Category Archives: Sensibilització ambiental

Els residus: Cables

L’ús de l’energia elèctrica a quasi tots els llocs on estem no seria possible sense els cables. Aquests permeten transportar l’energia per mitja d’una xarxa que s’estén per tot el territori. Els cables normalment es fabriquen de coure, per la seva elevada conductivitat, però també n’hi ha d’alumini, ja que són més barats. Les fibres conductores de metall s’anomenen hebres i s’enrotllen per donar més volum al cable i permetre el pas de més potència. El cable es recobreix amb unes capes protectores que l’aïllen i el protegeixen dels factors externs. Tocant el conductor hi ha l’aïllament, que és un recobriment que evita la circulació de corrent elèctrica cap a fora. Després hi ha la capa de farciment, composta per un material que envolta el conductor per millorar l’estanquitat. Finalment hi ha la coberta feta de materials que protegeixen mecànicament les capes d’aïllament dels cops i els factors meteorològics (1).

Segons els factors de voltatge, potencia, temperatures de servei, d’ambient, i resistivitat, les dimensions de la xarxa de distribució, les sobrecàrregues, el sistema d’aïllament, la coberta protectora, entre d’altres, es determina quin tipus és el més adequat, ja que un cable d’alta intensitat submarí per abastir un poble d’una illa, serà molt diferent d’un de baixa intensitat utilitzat per alimentar un ordinador(2).

Els cables són fàcils de reciclar un cop es tenen les eines adequades, ja que només cal seguir una sèrie de processos mecànics. Primer, cal separar els cables de coure dels d’alumini, seguidament cadascun es fa passar per una màquina talladora que talla els cables amb una mesura adequada per a la seva manipulació, segons les necessitats. Tot seguit es passa per una maquina trituradora que esmicola els trossos per deixar separat el plàstic del metall. Finalment es transporten en petites quantitats per diferents sistemes de separació que mitjançant imants i filtres separen els trossos(3).

Un cop s’ha obtingut els materials, s’envien a les respectives plantes de reciclatge. Els beneficis de reciclar els cables són molt grans ja que es recupera el material per a la producció d’altres objectes, essent especialment important a nivell econòmic el coure per la seva escassetat al mercat. Però també cal considerar els aspectes ambientals que surten beneficiats del reciclatge d’aquest material. L’estalvi energètic és molt gran i no tan sols pel fet de reduir el transport de nou material, sinó sobretot per la reducció de la industria minera, moltes vegades a cel obert del coure i l’alumini, que genera un importat impacte a l’entorn on es troba situat(4).

Però sobretot cal pensar que la millor manera d’evitar el residu del cable, perquè aquest també té una vida útil igual que una rentadora, es evitar usar-ne reduint el consum energètic, com per exemple apagant els llums durant el dia i obrint la finestra.

  1. http://es.wikipedia.org/wiki/Cable
  2. http://www.procobre.org/archivos/peru/conductores_electricos.pdf
  3. http://www.youtube.com/watch?v=zgwksc4K-Ls&feature=related
  4. http://es.wikipedia.org/wiki/Impacto_ambiental_potencial_de_la_extracci%C3%B3n_y_procesamiento_de_minerales

Catalunya lliure de bosses? col·labores?

Els envasos de plàstic ens acompanyen a diari en els nostres quefers, estan molt integrats a les nostres rutines, des d’ampolles fins a envasos d’aliments passant per les bosses de plàstic amb els que els transportem. Però saps què es fa amb ells?

Si se’ls hi dóna una bona gestió, deixant-los als contenidors selectius del carrer o a portant-los a les deixalleries, arriben a les plantes de triatge d’envasos.

Les plantes de triatge són unes instal·lacions creades per rebre tots els envasos lleugers i separar-los segons el volum i la composició. De manera mecànica o manual, es fa una selecció dels diferents tipus de plàstics, ferros, alumini i brics. Aquests es reciclaran, cadascun de manera diferent segons la tipologia de residu, en una planta de tractament determinada.

Però sabem ben bé quines conseqüències tenen al medi ambient si no els gestionem bé?

Aquests residus plàstics que arriben al medi ambient tenen un fort impacte sobre l’ecosistema i perduren durant molts anys. Un exemple impactant sobre l’efecte dels residus de l’home a la natura és el que s’anomena l’Illa d’escombraries. Aquest “setè continent” (1), com alguns científics l’anomenen, és una àrea de 1.400.000 km² (com gairebé 3 Espanyes!) de concentracions de residus, majoritàriament plàstics,  a 1000km de Hawaii.

Imatge: Deixalles a la costa de Hawaii.

Aquesta illa té diverses conseqüències per la natura i per les persones, una és l’arribada de residus a les costes properes i l’altre és la degradació dels plàstics per la llum del sol i l’erosió amb el medi.

Per la fotodegradació dels plàstics, aquests es van convertint en trossets molt petits que suren a la part superior de l’aigua. Són d’una mida tant petita al cap d’anys que poden arribar a ser ingerits per organismes marins que viuen a prop de la superfície. A l’entrar a la cadena alimentària, poden afectar indirectament a les persones degut a les toxines que aquests residus porten associades  com el PCD, el DDT o el PAH (2).

A l’actualitat i des de fa uns anys, la humanitat ens hem adonat del gran impacte que estem ocasionant al nostre planeta i les persones ens hem mobilitzat per intentar parar aquest fet modificant hàbits de consum que tenim.

