de fer-ne de nous, en segon punt pels ingressos generats pels envasos que no han estat retornats però si pagats com a envàs retornable i que han anat per la via del reciclatge, més varat que el retornable i en tercer punt pel finançament fruit de l’estalvi que es generaria en el sistema de recollida de residus domèstics per mitjà dels contenidors específics(6).

Un alternativa més casera es utilitzar els envasos un mateix comprant els productes a granel. Tot i que no es fàcil trobar botigues i proveïdors que realitzin aquest tipus de venda. Per últim, també es pot reciclar mitjançant manualitats que permetin obtenir objectes de decoració entre d’altres, com gerros o canelobres(5).

Com ja s’ha vist, el vidre és un material molt bo per a ser utilitzat en els envasos, però la reducció dels costos amb la utilització dels envasos de plàstic han fet que les ampolles i pots de vidre siguin una especie en extinció. Tot i això, actualment, la necessitat de reduir els residus i la pròpia consciencia ambiental que està adquirint el consumidor, fan que els envasos de vidre siguin cada cop més valorats en el mercat del consum com un producte adequat a les necessitats de la població. Cal raonar que els sistemes de retorn no són una innovació d’aquest nou segle, ja que fins als anys 80, s’aplicava en molts llocs dins d’Espanya i actualment hi ha països com Alemanya, Holanda, Finlàndia i Dinamarca que apliquen aquest sistema(6).

No ens hem d’espantar amb les innovacions, quan aquestes ens permeten tenir un millor nivell de vida i menys quan l’únic que ens costa a nivell de ciutadà es desplaçar-nos una mica més per llançar correctament els residus que generem.

  1. http://www.juvasa.com/es/historia-del-vidrio
  2. http://blogs.elpais.com/eco-lab/2012/02/cuanto-vidrio-reciclado-puede-contener-una-botella.html
  3. http://medi-ambient.ccmaresme.es/num_anteriors/03setembre/PDF_adjunto/informacioiactivitats.pdf
  4. http://www.ecoticias.com/residuos-reciclaje/64446/importancia-reciclar-vidrio
  5. http://verdeporquetequieroverde.wordpress.com/2010/05/11/una-buena-idea-para-reciclar-botellas-de-vidrio/
  6. http://www.retorna.org/es/

Xarxes d’intercanvis de coneixements i Bancs del temps.

Una economia alternativa basada en l’intercanvi de temps i coneixements enlloc de l’intercanvi de diners és possible.

Així ens ho demostren dia a dia les diferents xarxes d’intercanvis de coneixements (XIC) i bancs del temps que organitzen activitats i intercanvis de coneixements de manera gratuïta al llarg de l’any.

Una XIC i un Banc del temps són dos tipus d’agrupacions basades en un sistema d’intercanvi de coneixements, sabers i/o experiències obert a tothom i on no hi ha diners per enmig. Les persones interessades poden oferir o rebre coneixements tant de tipus intel·lectual com de contingut tècnic o artístic.

A més de l’ intercanvi de coneixements aquestes experiències acostumen a tenir uns altres tipus de beneficis. Aquestes trobades entre persones serveixen per enfortir les relacions veïnals ja que persones properes es coneixen i creen vincles d’amistat i també són una excel·lent eina per la integració de persones, com per exemple, de persones immigrants que poden aportar intercanvi d’idiomes. A més a més de ser un treball per l’autoestima, ja que permet adonar-se’n de que tothom té habilitats i coneixements a oferir!

Si vols participar en aquestes xarxes d’intercanvi pots consultar a la web http://bit.ly/e4tktC on la web Vivir sin empleo (1) ha creat un mapa on situen tots els Bancs del Temps d’Espanya.

A Montcada i Reixac, ciutat en la que ens trobem, podem participar a la XIC La Ribera, al Centre Cívic La Ribera o a la XIC Can Cuiàs presencialment al Centre Cívic Can Cuiàs, o per internet, a l’adreça de correu electrònic xiccancuias@gmail.com o al seu Facebook (2).

Una de les activitats més recents que ha organitzat XIC Can Cuiàs ha estat un mercat d’intercanvi aquest dissabte 31 de març. En aquest mercat d’intercanvi s’han pogut intercanviar objectes en desús però en bon estat per altres que necessitessis, i tot sense diners per enmig.

A més a més, s’ha organitzat un campionat de Just Dance Wii i tallers infantils de moneders reciclats i malabars.

Per part d’Andròmines vam participar organitzant el taller de moneders reciclats. En aquest taller, on hi van participar una trentena de nens i nenes, es van fer moneders a partir de bricks. Consistia en fer uns quants plecs a l’envàs i afegir-hi la tanca i decoració per tal de que quedés el moneder. Van quedar resultats molt xulos!

