Tag Archives: convivencia

2a edició Mercat d’intercanvi

EN QUÈ CONSISTEIX?

Consisteix en intercanviar objectes i/o serveis sense utilitzar els diners.

Els objectes normalment són molt variats: roba, llibres, electrònica, articles de la llar, joguines, CDs…

Els serveis (també anomenats “banc del temps”) poden ser activitats com: classes de català a canvi de neteja d’un pis, o múltiples serveis com: classes de guitarra, cuina, cura de nens o persones grans, assessorament (legal, psicològic, tècnic…), pintar…

Els objectes tenen el valor que cadascú li dóna i si, a més, es tracta d’objectes que no utilitzem no tenim perquè equiparar els seus preus als que podem trobar al mercat ordinari.

PERQUÈ PARTICIPAR?

Alguns dels beneficis dels mercats d´intercanvi són:

  • Fomentar el consum responsable perquè tot el que queda fora d’ús no s’hagi de llançar.
  • Prendre consciència del consumisme exacerbat de la societat actual
  • Reflexionar sobre les possibilitats de satisfer les necessitats fora del mercat convencional.
  • Prevenció de residus

TIPUS DE MERCATS

Els mercat d´intercanvi es poden organitzar de diferents maneres. Aquestes són algunes de les més habituals:

  • Intercanvi d’objectes i/o serveis de mà en mà, i sense diners
  • Mitjançant un sistema de tiquets
  • Utilitzant plataformes virtuals per fer bescanvi d’objectes i/o serveis: xarxes socials com Facebook, blogs, webs…

ET PROPOSEM…

El proper dissabte 24 de novembre de 10 a 14 hores i coincidint amb la Setmana Europea de Prevenció de Residus, Andròmines organitza la segona edició del Mercat d’Intercanvi  a la Plaça de l’Església de Montcada.  

Si tens objectes que ja no utilitzes, si no et vols gastar diners en comprar allò que necessites i ganes de relacionar-te, proba de venir al Mercat d’Intercanvi!

Nosaltres et posem les eines necessàries perquè ho puguis fer: taules, cadires i carpes. Hi haurà una xocolatada i música que amenitzarà l’intercanvi.

Tot això s’organitzarà amb la participació d’un grup d’alumnes del programa Reincorpora. Persones que s’estan formant en Gestió de Residus i que actualment  aposten per tenir una oportunitat per insertar-se social i laboralment. Us esperem!!


MERCAT D’INTERCANVI A MONTCADA I REIXAC

DIA: 24 de novembre
HORA: de 10 a 14h
LLOC: Plaça de l’Església

Utilitza l’apartat de COMENTARIS que trobaràs més avall per  donar a conèixer quins objectes i serveis oferiràs el dia del Mercat d’Intercanvi!

Anuncis

Sebastià President d’Andròmines i la Marató

Montcada 19 de maig de 2012

Amics:

Sóc el Sebastià Heredia de l’Associació Social Andròmines”, entitat que participa en aquesta “Marató” i voldria donar-vos la valoració de la mateixa que fem nosaltres.

M’atreviria a dir que sóm – hem sigut- com un petit “resó”, un “crit” resposta a un altre “CRIT TERRIBLE, ESGARRIFÓS”: EL CRIT DE LA FAM EN EL MÓN.

Un “resó”, “un crit”, “resposta” petit-petita, però POSSIBLE. Aquesta és el nostre ADN. Durant 19 anys ANDRÒMINES sempre hem estat “contra l’exclusió” ACOLLINT ALS EXCLOSOS i ara, amb altres paraules per significar la mateixa realitat, CONTRA LA FAM EN EL MON; RECOLLINT ALIMENTS, sobre tot, perquè aquí a casa nostra, també hi ha gent que ho passa malament, que passa gana… AJUDEM A PARAR TAULA…!

Hem volgut fer nostres, amb plena responsabilitat, les paraules d’una persona ben assabentada en el que diu, clara i compromesa a la vegada, en refereixo a les paraules del Sr. Arcadi Oliveres, en el seu últim llibre: “DIGUEM PROU!”.

Per ell i per nosaltres, “LA FAM ES LA PITJOR CRISI…”. Una de les primeres crisis que cal destacar i posar en primer pla com a motiu d’indignació… perquè és la que fa més estralls. Cal recordar i repetir que allò que més víctimes causa diàriament en aquest planeta no és ni la guerra, ni els huracans, ni el+s volcans, sinó…LA FAM. I això ens hauria de mantenir indignats i indignades constantment” ( pgs. 21-23).

I en sentim indignats i volem donar tota la resposta que estigui en les nostres mans. PETITA, ben segur, PER POSSIBLE RESPOSTA!