Un dels més rellevants últimament a nivell poblacional ha estat en les campanyes de reducció d’ús de bosses de plàstic que s’ha fet i s’està fent als comerços. Des de 2009 amb la campanya d’un hipermercat anunciant que eliminava les bosses de plàstic gratuïtes amb l’espot BOLSA CACA i causant un punt de reflexió a la població va fer que molts més comerços s’unissin a aquests tipus d’iniciativa.

A dies d’ara la majoria de la població ja té l’hàbit d’anar a comprar amb bosses de roba, carretó o cabàs, ja sigui per sensibilització ambiental o per a que no li toquin la butxaca, però el propòsit es va aconseguint: reduir el consum indiscriminat de bosses de plàstic.

Als supermercats ja no trobem les piles de bosses de plàstic a la zona de les caixes esperant a ser agafades sense to ni so si no veiem estands amb bosses de plàstic dur, reutilitzables, o bosses de fècula de patata i polpa de bambú, degradables. Hem aconseguit fer un pas per la salut del planeta. Si a més, hi ha un objectiu d’inserció social, com és el cas d’Igualssom (3), ja n’hem fet dos. I poc a poc anem fent passes cap a un món més conscienciat, tant ambientalment com socialment.

A Catalunya i des de Federació Ecologistes de Catalunya i la Fundació per a la Prevenció de Residus i Consum s’ha engegat des del 2008 la campanya de conscienciació i sensibilització Catalunya lliure de bosses de plàstic. Dins d’aquesta campanya es vol arribar a regular el consum de bosses de plàstic i així prevenir els impactes ambientals a partir dels agents socials i econòmics.

La celebració del Dia Català Sense Bosses de Plàstic organitzat dins d’aquesta campanya es realitzarà el dia 3 de juliol i des d’Andròmines hi ens unim, seguint la nostra filosofia ambiental de reducció de residus. T’hi uneixes tu? Ho pots fer a diari evitant l’ús de bosses de plàstic!

 

Si vols  més informació sobre l’impacte dels plàstics al nostre entorn, visualitza el video Plàstics a la deriva del programa QuèQuiCom (4).

(1): http://goo.gl/0mkLx

(2): http://es.wikipedia.org/wiki/Isla_de_basura

(3): http://goo.gl/RJBxY

(4): http://www.tv3.cat/videos/4018450

Els residus: Ampolles de vidre

Les ampolles de vidre són dels envasos més utilitzats al llarg de la historia, es té constància de la presència d’aquest material a l’època de l’Antic Egipte i Mesopotàmia (1), quan ja era un elementImage de decoració i emmagatzematge. Des d’aleshores sempre ha estat en menor o major grau un element clau per a la societat, incloent la moderna. Actualment hi ha fàbriques capaces de produir 800.000 envasos al dia(1). La fabricació dels envasos de vidre comença per la producció del mateix vidre. Aquest es realitza amb la fosa de certes substàncies bàsiques: sorra com a base, carbonats per reduir la temperatura de fosa i sulfats per eliminar els gasos que poden quedar a dins el vidre. També s’afegeixen altres components secundaris que modifiquen les característiques i coloració del vidre(2).

Les ampolles de vidre són 100% reciclables i el material, al fondre’s i tornar a solidificar-se, segueix sent vidre, donant, teòricament, la possibilitat de no haver d’incorporar vidre nou al procés. Però a la pràctica, depenent de la tonalitat de color que es vulgui obtenir per la nova ampolla, aquesta ha d’estar elaborada amb una quantitat baixa de vidre reciclat. En el següent llistat es pot veure una aproximació del vidre reciclat que s’utilitza per a cada tipus de tonalitat(2).

Tonalitat Percentatge vidre reciclat
Verd Esmeralda 80
Verd fosc 50
Marro -ambar 50
Transparent 15

ImageEl reciclatge s’inicia amb la recollida dels envasos de vidre en els punts adaptats per aquesta tasca. Ja sigui un contenidor o una deixalleria. Els usuaris que utilitzin el servei de recollida selectiva, han de vigilar de no llençar cap altre material que no sigui vidre. Sobretot, no s’ha de confondre el vidre amb el cristall utilitzat per les finestres i els miralls. Aquests s’han de portar a les deixalleries. Un cop recollit, es transporta a una planta de triatge on es separen les impureses com els taps, les etiquetes i altres elements i es netegen per treure les restes del contingut, seguit d’una trituració dels envasos en un molí per obtenir pols de vidre que es traslladarà a les empreses fabricants d’envasos(3).

En aquestes fàbriques es barregen els materials que s’han anat esmentant al llarg de l’article en una cuba tèrmica on es fonen a 1450 ºC. Un cop fosa i homogeneïtzada la barreja, es dipositen les quantitats requerides en els motlles on es donarà la forma adequada. Encara en calent, es tractarà la superfície per millorar la resistència i el lliscament d’aquesta. Finalment passen a una màquina de control de qualitat que descartarà les ampolles amb tares per reciclar-les(3).

Els beneficis de reciclar el vidre són considerables. Només pel fet de poder tancar el cicle de vida de manera indefinida, com ja s’ha comentat amb anterioritat, fan que no sigui necessari el consum de nous materials, amb la conseqüent reducció dels impactes que genera l’obtenció d’aquest. Per cada tona de vidre hi ha un estalvi de 130 kg de combustible i 1200 kg de matèria prima (4). També cal considerar la possibilitat de reutilitzar les ampolles en bon estat amb un sistema d’envàs retornable.

