Els animals de companyia són éssers que molta gent no relaciona amb una responsabilitat, sinó més aviat com un joguet molt sofisticat que dona joc i que quan ja no es pot assumir el seu manteniment se’n desfà⁽¹⁾, en lloc de plantejar-se una reducció de vicis perjudicials com el tabac i l’alcohol. Més enllà d’aquesta crítica estan les dades ja que des de 2010 el núm. d’abandonaments s’ha incrementat a moltes regions ⁽²⁾ i cal pensar que l’abandó de les mascotes és un greu problema de les zones urbanes tan per el perill que corre l’animal com el que genera aquest ⁽³⁾.

Però una persona amb una mica de seny i criteri, es fàcil que pugui concloure que una mascota com un gos o un gat pot ser una via de sortida emocional per a tota la família ⁽⁴⁾, petits i grans surten beneficiats, ja que els animals de companyia tenen allò peculiar que la crisis no els afecta alhora de donar vitalitat i ànims en forma de joc i carícies als seus amos, a més, de ser una manera d’obligar-se un mateix a sortir a passejar cada dia, en lloc d’estar tancat a casa tombat al sofà. A nivell social, una mascota pot ajudar a la relació amb els veïns del barri per ser un punt d’interès comú amb el que establir una conversa que pot derivar en altres temés. De manera, que no tot són males notícies, moltes persones que decideixen incorporar la mascota a casa, degut a la mateixa crisi que provoca l’abandonament, decideixen l’adopció com la millor via ⁽⁵⁾, per no requerir una inversió considerable per aconseguir-ne una, ja que les protectores d’animals tenen una gran varietat d’animals disposats a complir amb aquest objectiu. Un altre al·licient és el fet de tenir companyia durant tot el dia ja que avui dia moltes famílies es troben en situacions on es veuen poques hores al dia per la disparitat d’horaris laborals, i una mascota, sobretot un gat o un gos, és un ésser que dona una infinitat de companyia. Com ja s’ha dit, a totes les edats es pot gaudir d’una mascota, a més, es pot arribat a fer un veritable hobby, educant i ensinistrant perquè aprengui a realitzar certes accions com fer un circuit d’obstacles, o portar-te les sabatilles quan arribes a casa. Per últim, hi ha estudis que demostres com els animals permeten millorar la salut de les persones, començant per la salut psicològica amb la reducció de l’estrès o l’ansietat i seguint amb els problemes de tensió⁽⁶⁾, amb el simple fet d’acariciar cada dia un ésser estimat que et torna l’afecte.

També hi ha la possibilitat de poder relacionar-se amb una mascota de manera periòdica sense haver de tenir-la a casa. Hi ha iniciatives de negocis o sense ànim de lucre que permeten fer-se càrrec d’un animal durant unes hores ⁽⁷⁾ i totes les protectores d’animals estaran encantades de rebre l’interès per treure a passejar mascotes i realitzar altres tasques relacionades amb aquestes⁽⁸⁾. Si el que es vol es tenir la mascota a casa, però només uns període de temps curt, perquè no se sap quina situació es tindrà al cap d’uns mesos, hi ha la possibilitat de fer-se casa d’acollida, de manera que puguis gaudir de la companyia d’una mascota que necessita molt d’afecte i que ben segur t’ho agrairà⁽⁹⁾. A més, es realitza una tasca social molt important al donar una mica de respir a les protectores d’animals que des de sempre s’han vist col·lapsades per l’abandó dels animals sense cap mirament.

1. http://www.gara.net/paperezkoa/20100124/178975/es/La-crisis-obliga-redoblar-llamadas-para-adoptar-animales
2. http://blogs.20minutos.es/animalesenadopcion/2011/08/29/el-abandono-de-perros-aumenta-a-causa-de-la-crisis/
3. http://www.larazon.es/noticia/9099-la-crisis-se-ceba-con-las-mascotas
4. http://www.celtadia.com/beneficios-mascotas
5. http://www.lavanguardia.com/noticias/20120122/54245731023/crisis-animales-adopcion-protectora-refugio.html
6. http://www.vetpraxis.net/2009/12/30/beneficios-de-tener-un-gato-en-casa/
7. http://lanuevaeconomia.com/compartir-mascotas-por-horas-o-dias-como-idea-de-negocios.html
8. http://www.laprotectora.org/index.php/la-protectora/voluntaris
9. http://www.adoptaranimals.org/article/crida-voluntaris