Però la nostra “indignació”, a més de ser una expressió de “solidaritat” amb els que passen fam, també vol ser una “indignació”DENUNCIA CONTRA TOTS ELS CAUSANTS D’AQUESTA CRISI… i que a més se’n aprofiten de la mateixa!

Diu el Sr. Arcadi Oliveres: “la fam, la pitjor crisi    QUE NO ES VOL SOLUCIONAR…” Però és possible? A qui, ben nascut, no li fa mal la fam en el món?  Clar i català!. “L’ONU, al 2008 demana un “fons d’ emergència” de 50.000 milions de dòlars, en la seva reunió anual a roma… els països rics van fer una contraoferta vergonyosa de 8.000 milions de dòlars… Del 20008 al 2011, els mateixos països, van atorgar diners i més diners a la banca per valor de 4 bilions 600.000 milions de dòlars…!!! 92 vegades més que el que l’ONU demanava per reduir la fam al món…”.

I per acabar –ho d’arrodonir, com a signe d’una cobdícia sense entranyes, ens arriba la noticia que a primers de maig es va subhastar a New-York la famosa pintura d’ Edward Munch “EL CRIT” per la quantitat “insignificant” de 91 milions d’Euros!!! ( el màxim que s’ha pagat fins ara, per una pintura-obre mestre!). I per el “CRIT DE LA FAM EN EL MÓN”!, ni un miserable Euro…!

És més clar que l’aigua que amb els diners donats o prestats, sense retorn, als bancs-plens de delinqüents, tot s’ha de dir –durant aquests tres anys i mig hauríem pogut reduir la fam fins a la nul·litat 92 vegades . Això ÉS UN CRIM! Absurd…NOMÉS PER AIXÒ HAURIEM D’ESTAR ACAMPATS PERMANENTEMENT  A LA PLAÇA DE CATALUNYA…”Conclou el Sr. Arcadi Oliveres en aquest paràgraf…

GRÀCIES a tots i els que amb els vostres esforços i aportacions heu fet possible aquesta “Marató”! ( NO N’ HI HA PROU AMB UNA MARATÓ! )  I nosaltres concloem la nostra “valoració”: Hem recollit molt, quantitativament parlant? Sempre serà poc…! Però “qualitativament “ parlant estem contents  d’haver contribuït a la “sensibilització “ ciutadana i a enfortir un sentit d’exigència amb nosaltres mateixos i amb tots els que poden – i han de – donar solucions, “altres “solucions, perquè un ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE!!!

Discurs del Sebastià Heredia, president d’Andròmines, amb motiu de la cloenda de la Festa d’entrega d’aliments a Càritas de Montcada, activitat per la Marató de la pobresa: Ajudeu-nos a Ajudar! ( Plaça de l’Església de Montcada)

Xarxes d’intercanvis de coneixements i Bancs del temps.

Una economia alternativa basada en l’intercanvi de temps i coneixements enlloc de l’intercanvi de diners és possible.

Així ens ho demostren dia a dia les diferents xarxes d’intercanvis de coneixements (XIC) i bancs del temps que organitzen activitats i intercanvis de coneixements de manera gratuïta al llarg de l’any.

Una XIC i un Banc del temps són dos tipus d’agrupacions basades en un sistema d’intercanvi de coneixements, sabers i/o experiències obert a tothom i on no hi ha diners per enmig. Les persones interessades poden oferir o rebre coneixements tant de tipus intel·lectual com de contingut tècnic o artístic.

A més de l’ intercanvi de coneixements aquestes experiències acostumen a tenir uns altres tipus de beneficis. Aquestes trobades entre persones serveixen per enfortir les relacions veïnals ja que persones properes es coneixen i creen vincles d’amistat i també són una excel·lent eina per la integració de persones, com per exemple, de persones immigrants que poden aportar intercanvi d’idiomes. A més a més de ser un treball per l’autoestima, ja que permet adonar-se’n de que tothom té habilitats i coneixements a oferir!

Si vols participar en aquestes xarxes d’intercanvi pots consultar a la web http://bit.ly/e4tktC on la web Vivir sin empleo (1) ha creat un mapa on situen tots els Bancs del Temps d’Espanya.

A Montcada i Reixac, ciutat en la que ens trobem, podem participar a la XIC La Ribera, al Centre Cívic La Ribera o a la XIC Can Cuiàs presencialment al Centre Cívic Can Cuiàs, o per internet, a l’adreça de correu electrònic xiccancuias@gmail.com o al seu Facebook (2).

Una de les activitats més recents que ha organitzat XIC Can Cuiàs ha estat un mercat d’intercanvi aquest dissabte 31 de març. En aquest mercat d’intercanvi s’han pogut intercanviar objectes en desús però en bon estat per altres que necessitessis, i tot sense diners per enmig.

A més a més, s’ha organitzat un campionat de Just Dance Wii i tallers infantils de moneders reciclats i malabars.