Si no vas poder assistir al mercat d’intercanvi ni als tallers infantils, et deixem uns quants enllaços en els quals trobaràs llocs on poder intercanviar els teus objectes a prop del teu domicili i la manera de com fer el taller dels moneder.

(1)    http://www.vivirsinempleo.org/

(2)    http://bit.ly/udW4cw

http://intercanvis.net/

http://www.comunitats.org/

http://compartir.org/

http://www.sindinero.org/

Taller de bricks: http://www.youtube.com/watch?v=nydvBR92Ak0

Els residus: CD/DVD

Els CD i DVD són uns dels materials més utilitzats avui en dia per emmagatzemar informació o programes. A quasi totes les llars s’utilitza o es té algun d’aquest objectes, per videojocs, programes informàtics, recopilatori de fotografies digitals, pel·lícules, música, etc. Al està present en molt dels àmbits de lleure i treball d’avui en dia, quasi tothom acaba llençant algun que altre CD/DVD, ja sigui perquè se li ha espatllat, o perquè li venia de regal amb alguna revista o objecte electrònic que hagi comprar, etc. Cal considerar que el volum de CD/DVD que es fabriquen al món és extremadament gran ja que només a la planta de producció de Barcelona, es fabriquen 1,7 CD cada segon, és a dir 2,5 milions al mes(1), i tot hi que es tracta d’una instal·lació gran, no és la única que hi ha a l’estat espanyol i molt menys al món.

Però, de que està fet un CD? La seva composició és bàsicament de policarbonat, seguit d’alumini, laca, or, tintes i altres materials com vidre, plata i níquel(1). Cadascun d’aquests s’obté de materials minerals extrets de la industria minera i filtrats i tractats per obtenir l’element pur per a la fabricació d’objectes. Val a dir que tots aquests materials es troben en l’entorn en una quantitat limitada, ja que a part dels metalls, la resta de materials són elaborats a partir del petroli.

Un cop recopilat el material base, es procedeix a la producció del CD o DVD. El procés és similar pels dos. S’inicia amb la creació d’un disc de policarbonat que serà la base del disc, on hi haurà emmagatzemada la informació mitjançant unes osques. Tot seguit s’injecta una fina capa de metall que serveix per que el laser del lector de l’ordinador es reflecteixi i torni al lector. Per últim, es revesteix amb una capa de laca que el protegirà de les ratllades i la corrosió(2). Amb aquests passos ja està finalitzat el producte. El següent pas es realitzar la serigrafia dels producte amb tints i finalment embalar-ho amb una caixa de plàstic i/o cartró (1).

Per reciclar-los, es segueix la metodologia següent:

Primer de tot cal portar-lo als punts de recollida oficials, on es separen els discos de l’embalatge, que es enviat a les plantes de valorització de plàstic i cartró. Aquesta feina es realitza al Punt Verd o a la deixalleria, però s’agraeix que ja vinguin separats. Després es recull per part del gestor encarregat del reciclatge, que el porta a la planta de valorització, on es separen els diferents components del disc, bàsicament s’extreu el policarbonat de la resta de materials, quedant una amalgama que s’envia a un gestor autoritzat(3), que recupera els metalls i inertitza els tints i la laca.

El policarbonat net, s’utilitza per fabricar nous discos o altres objectes de caire domèstic o industrial com per exemple caixes de plàstic dur per a joies o aïllants per a cables(1).

El fet de reciclar els CD’s/DVD’s, permet reutilitzar el material i evita haver d’extreure de nou els materials fòssils i minerals de la natura amb les repercussions sobre l’entorn on es fa aquesta activitat. També hi ha una reducció en el consum energètic ja que el transport dels materials reciclats és menor que per la fabricació amb nous materials que provinents d’arreu del mon, sense tenir en compte que les industries mineres consumeixen una quantitat ingent d’energia per extreure els minerals purs(4).

També hi ha alternatives domèstiques per reutilitzar els CD/DVD i crear nous objectes que puguin decorar la casa com cortines, o altres més comercials com boles de discoteca(5), també hi ha tallers per fer coses més pràctiques com carteres o bosses, per internet hi ha un munt d’idees i en aquesta mateixa pàgina s’aniran penjat idees de manualitats.