Però construir una via verda pot suposar un perjudici ambiental. Si la infraestructura es construeix totalment nova, en una zona on només hi ha prats o boscos, s’està generant un impacte ambiental nou, tallant la continuïtat del paisatge i permetent que la població penetri en una zona on abans l’afluència de persones era mínima. Per aquest motiu, la majoria de vies verdes s’estan creant mitjançant la l’adaptació d’antigues vies de comunicació.
Un exemple és el “Libro Verde”(1), un document del ministeri de medi ambient i medi rural i marí del govern central, el qual es centra en àmbits temàtics socials i econòmics que estan molt relacionats amb l’entorn natural. Un d’aquests apartats és la ordenació del territori on s’inclouen les vies verdes. Aquest programa té per objectiu convertir les vies de ferrocarril obsoletes en vies verdes (2). D’aquesta manera s’aconsegueix rehabilitar una infraestructura abandonada que en molts casos, per les seves característiques tècniques, permet instal•lar una via per al pas de vianants i vehicles no motoritzats, inclòs aquelles persones amb mobilitat reduïda.
L’objectiu d’aquestes vies verdes és sobretot permetre a la població gaudir d’espais verds amb un mínim impacte i conscienciar a la gent de la necessitat de mantenir les zones per on passa la via verda (antiga via de ferrocarril). Un altre objectiu d’aquestes vies és permetre a tota la població desplaçar-se de manera quotidiana amb un transport alternatiu, degut a que una part d’aquestes es troben a prop o dins de nuclis urbans o d’alguna estació de tren en funcionament.
De manera que els beneficis d’aquest programa afecten a tots els àmbits de la societat, tan socials, acostant al ciutadà la possibilitat de moure’s per zones verdes, econòmics, permetent el desplaçament alternatiu al cotxe i impulsant l’economia de serveis som allotjaments i restauració rural, com ambientals fent que la població prengui consciencia de la importància de les zones verdes i del transport “ecològic”, i finalment mitjançant la creació de llocs de feina anomenats “verds”, per tractar-se de treballs de mantinent de la via i d’informació ambiental als usuaris d’aquestes infraestructures (3).

1.    http://www.ecourbano.es/pro_home.asp?cat=2&cat2=&id_pro=94
2.    http://www.viasverdes.com/pdf/burgos/emato_vvgirona.pdf
3.    http://www.viasverdes.com/ViasVerdes

Però, molta gent, tampoc sap que un mateix es pot fer el sabó a casa, potser no com a costum, però pot ser una bona manera de passar una activitat diferent aprenent i ensenyant a familiars i amics com és el procés de fer aquest sabó. Per Internet hi ha gran quantitat d’informació didàctica i vídeos de com s’ha de fer, és un experiment senzill, però cal mantenir unes certes precaucions com fer-ho en un lloc ven ventilat, ja que un dels components utilitzats és la sosa càustica i durant el procés s’escalfa la barreja produint gasos perjudicials per a la salut.

Un altre us de l’oli reciclat és per produir bio dièsel. Un combustible orgànic capaç de substituir el dièsel provinent del petroli en els motor dièsel convencionals. Cert que el bio dièsel no té unes propietats tan eficients comparades amb el dièsel ⁽¹⁾, però les avantatges ambientals i la independència energètica que comporta produir un combustible d’un residu que es te a casa, podrien ser dues bones causes per utilitzar-lo.

En quant a la vessant social del reciclatge de l’oli de cuina, com ja s’ha esmentat, és una manera d’ensenyar com produïen abans el sabó a les cases. Però també cal considerar, que actualment, l’economia del reciclatge i la reutilització genera llocs de feina i permet que gent amb risc d’exclusió social pugui aconseguir realitzar la important tasca de mantenir l’entorn net de residus.

http://energiaadebate.com/Articulos/Noviembre2008/SarmientoNov2008.htm

S’ha fet un petit experiment. L’objectiu és comprovar com una persona amb coneixements bàsics d’electrònica pot arribar a reparar un electrodomèstic. S’han rebut una sèrie d’objectes electrònics, que per als propietaris ja no tenen cap servei. Els motius que es van donar són tan variats com els propis objectes:

• Telèfon mòbil: “tinc un de mes modern”
• Radio-CD: “no em funciona bé la radio”
• Una escombreta amb motor per rentar la pols de les prestatgeries: “No la fem servir mai”
• Un portàtil: “el carregador s’ha trencat i la targeta gràfica no funciona”
• Una calculadora simple: “No s’encén”
• Una lot: “No s’encén”.
• Un voltímetre: no funciona.