Per part d’Andròmines vam participar organitzant el taller de moneders reciclats. En aquest taller, on hi van participar una trentena de nens i nenes, es van fer moneders a partir de bricks. Consistia en fer uns quants plecs a l’envàs i afegir-hi la tanca i decoració per tal de que quedés el moneder. Van quedar resultats molt xulos!

Si no vas poder assistir al mercat d’intercanvi ni als tallers infantils, et deixem uns quants enllaços en els quals trobaràs llocs on poder intercanviar els teus objectes a prop del teu domicili i la manera de com fer el taller dels moneder.

(1)    http://www.vivirsinempleo.org/

(2)    http://bit.ly/udW4cw

http://intercanvis.net/

http://www.comunitats.org/

http://compartir.org/

http://www.sindinero.org/

Taller de bricks: http://www.youtube.com/watch?v=nydvBR92Ak0

Els residus dels PVZ i deixalleries

Andròmines treballa amb l’objectiu d’acompanyar vers una integració social i laboral a totes aquelles persones que per motius d’edat, gènere, per limitació funcional o per qualsevol raó de tipus social, es troben excloses de mercat laboral ordinari. Per a possibilitar aquest acompanyament Andròmines dissenya i executa programes de capacitació, formació i inserció laboral que s’adeqüen a les necessitats socials dels col·lectius i a la demanda real del mercat de treball.

Com a beneficiaris indirectes trobem als perceptors dels serveis que ofereix Andròmines amb el servei de gestió de residus de la Deixalleria i la Deixalleria Mòbil de Montcada i Reixac i el Punt Verd Zona Fòrum. Des d’aquestes instal·lacions es recull tot un seguit de materials que tot seguit llistarem i en els pròxims articles anirem detallant, per donar a conèixer aspectes rellevants d’aquests i per demostrar la importància de la recollida dels residus, tant a nivell industrial com particular.

Residus admesos a les instal·lacions gestionades
Aerosols i espraisAparells elèctrics i electrònicsAmpolles de cavaAmpolles de plàstic

Bateries de cotxe i moto

Bombones de butà

Cables

Calçat

Càpsules de cafè monodosi

Cartró

Cartutxos de tinta i tòners

CD/DVD

Cintes de vídeo i cassets

Complements de vestir

Cosmètics

Dissolvents

Electrodomèstics petits i grans

Extintors

Ferralla

Filtres de vehicles

Fitosanitaris, herbicides i pesticides

Fluorescents i bombetes

Fusta

Mobles (sofàs, cadires, etc)MatalassosMetallsNegatius de radiografies

Objectes de segona ma (ulleres,

Olis de cuina

Olis de motor

Paper

Piles

Pintures, coles, vernissos

Plàstic rígid

Plàstic film

Pneumàtics petits*

Porexpan net

Radiografies

Restes de poda i jardineria

Restes de productes de neteja

Roba

Runa

Termòmetres

Tetrabrik

Televisors i monitors

Vidre pla, miralls i finestres

*Només a particulars.Hi ha certs residus que només es recullen en alguna de les instal·lacions.

Hi ha residus que es pot pensar que llençar-lo on sempre, com per exemple per la pica en cas de l’oli de cuina, podem pensar que no passa res perquè és poca quantitat. Però amb una extrapolació general només a nivell de Montcada es pot comprovar que el volum d’oli abocat per les aixetes és molt elevat. Ja que una persona consumeix 9,83 litres/any1, si tenim en compte que hi ha una part que no es pot recuperar perquè s’ha ingerit, reduïm el volum a 0,6litres/mes (comprovació empírica durant 2 mesos). Essent la població de Montcada en 34232 habitants el 20112. A l’any es podrien recuperar uns 240.000 litres d’oli vegetal. Amb el simple fet de recollir aquest oli amb els pots de vidre o plàstic de les mongetes, cigrons, aigua, refrescos, i un munt d’altres, que es llencen cada setmana després de buidar el seu contingut es pot portar després al punt de recollida, on com ja s’ha explicat en articles anteriors durant la setmana europea de prevenció de residus (3) i el futur de l’oli de cuina (4).

El mateix passa, en proporcions diferents amb altres residus com per exemple els CD/DVD, bombetes, termòmetres, dissolvents, etc. Tal i com ja s’ha esmentat, s’aniran detallant amb els seus respectius articles.

Es palès, que tothom hauria d’utilitzar els servei públic de gestió de residus de manera correcta, ja que es reduiria l’impacte dels residus que es generen. També cal tenir en compte que els impostos destinats a aquest servei seguiran essent els mateixos, i si no es desenvolupa correctament la separació per part de tothom, aquest diners es poden considerar mal invertits. Tot i que només sigui per això, val la pena, no?Això demostra que tots estem implicats en la tasca del reciclatge i minimització de residus tan si ens agrada com si no o millor dit som conscients del mal que fem a la natura, cal evitar que la brossa s’acumuli al nostre pati i puguem gaudir d’un entorn més net.