  1. reciclajecd.com/
  2. http://www.epa.gov/osw/education/pdfs/sp-lifecd.pd
  3. www.cederika.com/index.php?option=com_content&task=view&id=179&Itemid=301
  4. datos.bancomundial.org/tema/energia-y-mineria
  5. www.taringa.net/posts/info/1551573/Como-Reciclar-CDs.html

Els residus dels PVZ i deixalleries

Andròmines treballa amb l’objectiu d’acompanyar vers una integració social i laboral a totes aquelles persones que per motius d’edat, gènere, per limitació funcional o per qualsevol raó de tipus social, es troben excloses de mercat laboral ordinari. Per a possibilitar aquest acompanyament Andròmines dissenya i executa programes de capacitació, formació i inserció laboral que s’adeqüen a les necessitats socials dels col·lectius i a la demanda real del mercat de treball.

Com a beneficiaris indirectes trobem als perceptors dels serveis que ofereix Andròmines amb el servei de gestió de residus de la Deixalleria i la Deixalleria Mòbil de Montcada i Reixac i el Punt Verd Zona Fòrum. Des d’aquestes instal·lacions es recull tot un seguit de materials que tot seguit llistarem i en els pròxims articles anirem detallant, per donar a conèixer aspectes rellevants d’aquests i per demostrar la importància de la recollida dels residus, tant a nivell industrial com particular.

Residus admesos a les instal·lacions gestionades
Aerosols i espraisAparells elèctrics i electrònicsAmpolles de cavaAmpolles de plàstic

Bateries de cotxe i moto

Bombones de butà

Cables

Calçat

Càpsules de cafè monodosi

Cartró

Cartutxos de tinta i tòners

CD/DVD

Cintes de vídeo i cassets

Complements de vestir

Cosmètics

Dissolvents

Electrodomèstics petits i grans

Extintors

Ferralla

Filtres de vehicles

Fitosanitaris, herbicides i pesticides

Fluorescents i bombetes

Fusta

Mobles (sofàs, cadires, etc)MatalassosMetallsNegatius de radiografies

Objectes de segona ma (ulleres,

Olis de cuina

Olis de motor

Paper

Piles

Pintures, coles, vernissos

Plàstic rígid

Plàstic film

Pneumàtics petits*

Porexpan net

Radiografies

Restes de poda i jardineria

Restes de productes de neteja

Roba

Runa

Termòmetres

Tetrabrik

Televisors i monitors

Vidre pla, miralls i finestres

*Només a particulars.Hi ha certs residus que només es recullen en alguna de les instal·lacions.

Hi ha residus que es pot pensar que llençar-lo on sempre, com per exemple per la pica en cas de l’oli de cuina, podem pensar que no passa res perquè és poca quantitat. Però amb una extrapolació general només a nivell de Montcada es pot comprovar que el volum d’oli abocat per les aixetes és molt elevat. Ja que una persona consumeix 9,83 litres/any1, si tenim en compte que hi ha una part que no es pot recuperar perquè s’ha ingerit, reduïm el volum a 0,6litres/mes (comprovació empírica durant 2 mesos). Essent la població de Montcada en 34232 habitants el 20112. A l’any es podrien recuperar uns 240.000 litres d’oli vegetal. Amb el simple fet de recollir aquest oli amb els pots de vidre o plàstic de les mongetes, cigrons, aigua, refrescos, i un munt d’altres, que es llencen cada setmana després de buidar el seu contingut es pot portar després al punt de recollida, on com ja s’ha explicat en articles anteriors durant la setmana europea de prevenció de residus (3) i el futur de l’oli de cuina (4).

El mateix passa, en proporcions diferents amb altres residus com per exemple els CD/DVD, bombetes, termòmetres, dissolvents, etc. Tal i com ja s’ha esmentat, s’aniran detallant amb els seus respectius articles.

Es palès, que tothom hauria d’utilitzar els servei públic de gestió de residus de manera correcta, ja que es reduiria l’impacte dels residus que es generen. També cal tenir en compte que els impostos destinats a aquest servei seguiran essent els mateixos, i si no es desenvolupa correctament la separació per part de tothom, aquest diners es poden considerar mal invertits. Tot i que només sigui per això, val la pena, no?Això demostra que tots estem implicats en la tasca del reciclatge i minimització de residus tan si ens agrada com si no o millor dit som conscients del mal que fem a la natura, cal evitar que la brossa s’acumuli al nostre pati i puguem gaudir d’un entorn més net.

  1. tuaceitedeoliva.obolog.com/espanoles-gastan-1-314-millones-euros-aceite-oliva-ano-551873
  2. www.idescat.cat
  3. intercanviemiconvivim.wordpress.com/2011/12/05/finalitzada-amb-exit-la-setmana-europea-de-prevencio-de-residus/
  4. intercanviemiconvivim.wordpress.com/2012/01/09/el-futur-de-loli-de-cuina/

Andròmines participa al 1r Mercat d’intercanvi de joguines a Can Cuiàs

Aquest dissabte 17 de desembre al barri de Can Cuiàs (Montcada i Reixac) s’ha organitzat un mercat d’intercanvi per part de XIC Can Cuiàs.