S’han considerat dos nivells de coneixements:

• Nivell baix d’electrònica: l’encarregat sense formació.
• Nivell intermig: l’encarregat amb nocions, quan el tècnic electrònic li ha ensenyat.

Un cop seleccionats, s’han portat a la zona de triatge i desballestament. Primer l’encarregat ha triat els objectes que funcionen dels que no. Segons la primera fase, els aparells reutilitzables són:

• El telèfon mòbil i l’escombreta perquè funcionen correctament.
• La calculadora i la lot perquè no tenien piles.

Aleshores el company que està fent Treballs en Benefici a la comunitat i que és tècnic electrònic ha donat 1 hora de classe d’electrònica bàsica sobre quins són els components principals d’un aparell elèctric i les avaries més comuns.

Tot seguit, l’encarregat s’ha posat a repassar els objectes que anava a llençar i el resultat ha estat:

• La radio-CD: tenia un mal contacte de l’on/off degut a la brutícia acumulada, s’ha netejat amb alcohol, s’ha deixat assecar i ja funciona.
• El voltímetre: tenia el fusible fos i la pila descarregada. S’ha canviat la pila i el fusible, recuperant aquest d’una televisió de tub.
• L’ordinador: no s’ha pogut reparar.

Aquesta experiència demostra com amb unes nocions i una hora d’ensenyament d’electrònica, es pot aconseguir que aparells que s’anaven a llençar, poden seguir tenint una vida útil, reduir la seva càrrega mediambiental i amortitzar encara més el seu cost de compra, ja hi ha un estalvi en no haver de comprar cap aparell nou que substitueixi el que no funciona. Un altre conclusió extreta d’aquesta experiència, és que persones com l’especialista electrònic que està realitzant hores en benefici a la comunitat, poden tenir coneixements pràctics molt útils i fàcils d’aprendre per a la majoria. Així dons, mai no s’ha de rebutjar la possibilitat que algú pugui ensenyar coses útils. Aquest pot ser un factor d’inserció important, ja que demostres a persones amb risc d’exclusió social que poden desenvolupar funcions rellevants que millorin la vida de les persones del seu entorn. El cas exposat en aquest article mostra la capacitat de donar coneixements nous i de ser les pròpies persones d’inserció les que ajuden a millorar l’autoestima dels altres. No hi ha res millor per sentir-se bé, que ajudar i compartir amb els altres.

Però el fet de realitzar una acció com donar la roba que ja no es vol en lloc de llençar-la, no vol dir que s’hagin d’oblidar actes quotidians que permeten la millor convivència en harmonia i benestar amb tots els ciutadans del poble o ciutat on es viu. Fets com cedir un seient a una persona gran, ajudar a algú a portar la compra, deixar pas a una persona amb mobilitat reduïda, etc, són actes que donen una sensació agradable a les dues persones i fan que l’atmosfera de sensacions a les ciutats sigui millor. No cal dir que aquestes accions són gratuïtes i es poden fer cada dia de l’any, per el poc esforç i temps que suposa realitzar-les.

Tornant a la capacitat solidaria que sorgeix durant aquestes dates, un fet com donar la roba, no ha de ser una acte exclusiu del Nadal, durant tot l’any hi ha punts de recollida de materials i aliments per a persones necessitades o amb baix poder adquisitiu. Totes les deixalleries, tenen per exemple contenidors per recollir roba i sabates, i moltes incorporen la capacitat de fer un triatge dels objectes en bon estat per posar-los a la venta de segona mà, permetent tres tasques. La primera, que la pròpia botiga de segona mà generi llocs de treball, la segona, que es pugui adquirir productes en bon estat per un preu assequible i la tercera, que un possible residu sigui incorporat de nou al mercat i per tant s’allargui la seva vida útil.

Pensar en les botigues de segona mà com un lloc amb trastos vells és un error. Cert que hi ha objectes que tot i estar en bon estat, el seu aspecte és d’haver estat utilitzat, però també si poden trobar gangues precintades amb el seu embalatge original, que mai han estat utilitzades, o objectes de col·leccionistes com discs de vinils. El fet de trobar objectes completament nous, demostra com el consumisme de la societat occidental és excessiu i no es preocupa de si realment aquella nova adquisició serà realment útil. Pel que fa al regals, a vegades és millor obsequiar amb coses no materials o temporals com unes entrades de teatre, un viatge, algun tipus d’aliment gastronòmic poc comú, etc, que no pas algun estri o objecte que no se sap realment que el necessiti.