  1. tuaceitedeoliva.obolog.com/espanoles-gastan-1-314-millones-euros-aceite-oliva-ano-551873
  2. www.idescat.cat
  3. intercanviemiconvivim.wordpress.com/2011/12/05/finalitzada-amb-exit-la-setmana-europea-de-prevencio-de-residus/
  4. intercanviemiconvivim.wordpress.com/2012/01/09/el-futur-de-loli-de-cuina/

Saber és estalviar!!!: l’intercanvi d’informació permet estalviar

En un punt de recollida de residus per als ciutadans, l’encarregat, parlant amb un company que està realitzant hores en benefici de la comunitat, se n’adona que és una persona amb coneixements d’electrònica industrial, ja que aquesta a estat la seva professió. Comencen a comentar com els ciutadans llencen objectes que encara tenen utilitat, i com molts dels objectes electrònics que porten es poden reparar de manera simple. Al cap de 10 minuts ja tenien decidit intentar provar com amb poques nocions, es pot reparar objectes electrònics no trencats.

S’ha fet un petit experiment. L’objectiu és comprovar com una persona amb coneixements bàsics d’electrònica pot arribar a reparar un electrodomèstic. S’han rebut una sèrie d’objectes electrònics, que per als propietaris ja no tenen cap servei. Els motius que es van donar són tan variats com els propis objectes:

  • Telèfon mòbil: “tinc un de mes modern”
  • Radio-CD: “no em funciona bé la radio”
  • Una escombreta amb motor per rentar la pols de les prestatgeries: “No la fem servir mai”
  • Un portàtil: “el carregador s’ha trencat i la targeta gràfica no funciona”
  • Una calculadora simple: “No s’encén”
  • Una lot: “No s’encén”.
  • Un voltímetre: no funciona.

S’han considerat dos nivells de coneixements:

  • Nivell baix d’electrònica: l’encarregat sense formació.
  • Nivell intermig: l’encarregat amb nocions, quan el tècnic electrònic li ha ensenyat.

Un cop seleccionats, s’han portat a la zona de triatge i desballestament. Primer l’encarregat ha triat els objectes que funcionen dels que no. Segons la primera fase, els aparells reutilitzables són:

  • El telèfon mòbil i l’escombreta perquè funcionen correctament.
  • La calculadora i la lot perquè no tenien piles.

Aleshores el company que està fent Treballs en Benefici a la comunitat i que és tècnic electrònic ha donat 1 hora de classe d’electrònica bàsica sobre quins són els components principals d’un aparell elèctric i les avaries més comuns.

Tot seguit, l’encarregat s’ha posat a repassar els objectes que anava a llençar i el resultat ha estat:

  • La radio-CD: tenia un mal contacte de l’on/off degut a la brutícia acumulada, s’ha netejat amb alcohol, s’ha deixat assecar i ja funciona.
  • El voltímetre: tenia el fusible fos i la pila descarregada. S’ha canviat la pila i el fusible, recuperant aquest d’una televisió de tub.
  • L’ordinador: no s’ha pogut reparar.

Aquesta experiència demostra com amb unes nocions i una hora d’ensenyament d’electrònica, es pot aconseguir que aparells que s’anaven a llençar, poden seguir tenint una vida útil, reduir la seva càrrega mediambiental i amortitzar encara més el seu cost de compra, ja hi ha un estalvi en no haver de comprar cap aparell nou que substitueixi el que no funciona. Un altre conclusió extreta d’aquesta experiència, és que persones com l’especialista electrònic que està realitzant hores en benefici a la comunitat, poden tenir coneixements pràctics molt útils i fàcils d’aprendre per a la majoria. Així dons, mai no s’ha de rebutjar la possibilitat que algú pugui ensenyar coses útils. Aquest pot ser un factor d’inserció important, ja que demostres a persones amb risc d’exclusió social que poden desenvolupar funcions rellevants que millorin la vida de les persones del seu entorn. El cas exposat en aquest article mostra la capacitat de donar coneixements nous i de ser les pròpies persones d’inserció les que ajuden a millorar l’autoestima dels altres. No hi ha res millor per sentir-se bé, que ajudar i compartir amb els altres.

Desitjos per aquestes dates….