Aquest acte ha estat un espai de trobada per intercanviar jocs i joguines pels veïns i veïnes de la població, en especial pels més petits. Andròmines, seguint la seva ideologia, ha participat i ha informat sobre la reutilització d’objectes a 23 persones i ha realitzat 25 canvis de jocs i joguines entre els i les assistents.

Els mercats d’intercanvi, ja sigui de joguines o d’objectes en general, estan tenint un gran increment a la nostra societat ja que poc a poc, els ciutadans i ciutadanes van tenint més consciència amb la problemàtica de la generació de residus i amb les oportunitats que es poden trobar en aquests mercats.

Des de XIC Can Cuiàs, que han començat amb força aquest estiu passat, estan donant empenta a la reutilització d’objectes, fomentant l’ intercanvi d’aquests ja sigui amb mercats d’intercanvi o per facebook(1). A més, també ofereix intercanvi de coneixements com punt de creu o arranjaments de roba.

Podeu trobar-los al Centre Cívic Can Cuiàs, C/Geranis s/n, o a l’adreça de correu electrònic xiccancuias@gmail.com.

(1)             http://bit.ly/udW4cw

Finalitzada amb èxit la Setmana Europea de Prevenció de Residus

Durant la Setmana Europea de Prevenció de Residus, compresa entre el 19 i el 27 de novembre del 2011, Andròmines ha participat amb dos iniciatives.

Es van rebre i imprimir diferents materials sobre la campanya que van decorar els dos centres durant aquesta setmana.

Nosaltres vam emprar part de les eines que hi havia la web de l’ACR, Agència Catalana de Residus, (Eines comunicatives 2011 ONLINE: http://www.arc.cat/setmanaprevencio20101http://www.ewwr.eu/ca/eines):

Logotip de la setmana

Banners: Signatura del mail

Posters: de Presentació i Setmanal.

Plafons d’exposició

Booklets, guides and brochures: Llibreta per a la llista de la compra.

En definitiva pòsters, llibreta amb consells sobre compra que s’oferia al client i la signatura del mail amb l’anunci i publicitat de la campanya.

Una de les accions va ser duta a la Deixalleria i la mini-deixalleria de Montcada s’ha estat regalant pastilles de sabó a aquelles persones que portessin el seu oli de cuina per reciclar. Aquest sabó ha estat produït amb l’oli vegetal que els i les usuaris/es havien portat a la Deixalleria durant les setmanes anteriors.

Amb aquest acte s’ha volgut conscienciar a la població de Montcada i Reixac de la importància de reciclar l’oli i portar-lo en Punts de recollida especialitzats, ja siguin la mini-deixalleria, la deixalleria o els contenidors taronges repartits per la ciutat.

Gràcies al petit gest dels i les ciutadans/es que han portat i porten l’oli a reciclar hem aconseguit reduir l’ impacte ambiental que estem provocant al nostre planeta. Hem recollit 88kgs d’oli en aquesta Setmana, donat 54 pastilles de sabó i sensibilitzat de la problemàtica a 319 persones.

Esperem que aquest hagi estat un punt de reflexió per part de la població i esperem incrementar la recollida d’aquest residu i reduir la quantitat d’oli llençada pel clavegueram.

I per l’altre banda amb la iniciativa Waste Watchers, on Andròmines va incloure les dues tendes, la de la nau de reciclatge i Carretera vella a la campanya.

En aquesta acció també es va treballar amb AERESS que ens va proporcionar més material: dossier premsa per enviar-lo a la premsa local i argumentacions pel personal de les tendes per fer la difusió.

Cada visitant s’havia de comptabilitzar i cada client que comprava, se li comunicava el pes i llavors se li informava quina quantitat de residus s’havia evitat al fer aquesta compra d’articles de segona mà, utilitzant l’argumentari que havia proporcionat AERESS.

Cada dia hem penjat a la web de Waste Watchers la quantitat de visitant, kilograms i mencions premsa i hem enviat un correu a AERESS amb la mateixa informació, per tal de poder comptabilitzar la quantitat total de kg de l’acció que podem avançar que entre els tres països que han participat hem arribat a 433 tones de recursos naturals estalviats i concretament a Espanya parlem de 394 tones en total:

–          322 tones recuperades,

–          71,5 tones venudes,

–          9.315 visitants/clients de les botigues i

–          25 menciones en premsa.

I la contribució d’Andròmines ha estat de:

–          16 tones recuperades,

–          7 tones venudes,

–          472 visitants/clients de les botigues i

–          6 menciones en premsa.

GRÀCIES A TOTS/ES QUE HO HAN FET POSSIBLE