L’alternativa de l’envàs retornable com tot nou sistema de gestió, té grups de pressió socioeconòmics a favor i en contra. El sistema integrat es basa en el fet de pagar per un envàs que al retornar-lo al punt indicat, moltes vegades el propi establiment on s’ha comprat, et tornin els diners d’aquest. Hi ha la opinió de la poca viabilitat d’aquest, ja que les ampolles que han de recorre grans distàncies, requereixen un elevat consum energètic en relació al seu pes per estar buits, a més de la necessitat de poder transportar la mateixa tipologia d’envàs que sigui destinat a un mateix producte(2). En canvi hi ha grups com RETORNA que realitzen una campanya activa per confirmar la viabilitat de l’envàs retornable. Aquests han realitzat estudis econòmics que demostren com un sistema integrat de gestió és viable i eficient, sempre tenint en compte que la població i els petits negocis s’adapten correctament al nou sistema. En aspectes més logístics, el finançament es veuria compensat en primer punt pels ingresso procedents de l’estalvi dels envasos reutilitzables, en lloc de fer-ne de nous, en segon punt pels ingressos generats pels envasos que no han estat retornats però si pagats com a envàs retornable i que han anat per la via del reciclatge, més varat que el retornable i en tercer punt pel finançament fruit de l’estalvi que es generaria en el sistema de recollida de residus domèstics per mitjà dels contenidors específics(6).

Un alternativa més casera es utilitzar els envasos un mateix comprant els productes a granel. Tot i que no es fàcil trobar botigues i proveïdors que realitzin aquest tipus de venda. Per últim, també es pot reciclar mitjançant manualitats que permetin obtenir objectes de decoració entre d’altres, com gerros o canelobres(5).

Com ja s’ha vist, el vidre és un material molt bo per a ser utilitzat en els envasos, però la reducció dels costos amb la utilització dels envasos de plàstic han fet que les ampolles i pots de vidre siguin una especie en extinció. Tot i això, actualment, la necessitat de reduir els residus i la pròpia consciencia ambiental que està adquirint el consumidor, fan que els envasos de vidre siguin cada cop més valorats en el mercat del consum com un producte adequat a les necessitats de la població. Cal raonar que els sistemes de retorn no són una innovació d’aquest nou segle, ja que fins als anys 80, s’aplicava en molts llocs dins d’Espanya i actualment hi ha països com Alemanya, Holanda, Finlàndia i Dinamarca que apliquen aquest sistema(6).

No ens hem d’espantar amb les innovacions, quan aquestes ens permeten tenir un millor nivell de vida i menys quan l’únic que ens costa a nivell de ciutadà es desplaçar-nos una mica més per llançar correctament els residus que generem.

  1. http://www.juvasa.com/es/historia-del-vidrio
  2. http://blogs.elpais.com/eco-lab/2012/02/cuanto-vidrio-reciclado-puede-contener-una-botella.html
  3. http://medi-ambient.ccmaresme.es/num_anteriors/03setembre/PDF_adjunto/informacioiactivitats.pdf
  4. http://www.ecoticias.com/residuos-reciclaje/64446/importancia-reciclar-vidrio
  5. http://verdeporquetequieroverde.wordpress.com/2010/05/11/una-buena-idea-para-reciclar-botellas-de-vidrio/
  6. http://www.retorna.org/es/

Els residus: Aerosols i esprais

A l’armari o prestatgeria de la zona d’higiene de totes les cases es pot trobar algun aerosol o esprai. Aquest s’utilitza per una gran quantitat d’usos que requereixen poder distribuir la substancia desitjada en una superfície o ambient com els insecticides, un llevataques, laca, inhaladors, escumes, nata, esprais de defensa personals, pintures, etc. Aquesta multitud d’usos provoca que cada any es produeixin milions d’unitats, concretament al 2010 es van fabricar 10.000 milions, el 41% d’aquests a Europa(1).

L’esprai s’anomena també aerosol pel fet de que les substàncies que expulsa, la gran part s’anomenen científicament aerosols. Aquests són definits com: suspensió col·loïdal de partícules líquides o sòlides en un gas(2). Aquestes partícules poden ser d’origen natural o antropogèniques, com per exemple la pols. En els casos antropogènics l’ús de certes substàncies com els CFC’s provoca efectes en l’entorn com la destrucció de la capa d’ozó(3), i com passa amb tot residu domèstic, 1 pot no és un problema, però si ho multipliquem pels 10.000 milions del 2010 i ho sumem cada any, en 5 anys el problema és greu. Per sort, des de finals dels 70(1), s’està restringint l’ús de certes substàncies, tot i que no amb prou eficiència, ja que el problema és de tots, però no tots i posem remei.

L’esprai, va ser un enginy creat el 1929 per Erik Rotheim(1), al barrejar un gas a pressió, uns productes actius i ho va pressuritzar dins un recipient hermètic. Al accionar la vàlvula, el gas sortia a pressió i arrossegava cap enfora els productes actius en forma de pols. Per millorar l’eficiència d’aquest objecte, es va cercar un gas que es pogués liquar amb certa facilitat i que a l’atmosfera es volatilitzes amb ràpidament. Les característiques del recipient també han s’han modificat, per adaptar-se a la pressió de l’interior, com per exemple, la part inferior d’aquesta és acopada i quan s’usa, s’aconsella agitar el contingut per obtenir una barreja homogènia dels dos productes. Els components d’aquest són d’un 75% de llauna, 24% d’alumini i menys 1% de vidre o plàstic.