El Nadal és una festa molt lligada a l’amistat, el companyerisme i la solidaritat, és per aquest motiu que durant aquestes dates sorgeixen infinitat de propostes per poder ajudar a la gent necessitada. Un exemple és l’agenda d’activitats de la pàgina web de l’Ajuntament de Barcelona(1), on es pot trobar una guia interactiva sobre les campanyes que es fan a la ciutat comtal. La varietat d’activitats com la simple recollida de joguines o aliments, o la venda d’un servei o producte totalment desinteressat que destinarà els guanys a donacions, permet que tothom pugui aportar el seu gra de sorra en aquestes festes. Una altre manera de fer caliu és participar en mercats d’intercanvi, on es fomenta la unió de la gent, realitzat una activitat que beneficia a tots els interessats, no només pel fet de poder veure altres persones que estan conscienciades amb la reutilització, sinó també per ser punts de reunió on s’intercanvien experiències i coneixements que poden ajudar a una altre persona a millorar la seva qualitat de vida. És un exemple el mercat que es va fer per part d’Andròmines o el mercat d’intercanvi de joguines de Can Cuiàs (2).

Però el fet de realitzar una acció com donar la roba que ja no es vol en lloc de llençar-la, no vol dir que s’hagin d’oblidar actes quotidians que permeten la millor convivència en harmonia i benestar amb tots els ciutadans del poble o ciutat on es viu. Fets com cedir un seient a una persona gran, ajudar a algú a portar la compra, deixar pas a una persona amb mobilitat reduïda, etc, són actes que donen una sensació agradable a les dues persones i fan que l’atmosfera de sensacions a les ciutats sigui millor. No cal dir que aquestes accions són gratuïtes i es poden fer cada dia de l’any, per el poc esforç i temps que suposa realitzar-les.

Tornant a la capacitat solidaria que sorgeix durant aquestes dates, un fet com donar la roba, no ha de ser una acte exclusiu del Nadal, durant tot l’any hi ha punts de recollida de materials i aliments per a persones necessitades o amb baix poder adquisitiu. Totes les deixalleries, tenen per exemple contenidors per recollir roba i sabates, i moltes incorporen la capacitat de fer un triatge dels objectes en bon estat per posar-los a la venta de segona mà, permetent tres tasques. La primera, que la pròpia botiga de segona mà generi llocs de treball, la segona, que es pugui adquirir productes en bon estat per un preu assequible i la tercera, que un possible residu sigui incorporat de nou al mercat i per tant s’allargui la seva vida útil.

Pensar en les botigues de segona mà com un lloc amb trastos vells és un error. Cert que hi ha objectes que tot i estar en bon estat, el seu aspecte és d’haver estat utilitzat, però també si poden trobar gangues precintades amb el seu embalatge original, que mai han estat utilitzades, o objectes de col·leccionistes com discs de vinils. El fet de trobar objectes completament nous, demostra com el consumisme de la societat occidental és excessiu i no es preocupa de si realment aquella nova adquisició serà realment útil. Pel que fa al regals, a vegades és millor obsequiar amb coses no materials o temporals com unes entrades de teatre, un viatge, algun tipus d’aliment gastronòmic poc comú, etc, que no pas algun estri o objecte que no se sap realment que el necessiti.

Des d’Andròmines volem animar-vos a gaudir del Nadal i del pròxim any amb un esperit crític cap a un mateix sobre el consumisme, explorant altres maneres de divertir-se d’una manera no tan material.

¡¡¡¡¡US DESITGEM BON NADAL I UN FELIÇ ANY NOU!!!

 

 

 

 

  1. http://www.bcn.es/nadal/ca/categoria-campanyes.html
  2. http://www.montcada.org/
  3. http://millorquenou.blogspot.com/

Andròmines participa al 1r Mercat d’intercanvi de joguines a Can Cuiàs

Aquest dissabte 17 de desembre al barri de Can Cuiàs (Montcada i Reixac) s’ha organitzat un mercat d’intercanvi per part de XIC Can Cuiàs.

Aquest acte ha estat un espai de trobada per intercanviar jocs i joguines pels veïns i veïnes de la població, en especial pels més petits. Andròmines, seguint la seva ideologia, ha participat i ha informat sobre la reutilització d’objectes a 23 persones i ha realitzat 25 canvis de jocs i joguines entre els i les assistents.

Els mercats d’intercanvi, ja sigui de joguines o d’objectes en general, estan tenint un gran increment a la nostra societat ja que poc a poc, els ciutadans i ciutadanes van tenint més consciència amb la problemàtica de la generació de residus i amb les oportunitats que es poden trobar en aquests mercats.

Des de XIC Can Cuiàs, que han començat amb força aquest estiu passat, estan donant empenta a la reutilització d’objectes, fomentant l’ intercanvi d’aquests ja sigui amb mercats d’intercanvi o per facebook(1). A més, també ofereix intercanvi de coneixements com punt de creu o arranjaments de roba.

Podeu trobar-los al Centre Cívic Can Cuiàs, C/Geranis s/n, o a l’adreça de correu electrònic xiccancuias@gmail.com.

(1)             http://bit.ly/udW4cw

Internet i la teva família: un projecte digital per a les famílies.