Des d’Andròmines volem animar-vos a gaudir del Nadal i del pròxim any amb un esperit crític cap a un mateix sobre el consumisme, explorant altres maneres de divertir-se d’una manera no tan material.

¡¡¡¡¡US DESITGEM BON NADAL I UN FELIÇ ANY NOU!!!

1. http://www.bcn.es/nadal/ca/categoria-campanyes.html
2. http://www.montcada.org/
3. http://millorquenou.blogspot.com/

Aquest acte ha estat un espai de trobada per intercanviar jocs i joguines pels veïns i veïnes de la població, en especial pels més petits. Andròmines, seguint la seva ideologia, ha participat i ha informat sobre la reutilització d’objectes a 23 persones i ha realitzat 25 canvis de jocs i joguines entre els i les assistents.

Els mercats d’intercanvi, ja sigui de joguines o d’objectes en general, estan tenint un gran increment a la nostra societat ja que poc a poc, els ciutadans i ciutadanes van tenint més consciència amb la problemàtica de la generació de residus i amb les oportunitats que es poden trobar en aquests mercats.

Des de XIC Can Cuiàs, que han començat amb força aquest estiu passat, estan donant empenta a la reutilització d’objectes, fomentant l’ intercanvi d’aquests ja sigui amb mercats d’intercanvi o per facebook⁽¹⁾. A més, també ofereix intercanvi de coneixements com punt de creu o arranjaments de roba.

Podeu trobar-los al Centre Cívic Can Cuiàs, C/Geranis s/n, o a l’adreça de correu electrònic xiccancuias@gmail.com.

⁽¹⁾             http://bit.ly/udW4cw

Aquest any els pares de l’ Institut, conjuntament amb els seus fills han gaudit d’un aprenentatge digital, s’han submergit en les noves tecnologies i han après ha adaptar-se als nous temps.

Conjuntament, pares, fills i escola han trobat un espai de comunicació i interrelació on s’han debatut aquells temes que més els preocupa. S’ha establert un lloc de trobada on s’han establert dinàmiques de respecte, comunicació i educació en família.

Finalment, tots els participants van presentar el Projecte i els aprenentatges assolits davant de l’escola en una Jornada Final el dia 14 de Novembre. Tothom va ser convidat, van participar professors, familiars, Andròmines, i van comptar amb la presència de la Policia de la Generalitat “Mossos d’Esquadra”, els quals van presenciar la Jornada i van fer unes xerrades sobre perills, riscos i seguretat a la Xarxa. La Jornada va ser tot un èxit.

Un total de 29 persones van poder gaudir d’ aquest projecte, i no podem oblidar la participació activa de l’IES La Ferreria. A més el projecte ha comptat amb una dinamitzadora d’Andròmines, la qual ha donat formació de qualitat, ha establert llaços i ha estat el punt de connexió entre tots els participants.

Un cop més Andròmines ha complert amb la seva labor Social contribuint a eradicar la bretxa digital i a evitar que els nostres joves corrin perills, conscienciant-los activament sobre els riscos i les mesures de seguretat que cal adoptar, a la vegada que mantenen una relació més propera amb els pares i l’institut.

Les avaluacions finals de tots els participants sobre el Projecte han arribat a l’excel·lent. Ha estat una gran experiència per a totes i tots, la qual només es pot qualificar d’èxit total.  Esperem que l’any vinent pugui repetir-se l’experiència i arribar encara a més famílies!

Andròmines

Es van rebre i imprimir diferents materials sobre la campanya que van decorar els dos centres durant aquesta setmana.

Nosaltres vam emprar part de les eines que hi havia la web de l’ACR, Agència Catalana de Residus, (Eines comunicatives 2011 ONLINE: www.arc.cat/setmanaprevencio20101 i  http://www.ewwr.eu/ca/eines):

Logotip de la setmana

Banners: Signatura del mail

Posters: de Presentació i Setmanal.

Plafons d’exposició

Booklets, guides and brochures: Llibreta per a la llista de la compra.

En definitiva pòsters, llibreta amb consells sobre compra que s’oferia al client i la signatura del mail amb l’anunci i publicitat de la campanya.

Una de les accions va ser duta a la Deixalleria i la mini-deixalleria de Montcada s’ha estat regalant pastilles de sabó a aquelles persones que portessin el seu oli de cuina per reciclar. Aquest sabó ha estat produït amb l’oli vegetal que els i les usuaris/es havien portat a la Deixalleria durant les setmanes anteriors.