El reciclatge d’aquest objecte comença per la tria adequada de on s’ha de llençar. Si l’esprai es troba buit, es pot llençar al contenidor groc (envasos lleugers), però si encara resta contingut, s’ha de portar a la deixalleria on són classificats com a residu especial pel contingut extremadament inflamable. Un cop recollit, es porta a la planta de valorització, on primerament es separen els taps de plàstic, i tot seguit es porta a una cambra pneumàtica condicionada per obrir el recipient. Un cop foradat, es recull el gas amb una bomba de buit i es filtra per treure les partícules que hi ha. El gas es crema en condicions controlades per generarà calor que s’aprofita per al tractament d’altres residus. El líquid (producte actiu) s’emmagatzema en bidons i s’incinera per inertitzar-lo. Finalment l’envàs buit es tractat com qualsevol altre envàs metàl·lic(1).

Com amb quasi tots els envasos buits, existeixen una gran quantitat de maneres de reutilitzar el material per decoració i complements, com el de fer unes boniques làmpades de sostre(5). Com ja s’ha dit abans, no s’ha de fer cap manipulació de l’esprai si encara te contingut o pressió, i tot i que estigui buit, si el contingut d’aquests ha estat d’algun producte químic nociu com els insecticides.

Tot i que recordeu: el millor residu és el que no es crea!!!!

  1. http://www.minis.cat/esp/reciclar-esprais.php
  2. http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0075268&BATE=aerosol
  3. http://www.neotropica.org/leer.php/4942421
  4. http://www.como-funcionan.com/aereosol/
  5. http://www.kikades.com/2009/07/13/botes-de-spray-reciclados/

Xarxes d’intercanvis de coneixements i Bancs del temps.

Una economia alternativa basada en l’intercanvi de temps i coneixements enlloc de l’intercanvi de diners és possible.

Així ens ho demostren dia a dia les diferents xarxes d’intercanvis de coneixements (XIC) i bancs del temps que organitzen activitats i intercanvis de coneixements de manera gratuïta al llarg de l’any.

Una XIC i un Banc del temps són dos tipus d’agrupacions basades en un sistema d’intercanvi de coneixements, sabers i/o experiències obert a tothom i on no hi ha diners per enmig. Les persones interessades poden oferir o rebre coneixements tant de tipus intel·lectual com de contingut tècnic o artístic.

A més de l’ intercanvi de coneixements aquestes experiències acostumen a tenir uns altres tipus de beneficis. Aquestes trobades entre persones serveixen per enfortir les relacions veïnals ja que persones properes es coneixen i creen vincles d’amistat i també són una excel·lent eina per la integració de persones, com per exemple, de persones immigrants que poden aportar intercanvi d’idiomes. A més a més de ser un treball per l’autoestima, ja que permet adonar-se’n de que tothom té habilitats i coneixements a oferir!

Si vols participar en aquestes xarxes d’intercanvi pots consultar a la web http://bit.ly/e4tktC on la web Vivir sin empleo (1) ha creat un mapa on situen tots els Bancs del Temps d’Espanya.

A Montcada i Reixac, ciutat en la que ens trobem, podem participar a la XIC La Ribera, al Centre Cívic La Ribera o a la XIC Can Cuiàs presencialment al Centre Cívic Can Cuiàs, o per internet, a l’adreça de correu electrònic xiccancuias@gmail.com o al seu Facebook (2).

Una de les activitats més recents que ha organitzat XIC Can Cuiàs ha estat un mercat d’intercanvi aquest dissabte 31 de març. En aquest mercat d’intercanvi s’han pogut intercanviar objectes en desús però en bon estat per altres que necessitessis, i tot sense diners per enmig.

A més a més, s’ha organitzat un campionat de Just Dance Wii i tallers infantils de moneders reciclats i malabars.

Per part d’Andròmines vam participar organitzant el taller de moneders reciclats. En aquest taller, on hi van participar una trentena de nens i nenes, es van fer moneders a partir de bricks. Consistia en fer uns quants plecs a l’envàs i afegir-hi la tanca i decoració per tal de que quedés el moneder. Van quedar resultats molt xulos!

Si no vas poder assistir al mercat d’intercanvi ni als tallers infantils, et deixem uns quants enllaços en els quals trobaràs llocs on poder intercanviar els teus objectes a prop del teu domicili i la manera de com fer el taller dels moneder.

(1)    http://www.vivirsinempleo.org/

(2)    http://bit.ly/udW4cw

http://intercanvis.net/

http://www.comunitats.org/

http://compartir.org/

http://www.sindinero.org/

Taller de bricks: http://www.youtube.com/watch?v=nydvBR92Ak0

Els embolcalls dels esmorzars

A totes les escoles, de dilluns a divendres, a mig matí es realitza el ritual de l’hora del pati. Un moment en que totes els nens/es de l’escola es troben en un espai obert on poden interactuar entre ells, o com ho diuen ells/es, jugar. A més de fer vida social, també és el moment de recuperar forces amb l’esmorzar que els han preparat a casa o en alguns casos que s’han fet ells mateixos alumnes. Però, fins a quin punt els pares i mares són conscients de la quantitat de residus que es generen durant aquest àpat.

Per poder analitzar la quantitat de residus que es fan, l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus, ha promogut l’estudi en diverses escoles. Es poden veure els resultats a la seva pàgina de publicacions tècniques(1). En aquests estudis no només s’ha pogut veure quin tipus de residus es generen, sinó també quina quantitat. Tot seguit es poden llegir les conclusions(2) d’un d’aquests estudis.