Un any més, durant aquests darrers mesos de setembre, octubre i novembre, s’ha dut a terme a l’Institut La Ferreria del municipi de Montcada i Reixac el Projecte d’ “Internet i La teva Família”.

Aquest any els pares de l’ Institut, conjuntament amb els seus fills han gaudit d’un aprenentatge digital, s’han submergit en les noves tecnologies i han après ha adaptar-se als nous temps.

Conjuntament, pares, fills i escola han trobat un espai de comunicació i interrelació on s’han debatut aquells temes que més els preocupa. S’ha establert un lloc de trobada on s’han establert dinàmiques de respecte, comunicació i educació en família.

Finalment, tots els participants van presentar el Projecte i els aprenentatges assolits davant de l’escola en una Jornada Final el dia 14 de Novembre. Tothom va ser convidat, van participar professors, familiars, Andròmines, i van comptar amb la presència de la Policia de la Generalitat “Mossos d’Esquadra”, els quals van presenciar la Jornada i van fer unes xerrades sobre perills, riscos i seguretat a la Xarxa. La Jornada va ser tot un èxit.

Un total de 29 persones van poder gaudir d’ aquest projecte, i no podem oblidar la participació activa de l’IES La Ferreria. A més el projecte ha comptat amb una dinamitzadora d’Andròmines, la qual ha donat formació de qualitat, ha establert llaços i ha estat el punt de connexió entre tots els participants.

Un cop més Andròmines ha complert amb la seva labor Social contribuint a eradicar la bretxa digital i a evitar que els nostres joves corrin perills, conscienciant-los activament sobre els riscos i les mesures de seguretat que cal adoptar, a la vegada que mantenen una relació més propera amb els pares i l’institut.

Les avaluacions finals de tots els participants sobre el Projecte han arribat a l’excel·lent. Ha estat una gran experiència per a totes i tots, la qual només es pot qualificar d’èxit total.  Esperem que l’any vinent pugui repetir-se l’experiència i arribar encara a més famílies!

Andròmines

Et venen tot el que volen? Greenwashing o marketing verd.

Saps què és? Doncs el greenwashing és  un terme anglès que es refereix a l’ús d’arguments ecològics amb fins mercantils. És a dir, utilitzen els termes ecològic, natural,biodegradable, etc per publicitar productes que realment no ho són tant.
És clar, a cap empresa li agrada que la relacionin amb termes com contaminació, productes tòxics, ús de grans quantitats d’aigua o d’altres recursos per la producció del producte, etc. I el que fan algunes empreses és donar informació no del tot certa o minimitzar al màxim els perills ambientals, és a dir, fan greenwashing.

Des del 1995, hi ha una associació que vetlla per això, i a la qual podem acudir en cas de reclamació. És Autocontrol, Asociación para la Autorregulación de la Comunicación Comercial, i on, siguis particular o col•lectiu, pots donar a conèixer casos on la publicitat no segueix unes normes ètiques.

Des del 2009, el Ministerio de Medio Ambiente es va posar ferm en aquest tema ja que veia com de manera gradual anaven augmentant, molts cops de manera injustificada, els termes relacionats amb el medi ambient. Des d’aleshores es va crear un codi, el Codi d’autorregulació sobre arguments ambientals a comunicacions comercials, que permet seguir unes directrius de com fer aquest tipus de publicitat.

Pots consultar la noticia i el codi en aquests enllaços:
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Cerco/propaganda/verde/elpepisoc/20090622elpepisoc_2/Tes
http://www.elpais.com/elpaismedia/ultimahora/media/201110/06/sociedad/20111006elpepusoc_1_Pes_PDF.pdf
Tot aquest treball posat en marxa més durament des de fa un parell anys ha tingut els seus fruits. Aquest mes d’octubre s’ha cridat l’atenció a Honda, la marca d’automòbils, per publicitat verda enganyosa. Honda ha hagut de rectificar el seu anunci.

Pots llegir la noticia al següent enllaç:
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Primeros/anuncios/condenados/publicidad/verde/enganosa/elpepusoc/20111006elpepusoc_13/Tes

Aquest és un gran inici però per part nostra, què podem fer?
Sobretot hem de ser conscients de la problemàtica real ambiental, fer compres coherents, assessorar-nos i llegir bé la lletra petita abans de comprar. Si som crítics amb tot allò que ens posen davant podrem evolucionar cap a una societat millor tant per les persones com pel medi ambient.