Amb aquest acte s’ha volgut conscienciar a la població de Montcada i Reixac de la importància de reciclar l’oli i portar-lo en Punts de recollida especialitzats, ja siguin la mini-deixalleria, la deixalleria o els contenidors taronges repartits per la ciutat.

Gràcies al petit gest dels i les ciutadans/es que han portat i porten l’oli a reciclar hem aconseguit reduir l’ impacte ambiental que estem provocant al nostre planeta. Hem recollit 88kgs d’oli en aquesta Setmana, donat 54 pastilles de sabó i sensibilitzat de la problemàtica a 319 persones.

Esperem que aquest hagi estat un punt de reflexió per part de la població i esperem incrementar la recollida d’aquest residu i reduir la quantitat d’oli llençada pel clavegueram.

I per l’altre banda amb la iniciativa Waste Watchers, on Andròmines va incloure les dues tendes, la de la nau de reciclatge i Carretera vella a la campanya.

En aquesta acció també es va treballar amb AERESS que ens va proporcionar més material: dossier premsa per enviar-lo a la premsa local i argumentacions pel personal de les tendes per fer la difusió.

Cada visitant s’havia de comptabilitzar i cada client que comprava, se li comunicava el pes i llavors se li informava quina quantitat de residus s’havia evitat al fer aquesta compra d’articles de segona mà, utilitzant l’argumentari que havia proporcionat AERESS.

Cada dia hem penjat a la web de Waste Watchers la quantitat de visitant, kilograms i mencions premsa i hem enviat un correu a AERESS amb la mateixa informació, per tal de poder comptabilitzar la quantitat total de kg de l’acció que podem avançar que entre els tres països que han participat hem arribat a 433 tones de recursos naturals estalviats i concretament a Espanya parlem de 394 tones en total:

-          322 tones recuperades,

-          71,5 tones venudes,

-          9.315 visitants/clients de les botigues i

-          25 menciones en premsa.

I la contribució d’Andròmines ha estat de:

-          16 tones recuperades,

-          7 tones venudes,

-          472 visitants/clients de les botigues i

-          6 menciones en premsa.

GRÀCIES A TOTS/ES QUE HO HAN FET POSSIBLE

Aquest passat dilluns 28 Andròmines Empresa d’inserció com a empresa participant en el Programa Incorpora de la Fundació Obra Social La Caixa ,i  com a empresa socialment responsable hi va ser present.

Vàrem poder explicar a tots aquells que es van apropar al nostre stand la nostra experiència en el  Treball diari amb persones en situació o risc d’exclusió social, així com els diferents serveis que oferim com a empresa d’Inserció.

Va ser una experiència molt enriquidora, ja que va ser un espai on les diferents empreses que treballem la inserció laboral i la RSE vàrem poder compartir experiències, inquietuds,etc …

Realitzem dues accions una d’elles serà: Durant aquesta setmana, si vens a la deixalleria o mini-deixalleria de Montcada i Reixac t’obsequiarem amb una pastilla de sabó casolana a canvi d’oli de cuina usat!

Amb aquest fet volem conscienciar de la importància de no llençar l’oli vegetal pel clavegueram i portar-lo en punts de recollida adequats, ja sigui  deixalleria, mini-deixalleria o contenidors especialitzats distribuïts pels diferents barris de la ciutat.

Cada cop que es llença l’oli per les canonades va a parar a les estacions depuradores d’aigües residuals i aquest és molt difícil de degradar a les instal·lacions ja que genera escumes i elements en suspensió.

En el cas que l’oli arribi a un riu es crea una capa superficial sobre l’aigua i impedeix l’intercanvi gasós amb l’atmosfera, afectant greument a la flora i la fauna d’aquesta regió.

Un litre d’oli pot contaminar fins a 1000 litres d’aigua i perdurar fins a 15 anys a la natura!

En canvi, si el portes a la deixalleria o a la mini-deixalleria ens assegurem de que rebi un tractament correcte i no malmeti el medi ambient. A partir d’aquest tractament es podrà transformar en bio dièsel o sabó. El sabó que t’enduràs està fet precisament d’aquest oli que ens heu anat portant!

Per això t’animem a que ens portis l’oli vegetal usat en un recipient que tanqui correctament i col·laboris a cuidar del medi ambient!

Si vols saber d’altres actes que es faran per la Setmana Europea de Prevenció de Residus consulta la web http://www.ewwr.eu/ca/

http://laveu.cat/NOTICIES/default.cfm/ID/92954/T/andromines-premia-reciclatge-oli-amb-pastilla-sabo.htm