Estudi dels residus que es generen en els embolcalls dels esmorzars

La generació dels residus dels esmorzars a les escoles és un tema important a tractar ja que es tracta de residus no relacionats amb les activitats diàries lligades al pla d’estudis i per tant hi ha una manca de gestió a les escoles convencionals, que fa que tots els residus quedin classificats com rebuig. En canvi, a les escoles verdes sí que es tracta la problemàtica dels residus amb els alumnes i es fa la recollida selectiva d’aquests. Un fet important a tenir en compte és que des de les escoles no es pot obligar a les famílies a eliminar la producció de certs residus com el paper d’alumini o els brics, tot i que hi ha casos que intenten recomanar el no ús d’aquests, a més d’informar sobre alternatives presents al mercat que permeten la seva reducció o substitució.

Tot i que algunes escoles han estudiat la quantitat de residus que generen, aquestes dades no estan disponibles per als òrgans oficials per tal de poder estudiar-les, la majoria les han perdut degut a que només les recullen com a element educatiu i les conserven durant aquell curs escolar i prou. Altres escoles, ni tan sols fan un recompte sinó que s’estudia visualment la reducció de residus.

D’altra banda, des d’Ajuntaments i òrgans oficials s’ha promogut la utilització dels embolcalls reutilitzables sabent que redueixen els residus però sense tenir dades a la mà per confirmar-lo. De manera que manca informació per conèixer la viabilitat d’aquestes mesures per tal de poder assolir els objectius marcats al PROGREMIC, que en el cas dels envasos és d’un 1% del 10% del pes dels residus totals, és a dir uns 15 gr/hab. i dia.

Amb el treball de camp, s’ha observat que els envasos de begudes, ja sigui brics (9 g) o envasos de plàstic (7 g) són dels envasos amb un major pes (taula 14.2), mentre que el paper d’alumini (3 g) i el paper film (1 g) tenen un pes molt reduït, sobretot aquest últim, fet que posa de manifest la importància de reduir no només els embolcalls per aliments secs sinó també els de begudes.

D’aquesta manera, s’ha observat que aquelles escoles on els alumnes acostumen a portar envasos per a begudes es generen més residus ja que no s’acostuma a portar només la beguda sinó que l’acompanyen amb algun aliment per menjar, generant el doble de residus.

En aquesta línia, el paper d’alumini és un dels embolcalls més usats en les escoles convencionals. Mentre que es redueix de manera molt significativa a les escoles verdes, gràcies a la utilització de carmanyoles.

Per tant, s’ha vist que les escoles verdes tot i impartir educació ambiental, disposar de carmanyoles, etc., no tenen perquè generar menys residus que les escoles convencionals. Fet que ha de captar l’atenció d’aquelles escoles verdes amb una generació excessiva de residus. D’altra banda, el fet que les escoles verdes reciclin els residus fa que el seu impacte sobre el medi sigui inferior a aquelles escoles convencionals que, tot i generar menys residus no els reciclen.

Al llarg que passaven els dies del treball de camp de la primera fase, a la majoria de les escoles s’ha donat una disminució dels residus. Això, s’ha observat sobretot amb l’escola a la que s’ha aplicat l’alternativa perquè no només van disminuir els residus durant la primera fase, sinó que quan es va realitzar l’estudi de reforç passats uns mesos desprès de la primera fase, els residus continuaven més baixos que els primers dies de la primera fase. Això, mostra que molts alumnes tenen una preparació i uns coneixements respecte la minimització de residus i el fet que se’ls controli fa que s’adonin que alguna cosa no fan bé i ells mateixos rectifiquen, tot i que lleugerament, el seu comportament, això també ha estat estudiat i confirmat per altres autors esmentant que els alumnes amb una indagació guiada als alumnes, aquests aprenen de manera més efectiva (Lord & Orkwiszewski, 2006).

El Boc’n Roll ha demostrat ser efectiu, reduint en 1.05 grams de mitjana per alumne i dia els residus de l’escola amb un percentatge d’ús del 49% de mitjana. Tenint en compte que al 2008 es van generar 1,42 Kg/hab. i dia, s’ha aconseguit reduir per cadascun dels alumnes un 0,07% dels residus totals. Tot i això, la utilització d’embolcalls reutilitzables pel 100% dels alumnes de l’escola no es dóna en cap escola estudiada, sent aquest un objectiu a aconseguir, ja que aleshores es disminuirien encara més els residus generats. Una manera d’aconseguir-ho seria realitzar un seguiment constant durant tots els cursos acadèmics i recordant a l’inici de cada curs als alumnes i familiars respectius quina és la millor manera de portar l’esmorzar, ja que com indiquen alguns autors l’aprenentatge va lligat a la motivació i pràctica diària (De Posada, J.M., 1994).

Un altre problema que s’ha observat, tot i que no és de minimització de residus és que alguns Ajuntaments no permeten el reciclatge dels residus a les escoles, ja que com els contractes del servei de neteja venen convocats des de l’Ajuntament, si aquest no incorpora el reciclatge, les escoles no tenen potestat per reciclar ja que desprès el servei de neteja no llençarà els residus al seu contenidor corresponent, fent inútil la feina realitzada des de l’escola en temes de reciclatge.

A més dels residus, aquests estudis poden servir per poder observar quina dieta segueixen els alumnes de les escoles de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, ja que els esmorzars elaborats a casa, sovint estan embolicats amb paper de plata o fil i els aliments comprats, com dolços, tenen un envàs únic amb la publicitat del mateix aliment. Un altre aspecte important es la incorporació de les begudes industrials com sucs o batuts, fet que incrementa notablement la quantitat tan de residus com d’aliments ensucrats que s’ingereixen al llarg del dia.