Andròmines

Obrim la porta a la rehabilitació:

LA REHABILITACIÓ: L’ÚNIC CAMÍ CAP A LA SEGURETAT CIUTADANA AMB MENYS COST ECONÒMIC I SOCIAL

Nota de premsa: CAMPANYA OBRIM LA PORTA A LA REHABILITACIÓ
Les persones que realitzen programes de rehabilitació durant el compliment de la seva pena reincideixen menys com ho demostren diferents estudis europeus [1]. Aquest és el camí per tenir una societat amb més cohesió social i més seguretat ciutadana amb menys cost econòmic i social. És per això que presentem la campanya Obrim la porta a la rehabilitació.
LA REHABILITACIÓ, EL MILLOR CAMÍ  CAP A LA NO REINCIDÈNCIA
La rehabilitació és el procés que porta a una persona que ha tingut una determinada carrera delictiva, a percebre la delinqüència com una conducta no  compatible amb la seva identitat actual”.Maruna 2001[2]
Entenem per reincidència la nova comissió d’un delicte després del compliment d’una mesura penal de presó o medi obert
Cal recordar que l’article 25.2 de la Constitució espanyola  diu que l’objectiu de la privació de llibertat és la rehabilitació dels penats. Tot i així el codi penal imposa penes de presó o mesures penals alternatives però poques vegades contenen la obligació de complir  programes de rehabilitació: Tot i que el sistema penal català s’orienta clarament a la rehabilitació la participació en programes és majoritàriament  voluntària.
Perquè rehabilitació:
     (i)            Serveix per reduir la probabilitat de reincidència (Efectivitat)
   (ii)            Dóna noves oportunitats per a la rehabilitació a persones que molt probablement han presentat molts dèficits en la seva trajectòria (Justícia)
 (iii)            Vol reduir els efectes col·laterals dels càstigs (en la pròpia persona, en les famílies) (Humanitat) (Travis, 2005)[3]
Factors que faciliten la rehabilitació:
·         Voluntat de canvi de l’intern
·         Recolzament familiar i social
·         Existència de serveis especialitzats (formació, educació, terapia,… )
·         Acompanyament especialitzat
·         Oportunitats d’inserció laboral i social un cop finalitzada la rehabilitació
L’ESTALVI QUE APORTEN ELS PROGRAMES DE REHABILITACIÓ
Segons un estudi europeu de S. Redondo[4] (2001) els programes de rehabilitació redueixen la probabilitat de reincidencia un 12%. Per tant, de cada 1.000 persones que surten en llibertat, reincidiran 120 menys si han fet rehabilitació correctament.
Cal tenir en compte que la  reincidència real coneguda a Catalunya és del 40’3%[5].
Tenint en compte els costos que suposaran per les presons aquestes 120 persones en el futur si tornen a ingressar a presó i el promig de dies que passa un penat a presó (652,3 dies[6]), per cada 1.000 interns alliberats, si es fa rehabilitació suposarà un estalvi de 6,5 milions d’euros els anys següents.
El promig d’interns que han sortit en llibertat cada any des de 2006 fins 2010 és de 2.323.
CONDEMNES MÉS CURTES I AMB MENYS TEMPS D’ESTADA A PRESÓ, EL MILLOR CAMÍ CAP A LA NO REINCIDÈNCIA
Una pena de presó curta amb compliment de programa de rehabilitació i reinserció posterior implica menys reincidència, en canvi més temps de compliment de pena implica més desarrelament social, menys suport social i familiar i més possibilitats de fracàs en el procés de rehabilitació i reinserció.
Un total de 20.720 persones a Catalunya estan complint una mesura penal o de justícia juvenil. Respecte a la població total, a Catalunya 274 de cada 100.000 habitants estan complint una d’aquestes mesures. Pel que fa a l’empresonament  144 persones de cada 100.000 habitants[7] han estat encarcerades el 2010 a Catalunya, mentre que a Europa[8] el promig ha estat de 70 persones.
La Taxa d’encarcerament a Europa[9]:
San Marino
0
Bulgaria
120
FaeroeIslands (Denmark)
25
Isle of Man (United Kingdom)
127
Liechtenstein
28
Guernsey (United Kingdom)
128
Iceland
55
Romania
132
Finland
60
Luxembourg
139
Kosovo/Kosova
62
Malta
140
BosniaandHerzegovina: Federation
67
Catalunya
141
Slovenia
67
Serbia
143
Andorra
71
United Kingdom: Scotland
147
Denmark
71
Armenia
149
Norway
71
Hungary
153
Monaco
76
United Kingdom: England&Wales
155
BosniaandHerzegovina: RepublikaSrpska
77
Montenegro
157
Sweden
78
Albania
159
Switzerland
79
Spain
163
United Kingdom: NorthernIreland
85
Turkey
165
Germany – Land by Land
88
Gibraltar (United Kingdom)
169
Germany
88
Moldova (Republic of)
177
Netherlands
94
Slovakia
185
Cal afegir que la taxa de criminalitat (delictes comesos) de Catalunya esta per sota de la mitjana Europea, de 46,7[10], per cada 1.000 hab, molt per sota la mitjana europea, que és de 70,4. 61’9% el 2010.
Des de l’any 2000 fins avui, el nombre de persones empresonades ha augmentat constantment a Catalunya. Pel contrari, la delinqüència no ha augmentat durant aquest període:
Taxa de persones empresonades per cada 100.000 habitants i taxa de delictes[11] per 1.000 habitants. Catalunya[12]
Tot i aquestes dades de, tendència a la baixa de la criminalitat, el nombre de presos augmenta, cosa que ens porta a afirmar l’increment punitiu en els últims anys.
 A Catalunya la mitjana de condemna total imposada és de 7’5 anys el 2010 [13] les condemnes superiors a 5 anys són  el 44%, mentre que a Europa el 29’9% [14] . Cal tenir en compte que el Consell d’Europa defineix com a pena de llarga durada, aquella que supera els 3 anys de durada. En canvi socialment la consciència diu que tenim un codi penal tou i que la gent no compleix la mesura de presó.
Tots els estudis demostren que les persones que obtenen la llibertat condicional reincideixen menys que els que obtenen la llibertat directe, en canvi només un 23% de condemnats a presó passen per llibertat condicional al final de la condemna. Sobretot tenint en compte que els estudis de risc de reincidència fets ens diuen que entorn el 50% de la població reclusa té un risc de reincidència baix.
ENCARA HEM DE MILLORAR
·         Hem de creure en la rehabilitació, el ciutadà i els professionals de les xarxes judicials i de serveis socials.
·         Donada la voluntarietat del compliment de programes de rehabilitació cal que el sistema millori per a ser més motivador i oferir encara més oportunitats. A Catalunya només el 35% dels penats, segueixen programes de rehabilitació
·         Cal incrementar el 3er grau o compliment de pena en la comunitat, i acelerar la seva aplicación, per tal d’iniciar el procés de reinserció el més aviat possible i garantir-ne l’èxit.
·         La reinserció postpenitenciària és tasca de tots, hem de donar oportunitats, disminuir la discriminació, ja que han pagat el seu deute i tenen dret a una nova oportunitat.
·         Cal donar valor al treball dels professionals de l’execució penal.
LA TAULA DE PARTICIPACIÓ SOCIAL
La Taula de participació social és un organ d’interlocució entre el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i 90 entitats socials. Conjuntament treballem per millorar l’execució penal a Catalunya complint el que diu la  constitució en l’art 25.2 indica clarament que l’objectiu de la privació de llibertat és la rehabilitació dels penats. Treballem en la millora de la qualitat dels serveis d’execució penal (propostes de millora, formació dels professionals de les entitats, definició d’estàndards de qualitat,…) , en la implicació de la societat civil (reconeixement mutu societat civil-administració, establiment de xarxes de treball compartit,…)i en la sensibilització social (donant a conèixer el sistema i les seves necessitats).
“Tots aquests arguments i dades són el que motiva la campanya de les entitats socials de la TPS que avui us presentem. Com dèiem al començament, els principals motius de la campanya són:
  • Les persones que realitzen programes de rehabilitació durant el compliment de la seva pena reincideixen  menys. 
  • Aquest és el camí per tenir una societat amb més cohesió social i més seguretat ciutadana amb menys cost econòmic i social.

Us convidem a visitar el blog de la tps part social:

http://partsocialdelatps.blogspot.com/


[1] Cid/Larrauri (eds,), La delincuencia violenta. Prevención, rehabilitación o castigo (articles: McGuire, Dobash). Redondo,S: El tratamiento psicológico de los delincuentes.
[2] Maruna, S.(2001). Making Good. How ex-Convicts Reform and Rebuild their Lives. Washington: American Psychological Association.
[3] Travis, J. (2005). But they all come back. Facing the challenges of prisoner reentry. Whasington: The Urban Institute.
[4] Redondo, Sanchez Meca i Garrido (2001) a Traetment of offenders and recividivism:assessment of the effectivenees of programmes aplied in Europ. Psychology in spain, 2001, Vol 5. No1, 47-62)
[5] segons dades oficials estadístiques Dept. justicia  del 2009 gencat
[6] S’ha fet el càlcul en base al promig de dies que passa un penat a presó: 652,3 dies. Aquest nombre de dies és inferior a la durada promig de les condemnes (2.726 dies), perquè es descompta temps en llibertat condicional, preventives i altres.
[7] Segons web gencat.cat
[8] Font: The international Centre for Prison Studies
[9] Font: Theinternational Centre for PrisonStudies
[10] Font: Otro derecho penal es posible
[11] No es computen els delictes enregistrats per les policies locals ja que no estan disponibles de tot el període.
[12] Font: dades oficials gencat a partir de dades del Ministeri de l’Interior i del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
[13] Font estadístiques gencat.cat

[14] Font Consell d’Europa:space one dades del 1 de setembre de 2009. Publicat març 2011