Aquestes accions de reducció dels embolcalls, no són innovadores, ja que qualsevol persona d’edat avançada pot explicar com ho feien per portar els aliments a l’escola o a la feina. L’únic que ha canviat és l’estri utilitzat. Fets tan simples com fer l’esmorzar a casa i embolicar-lo amb alternatives de minimització i reutilització, fan que els nens/es assimilin durant la seva infantesa la importància i el costum de la reducció dels residus, a més d’aprendre a tenir una responsabilitat, com es mantenir el seu l’estri d’embolicar l’esmorzar net i en bon estat.

  1. http://www.amb.cat/web/emma/publicacions/tecnics
  2. http://www.amb.cat/c/document_library/get_file?p_l_id=5806&folderId=215822&name=DLFE-7738.pdf

Els residus: cintes de vídeo i cassette

Les cintes de vídeo VHS i les de cassette, es troben obsoletes, ja que les noves tecnologies de la comunicació i la informació permeten emmagatzemar dades molt més ràpid i amb major quantitat. Els experts, recomanen passar tota la informació de les cintes a format digital, per evitar la degradació que es produeix en aquestes, ja que l’esperança de vida d’una cinta magnètica és d’uns 30 anys(1).

Les cintes estan formades per plàstics durs que formen l’estructura, aquesta es troba subjecte amb cargols metàl·lics i finalment hi ha la cinta magnètica. Aquesta es formada per una làmina de PET tractada amb aglutinants, agents tensioactius, partícules magnètiques, lubricants, entre d’altres productes tòxics(2). La producció de les cintes es realitza per injecció del plàstic en motlles que donen la forma a les peces de la carcassa, seguit de l’assemblatge d’aquesta un cop s’ha enrotllat la cinta a la bobina. Per finalitzar, les cintes es protegeixen amb una capsa de cartró o plàstic(2).

Per al reciclatge de les cintes, primer de tot cal separa la capsa de la cinta, llençant la capsa al contenidor corresponent. Si és de cartró al contenidor blau de paper/cartró, i si és de plàstic, al Punt Verd Fòrum, on hi ha el contenidor de plàstic rígid. La cinta de vídeo o cassette, s’ha de portar també al Punt Verd o llençar-lo en contenidors específics que hi ha en certs municipis. Un cop recollides, es porten a una planta de valorització on tots els components de les cintes són aprofitables. Per tornar a recuperar tots els materials, es realitza un primer procés de separació manual, seguit de la de trituració i molta. Tot seguit es passa la barreja per uns imants que separen les parts metàl·liques de les plàstiques. Finalment els diferents matèries s’envien a les plantes de valorització corresponents(3). Tot aquest procès ha de garantir el compliment de les exigents normatives vigents.

Com en la gran majoria de residus que es generen a casa, també es poden crear nous objectes per decorar o d’utilitat per la pròpia persona o la llar, com són bossa de mà i cortines entre d’altres. Inclús les capses de cartró o plàstic són aprofitables(4).

Un aspecte important és no llençar les cintes en contenidors diferents com per exemple es d’envasos lleugers, perquè, no tant sols ocasiona un problema per ser un impropi, sinó que pot arribar a paralitzar les instal·lacions de triatge, ja que la cinta magnètica cal considerar que tot i que el reciclatge industrial és costos, encara ho és molt més el fent de llençar-lo al abocador, perquè ja no tindrà cap utilitat i l’abocador té un espai limitat. Com en tot residu que per unitat és poca cosa, pel que fa a la seva mida i pes, el pensament que per llençar-lo a la resta no passa res, és un gran error. Si es raona una mica, la cinta magnètica te productes químics perillosos per l’entorn que poden arribar a contaminar aqüífers, que a la llarga abasteixen les nostres necessitats i els plàstics com ja se sap, triga masses anys a degradar-se. A més, si es pensa en tota la gent que té cintes de vídeo o cassette a casa, la quantitat és molt gran, ja que molta gent en te com a mínim un calaix dels grossos ben ple.

  1. http://www.eumed.net/libros/2009b/544/ESPERANZA%20DE%20VIDA%20DE%20UNA%20CINTA%20MAGNETICA.htm
  2. http://www.madehow.com/Volume-7/Videotape.html
  3. http://www.minis.cat/cat/reciclar-cintes-de-video.php
  4. http://crea-y-recicla-un-mundo.blogspot.com/2008/11/tutorial-reciclaje-cintas-de-video.html
  5. http://blog.ecycler.com/2011/08/15/recycle-vhs-tapes/

Els residus: CD/DVD

Els CD i DVD són uns dels materials més utilitzats avui en dia per emmagatzemar informació o programes. A quasi totes les llars s’utilitza o es té algun d’aquest objectes, per videojocs, programes informàtics, recopilatori de fotografies digitals, pel·lícules, música, etc. Al està present en molt dels àmbits de lleure i treball d’avui en dia, quasi tothom acaba llençant algun que altre CD/DVD, ja sigui perquè se li ha espatllat, o perquè li venia de regal amb alguna revista o objecte electrònic que hagi comprar, etc. Cal considerar que el volum de CD/DVD que es fabriquen al món és extremadament gran ja que només a la planta de producció de Barcelona, es fabriquen 1,7 CD cada segon, és a dir 2,5 milions al mes(1), i tot hi que es tracta d’una instal·lació gran, no és la única que hi ha a l’estat espanyol i molt menys al món.

Però, de que està fet un CD? La seva composició és bàsicament de policarbonat, seguit d’alumini, laca, or, tintes i altres materials com vidre, plata i níquel(1). Cadascun d’aquests s’obté de materials minerals extrets de la industria minera i filtrats i tractats per obtenir l’element pur per a la fabricació d’objectes. Val a dir que tots aquests materials es troben en l’entorn en una quantitat limitada, ja que a part dels metalls, la resta de materials són elaborats a partir del petroli.

Un cop recopilat el material base, es procedeix a la producció del CD o DVD. El procés és similar pels dos. S’inicia amb la creació d’un disc de policarbonat que serà la base del disc, on hi haurà emmagatzemada la informació mitjançant unes osques. Tot seguit s’injecta una fina capa de metall que serveix per que el laser del lector de l’ordinador es reflecteixi i torni al lector. Per últim, es revesteix amb una capa de laca que el protegirà de les ratllades i la corrosió(2). Amb aquests passos ja està finalitzat el producte. El següent pas es realitzar la serigrafia dels producte amb tints i finalment embalar-ho amb una caixa de plàstic i/o cartró (1).

Per reciclar-los, es segueix la metodologia següent:

Primer de tot cal portar-lo als punts de recollida oficials, on es separen els discos de l’embalatge, que es enviat a les plantes de valorització de plàstic i cartró. Aquesta feina es realitza al Punt Verd o a la deixalleria, però s’agraeix que ja vinguin separats. Després es recull per part del gestor encarregat del reciclatge, que el porta a la planta de valorització, on es separen els diferents components del disc, bàsicament s’extreu el policarbonat de la resta de materials, quedant una amalgama que s’envia a un gestor autoritzat(3), que recupera els metalls i inertitza els tints i la laca.

El policarbonat net, s’utilitza per fabricar nous discos o altres objectes de caire domèstic o industrial com per exemple caixes de plàstic dur per a joies o aïllants per a cables(1).

El fet de reciclar els CD’s/DVD’s, permet reutilitzar el material i evita haver d’extreure de nou els materials fòssils i minerals de la natura amb les repercussions sobre l’entorn on es fa aquesta activitat. També hi ha una reducció en el consum energètic ja que el transport dels materials reciclats és menor que per la fabricació amb nous materials que provinents d’arreu del mon, sense tenir en compte que les industries mineres consumeixen una quantitat ingent d’energia per extreure els minerals purs(4).

També hi ha alternatives domèstiques per reutilitzar els CD/DVD i crear nous objectes que puguin decorar la casa com cortines, o altres més comercials com boles de discoteca(5), també hi ha tallers per fer coses més pràctiques com carteres o bosses, per internet hi ha un munt d’idees i en aquesta mateixa pàgina s’aniran penjat idees de manualitats.

  1. reciclajecd.com/
  2. http://www.epa.gov/osw/education/pdfs/sp-lifecd.pd
  3. www.cederika.com/index.php?option=com_content&task=view&id=179&Itemid=301
  4. datos.bancomundial.org/tema/energia-y-mineria
  5. www.taringa.net/posts/info/1551573/Como-Reciclar-CDs.html

Els residus dels PVZ i deixalleries

Andròmines treballa amb l’objectiu d’acompanyar vers una integració social i laboral a totes aquelles persones que per motius d’edat, gènere, per limitació funcional o per qualsevol raó de tipus social, es troben excloses de mercat laboral ordinari. Per a possibilitar aquest acompanyament Andròmines dissenya i executa programes de capacitació, formació i inserció laboral que s’adeqüen a les necessitats socials dels col·lectius i a la demanda real del mercat de treball.

Com a beneficiaris indirectes trobem als perceptors dels serveis que ofereix Andròmines amb el servei de gestió de residus de la Deixalleria i la Deixalleria Mòbil de Montcada i Reixac i el Punt Verd Zona Fòrum. Des d’aquestes instal·lacions es recull tot un seguit de materials que tot seguit llistarem i en els pròxims articles anirem detallant, per donar a conèixer aspectes rellevants d’aquests i per demostrar la importància de la recollida dels residus, tant a nivell industrial com particular.

Residus admesos a les instal·lacions gestionades
Aerosols i espraisAparells elèctrics i electrònicsAmpolles de cavaAmpolles de plàstic

Bateries de cotxe i moto

Bombones de butà

Cables

Calçat

Càpsules de cafè monodosi

Cartró

Cartutxos de tinta i tòners

CD/DVD

Cintes de vídeo i cassets

Complements de vestir

Cosmètics

Dissolvents

Electrodomèstics petits i grans

Extintors

Ferralla

Filtres de vehicles

Fitosanitaris, herbicides i pesticides

Fluorescents i bombetes

Fusta

Mobles (sofàs, cadires, etc)MatalassosMetallsNegatius de radiografies

Objectes de segona ma (ulleres,

Olis de cuina

Olis de motor

Paper

Piles

Pintures, coles, vernissos

Plàstic rígid

Plàstic film

Pneumàtics petits*

Porexpan net

Radiografies

Restes de poda i jardineria

Restes de productes de neteja

Roba

Runa

Termòmetres

Tetrabrik

Televisors i monitors

Vidre pla, miralls i finestres

*Només a particulars.Hi ha certs residus que només es recullen en alguna de les instal·lacions.

Hi ha residus que es pot pensar que llençar-lo on sempre, com per exemple per la pica en cas de l’oli de cuina, podem pensar que no passa res perquè és poca quantitat. Però amb una extrapolació general només a nivell de Montcada es pot comprovar que el volum d’oli abocat per les aixetes és molt elevat. Ja que una persona consumeix 9,83 litres/any1, si tenim en compte que hi ha una part que no es pot recuperar perquè s’ha ingerit, reduïm el volum a 0,6litres/mes (comprovació empírica durant 2 mesos). Essent la població de Montcada en 34232 habitants el 20112. A l’any es podrien recuperar uns 240.000 litres d’oli vegetal. Amb el simple fet de recollir aquest oli amb els pots de vidre o plàstic de les mongetes, cigrons, aigua, refrescos, i un munt d’altres, que es llencen cada setmana després de buidar el seu contingut es pot portar després al punt de recollida, on com ja s’ha explicat en articles anteriors durant la setmana europea de prevenció de residus (3) i el futur de l’oli de cuina (4).

El mateix passa, en proporcions diferents amb altres residus com per exemple els CD/DVD, bombetes, termòmetres, dissolvents, etc. Tal i com ja s’ha esmentat, s’aniran detallant amb els seus respectius articles.

Es palès, que tothom hauria d’utilitzar els servei públic de gestió de residus de manera correcta, ja que es reduiria l’impacte dels residus que es generen. També cal tenir en compte que els impostos destinats a aquest servei seguiran essent els mateixos, i si no es desenvolupa correctament la separació per part de tothom, aquest diners es poden considerar mal invertits. Tot i que només sigui per això, val la pena, no?Això demostra que tots estem implicats en la tasca del reciclatge i minimització de residus tan si ens agrada com si no o millor dit som conscients del mal que fem a la natura, cal evitar que la brossa s’acumuli al nostre pati i puguem gaudir d’un entorn més net.

  1. tuaceitedeoliva.obolog.com/espanoles-gastan-1-314-millones-euros-aceite-oliva-ano-551873
  2. www.idescat.cat
  3. intercanviemiconvivim.wordpress.com/2011/12/05/finalitzada-amb-exit-la-setmana-europea-de-prevencio-de-residus/
  4. intercanviemiconvivim.wordpress.com/2012/01/09/el-futur-de-loli-de-cuina/

Joieria amb residus : BRAÇALETS

Vols innovar i portar complements únics i exclusius?

Fes els teus propis complements a partir de residus domèstics!

En aquesta entrega t’ explicarem com fer diferents tipus de braçalets i polseres amb varis tipus de residus.

–  BRAÇALETS AMB RASPALLS DE DENTS (1):

Per aconseguir  un braçalet d’aquest tipus cal tenir a mà un raspall vell, unes pinces, unes alicates, unes tenalles i un recipient amb aigua per posar a bullir.

El primer pas a seguir és treure-li les cerres al raspall de dents, amb compte de no trencar el capçal, ja que el coll del raspall és un punt feble.

Un cop el raspall net, cal posar a bullir aigua en un recipient amb la suficient quantitat per tal de cobrir el raspall. Haurem d’esperar fins que comenci a ablanir-se.

Amb les pinces enretirem el raspall i li donem una forma circular (podem utilitzar una ampolla, un tub, etc com a motlle).

Ja amb la forma desitjada el posem en un pot amb aigua freda per tal d’endurir i llestos! Ja tens el teu braçalet!

–          BRAÇALETS A PARTIR D’UNA AMPOLLA DE PLÀSTIC (2):

 

Necessitaràs una ampolla de plàstic, cintes i retalls tèxtils, cinta aïllant, cola per tèxtil i cola extra-forta.

Per començar a fer el teu braçalet hauràs d’agafar una ampolla de plàstic i tallar-la, variant  l’alçada segons vulguis el braçalet més o menys ample.

Un cop tinguis l’anella de plàstic, talla-la i sobreposa una part sobre l’altra per tal d’aconseguir el diàmetre desitjat. Amb la cinta aïllant folra l’anella per tal de que et quedi la base del braçalet tota uniforme i sense cap vora que et pugui punxar o molestar quan portis el braçalet posat.

Ara que ja tens l’estructura de la peça, amb la cola pots començar a decorar-la amb diferents retalls de roba o cintes de colors deixant fluir la teva imaginació. Et voilà, ja tens un altre complement a combinar!

–          BRAÇALETS AMB CABLES DE TELÈFON (3):

Cal aconseguir cables de telèfon, al ser finets i tenir coure són força mal·leables. També necessitarem un cable una mica més gruixut, el qual ens servirà de base.

Comencem amb el cable base doblegant-ho per la meitat i nuant-ho al final, ja amb la llargària desitjada del canell. A l’hora de fer el nus hi pots posar algunes granadures per tal de que et quedi més maca la polsera.

Ara et quedaran dues cordes de base. Per començar, has enrotllar un dels cables telefònics a un dels cables base i anar fent forma d’infinit (∞) amb l’altre base. Per tal de que se’t mantingui fixat el cable que estàs enrotllant pots posar una goteta de cola extra-forta a l’ inici.

Només cal que vagis combinant colors i al final et quedarà tot enrotllat excepte un espai a l’ inici, on la base fa forma de U, que és el que ens servirà de tanca junt amb el nus que has fet a l’extrem.

Com és possible que els extrems dels cables que has nuat et punxin una mica si sobresurt el coure, pots solucionar-ho posant una goteta de cola extra-forta als extrems i deixant assecar abans de començar a muntar el braçalet.

Anima’t a fer aquests complements i porta una moda sostenible!

(1)    http://moourl.com/uu4ph

(2)    http://moourl.com/nl5yq

(3)    http://twistedhandmade.com/